PP, Cs i Vox coincideixen en la voluntat de minoritzar el català a l'escola i a l'administració

La imposició del castellà arreu de l'Estat com a argument polític. No és una estratègia nova, però la pugna cada cop menys soterrada que manté la dreta espanyola, cada dia amb propostes més extremes arran de la irrupció de Vox i el seguidisme que en fan PP i Ciutadans, l'ha tornat a posar damunt la taula, quan falten menys de dos mesos per a la celebració de les eleccions generals. Les tres formacions tenen un discurs molt similar en aquesta qüestió i si s'apliquessin les mesures que plantegen no hi ha dubte que s'avançaria cap a un escenari de major minorització de les llengües cooficials que hi ha a l'Estat, és a dir, català, basc i gallec.

En la seva proposta, Casado també vol que el català no sigui un requisit a l'hora d'aspirar a un lloc de treball públic a Catalunya, sinó com a molt un mèrit. Segons ell, això permetrà "que grans metges o professors o funcionaris vinguin a Catalunya encara que desconeguin la llengua cooficial". Finalment, el líder del PP també vol que el castellà estigui present en la senyalització urbana i interurbana i, en tot cas, hi hagi un ús "compatible" amb les "llengües cooficials".

En la línia del que proposa ara Casado, fa aproximadament un any Cs va registrar al Congrés una proposició de llei perquè les llengües cooficials deixessin de ser un requisit per treballar a l'administració. La iniciativa no va aprovar-se. Cs sempre ha fet bandera del rebuig a la immersió lingüística i des que el 2006 va irrompre al Parlament de Catalunya no ha deixat de denunciar el que considera "imposició" del català a l'escola, trencant un dels consensos bàsics de les darreres dècades a la societat catalana.

Cs, i en menor mesura el PP, sempre han donat suport a grups, la majoria molt minoritaris, que han rebutjat la immersió lingüística i el model d'escola catalana. L'últim cas és el d'Hablemos Español, una plataforma presidida per Glória Lago, una clara exponent del nacionalisme espanyol més ranci i amb uns plantejaments més propis d'una altra època. Lago, que és gallega, mai ha viscut a Catalunya però no fa gaires mesos va encapçalar una manifestació a Barcelona per exigir, precisament, quin ha de ser el model lingüístic als centres escolars del Principat.