Público
Público
eleccions 14-f

El PP vol aprofitar l'enfonsament de Cs per tornar a ser el principal partit de la dreta espanyolista al Parlament

Amb tot, totes les enquestes situen la formació d'Alejandro Fernández per sota del de Carlos Carrizosa, i també caldrà veure quina és la irrupció de la ultradreta de Vox, que més que probablement s'estrenarà a la cambra catalana

El president del PPC, Alejandro Fernández.
El president del PPC, Alejandro Fernández. Sílvia Jardí / ACN

Davant de la imminent davallada de Ciutadans, les eleccions del 14 de febrer poden canviar l'escenari de la dreta espanyolista a Catalunya. El Partit Popular de Catalunya (PPC) podria recuperar-se de la caiguda dels comicis del 2017, on només va obtenir quatre escons, però Vox amenaça amb superar els resultats dels d'Alejandro Fernández (Tarragona, 1976). Les darreres enquestes donen als populars entre 6 i 8 diputats, xifra que no arriba als 11 aconseguits el 2015, però que seria el doble del que tenen ara.

"Volem tornar a ser la referència de centredreta constitucionalista", afirmen fonts del partit. Així doncs, el projecte d'Alejandro Fernández sembla haver ressuscitat un partit que estava a punt d'extingir-se al Principat. Tot això, Vox, que lidera per Ignacio Garriga (Sant Cugat del Vallès,1987) a Catalunya podria arribar als 10 escons, segons el CIS. Els sondejos tampoc pronostiquen que els de Fernández superin Cs, però a mesura que passin els dies l'enfonsament del partit neoliberal pot accentuar-se, com ja va passar al Congrés. 

"Volem un canvi real a Catalunya perquè no torni a haver-hi un Govern dominat per partits independentistes", expliquen fonts del PPC, que asseguren que Ciutadans "ha fracassat" i no ha sabut "rendibilitzar la gran victòria del 2017". El partit liderat per Inés Arrimadas va aconseguir 36 escons i es va convertir en la força més votada del Parlament el 2017, però aquest any les enquestes preveuen una davallada que els pot portar fins als 13 diputats.

Fonts del PPC asseguren que no estan "obsessionats per Vox i les seves ocurrències"

Tot i la competència evident, fonts del PPC asseguren que no estan "obsessionats per Vox i les seves ocurrències". En aquest sentit, afirmen que els catalans estan "cansats de la confrontació, la tensió i la ruptura", i que el seu partit ofereix un projecte de "convivència i recuperació econòmica", estratègia que contrastaria amb l'estratègia clarament incendiària dels d'Ignacio Garriga. Des de la formació apunten que Vox és un partit "antieuropeu, antiautonomista i allunyant de la Constitució", característiques que l'allunyarien del perfil que està intentant marcar Alejandro Fernández.

Amb l'objectiu de créixer el màxim possible dins d'una dreta més clàssica, el partit ha fet dos últims fitxatges per "obrir portes a noves sensibilitats": el de l'excandidata de Ciutadans Lorena Roldán, com a número dos, i el de l'exdirigent d'Unió Eva Parera, com a número tres. Amb aquesta maniobra, la formació amplia horitzons, ja que mentre Roldán pot arrossegar votants de Cs, Parera es dirigiria a un perfil més catalanista. Durant la campanya electoral del partit conservador, que té com a lema "Una Catalunya Millor", s'apostarà per una recuperació econòmica des d'un model força contrari a l'impulsat pel Partit Socialista a l'Estat. 

Des del PPC neguen "posar cordons sanitaris" a cap formació política

En tractar-se d'un partit amb més protagonisme espanyol que no pas català, un bon resultat de les eleccions seria un aval per al president del PP, Pablo Casado. De fet, Fernández és molt afí a Casado, qui està acompanyant al candidat a reunions amb diferents sectors des d'abans de la campanya electoral. "A vegades, de forma discreta i sense mitjans", apunten des del PPC. Ara bé, adverteixen que els resultats de les eleccions catalanes no tenen per què afectar a uns futurs comicis espanyols, ja que dubten que torni a haver-hi eleccions a curt termini.

Tot i defugir de Vox i ser crítics amb Ciutadans, des del PPC neguen "posar cordons sanitaris" a cap formació política. De fet, el partit ultradretà ja ha donat suport a ajuntaments i governs autonòmics del PP i Cs a la Comunitat de Madrid i Andalusia. Tenint en compte que el PPC mai ha estat líder a Catalunya, molt difícilment es podrien teixir aquestes aliances per arribar a formar un govern de dretes espanyolistes a la cambra catalana.

L'extrema dreta de Vox, a les portes del Parlament

Fins ara, el Parlament de Catalunya era lliure d'un partit obertament d'extrema dreta, però l'entrada de la formació liderada per Santiago Abascal es dona gairebé per segura. Els ultradretans han liderat la croada judicial contra l'independentisme, ja que han estat acusació popular durant el judici del Procés, i són els que presenten recursos contra les decisions del Govern, com ara la d'ajornar les eleccions. Amb un perfil bel·ligerant i populista, Vox podria arribar a entrar amb 10 diputats.

La campanya ha començat amb missatges clarament racistes i islamòfobs, el que pot augmentar la sensació d'impunitat dels grups d'extrema dreta i ja ha posat en alerta als col·lectius vulnerables. A la llista hi ha dos exdirigents de Plataforma per Catalunya (PxC), Joan Garriga i Mónica Lora, pendents de judici per delictes d'odi i discriminació per la campanya racista de PxC a les eleccions municipals del 2011. A més, aquesta setmana la Fiscalia ha demanat per a Jordi de la Fuente, secretari d'organització a Barcelona, assessor de Garriga i amb passat neonazi al Moviment Social Republicà (MSR), dos anys i dos mesos de presó per atacar un centre on resideixen menors migrants al Masnou el juliol del 2019.