Público
Público
Únete a nosotros

repressió La policia va reaccionar violentament contra els detinguts quan va saber que hi havia un agent en estat greu a la Via Laietana

L'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans constata l'existència de maltractament generalitzats després d'entrevistar-se amb bona part dels joves empresonats durant les protestes contra la sentència del Procés. 

Publicidad
Media: 3.25
Votos: 4

Els enfrontaments entre manifestants i els cossos policials a la la Vía Laietana de Barcelona. / Reuters

Durant els darrers dies, l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) ha denunciat públicament els nombrosos maltractaments policials que han rebut els detinguts durant les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem. L'entitat s'ha dedicat a entrevistar els joves que han estat empresonats -encara n'hi ha més de 20, de la trentena inicial- i presentarà tota la informació en un informe final que presentarà les properes setmanes. De moment, una de les conclusions és que un dels elements que va endurir el tracte dels agents va ser conèixer l'estat del policia nacional que va quedar inconscient durant les manifestacions a la Via Laietana. Ja ho havien explicat alguns advocats dels empresonats a aquest diari.  

La criminòloga Sheila Marin, membre de l'OSPDH, constata que els testimonis asseguren haver patit maltractaments, en especial a la prefectura de la Via Laietana i a la comissaria de La Verneda, així com durant els trasllats en furgoneta: "Una de les principals vulneracions és el maltractament físic i psicològic directe, les amenaces de mort, els cops i les vexacions", explica.

Detinguts de Tarragona i Girona van dormir amb l'himne d'Espanya per megafonia i els van prohibir l'ús del català per parlar amb els seus familiars per telèfon

Entre aquestes negligències, els observadors han recollit casos de pallisses cap a detinguts i tocaments en el cas de les dones, que també han patit altres humiliacions sexistes, com escorcolls amb nu integral sense bata. Molts dels entrevistats també han exposat que van viatjar a les furgonetes emmanillats i sense ael cinturó de seguretat, fet que els feia caure quan hi havia revolts. Alguns dels detinguts van viatjar estirats a terra mentre els agents els posaven les botes a sobre. 

"Tant les noies com els nois van rebre maltractaments físics i psicològics. I, de manera generalitzada. Amb ells exercien violència física, mentre que amb elles exercien coaccions i les deixaven veure com colpejaven als homes", explica Marín. Un dels maltractaments psicològics que l'Observatori també ha pogut recollir és el cas dels detinguts a Tarragona i Girona, on van dormir amb l'himne d'Espanya per megafonia i on la policia els va prohibir l'ús del català per parlar amb els seus familiars per telèfon

Un altre dels fets més greus, assenyala la criminòloga, és que la gran majoria dels detinguts no van poder rebre una assistència mèdica sense la presència dels policies: "Si no poden accedir a unes visites mèdiques amb garanties que possibilitin uns informes prou concrets, en cas que hi hagi hagut lesions que han produït els agents, ja no es podrà denunciar. Les ferides es curen i no hi haurà proves que puguin formar part del procés penal". Aquest punt suposa vulnerar el Protocol d'Istanbul, al que l'Estat espanyol està adherit. 

Marin assenyala, però, que casos de violència policial "n'hi ha hagut sempre", però que, en el cas de les protestes contra la sentència, la xifra s'ha disparat: "El canvi substancial és que la massivitat de les detencions fa que el mateix dia, sobretot durant la jornada de la vaga general del 18 d'octubre, s'acumulin molts casos. A més, tenint en compte que va ser el dia que l'agent de policia va quedar inconscient", provocant una reacció violenta entre els agents, assegura.

Denúncia a l'ONU i el Consell d'Europa

La criminòloga es reserva els detalls de l'estat dels presos i preses, tot i que sí afirma que la virulència del procés policial i judicial ha tingut una "afectació evident": "Molts d'ells no acaben d'entendre ben bé què fan en presó provisional i com s'han donat tots aquests fets".

L'OSPDH assegura que encara treballarà entre dues i tres setmanes més per finalitzar l'informe i que resten pendents les entrevistes amb els presos a Lleida. Els resultats d'aquesta anàlisi es presentaran a l'ONU i al Consell d'Europa: "Volem portar-lo a instàncies internacionals, no com a denúncia dels casos individuals, sinó com a lectura general de les situacions en les quals s'han trobat les persones que han acabat en presó preventiva i, al menys, deixar constància del que ha passat".