El precariat es cronifica: més de tres milions de treballadors a entren i surten de l'atur a tot l'Estat

La combinació de la precarització laboral i el trossejament de l'ocupació, d'una banda, i la desregulació del mercat de treball i la voracitat extractiva de les empreses un cop superada la crisi, per una altra, estan tenint una inquietant conseqüència en l'estructura salarial i el mercat laboral espanyols: la generalització de les ocupacions mal pagades i un ajust de l'estructura salarial en què dos terços dels empleats cobren infrasous situats per sota de l'SMI o cauen en el creixent mileurisme, segons revela l'estadística sobre mobilitat al mercat de treball que aquest dimarts ha fet pública l'Agència Tributària.

El nombre de treballadors que cobra salaris, no necessàriament tot l'any, va passar de 16,2 a 17,7 milions entre 2014 i 2017, és a dir, un milió i mig més. Gairebé la tercera part (490.450) van passar a percebre infrasous situats per sota de l'SMI (Salari Mínim Interprofessional: 735,90 euros mensuals, 10.302,60 anuals en 14 pagues) i el gruix dels altres dos terços (1.145.478) a cobrar menys del doble d'aquest indicador, en el qual es troben els mileuristes.

Nova pèrdua de poder adquisitiu després de dos anys de treva

Aquest corriment a la baixa dels salaris es dóna en un país en què les despeses mitjans d'una família superen els 29.000 euros anuals i els d'algú que viu sol s'acosten als 19.000. No obstant això, l'evolució del mercat laboral ha portat al fet que els que perceben menys del doble del SMI superin ja el 60% dels assalariats, i al fet que gairebé 5,7 milions no arriben al mínim.

En aquest context, el salari mitjà que perceben els treballadors espanyols ha experimentat una lleugera tendència a l'alça de 562 euros en quatre anys. Aquest 2,91% resulta superior a l'augment de la inflació en aquest mateix període (l'1,67%), tot i que suposa una clara pèrdua de poder adquisitiu si només es tenen en compte els dos últims anys de la sèrie, en què l'IPC va créixer més de quatre punts mentre els sous mitjans pujaven només un 2,5%.

Mig milió de nous inframileuristes en un any

Una de les causes principals d'aquestes tendències es troba a la precarització de l'ocupació, que fa que més de tres milions de treballadors sobrevisquin entrant i sortint del mercat laboral en curts períodes de temps. El gruix d'aquests moviments es registra en els treballs de menor nivell salarial, segons indica el mateix informe de l'Agència Tributària en l'apartat que dedica a la Mobilitat per Trams de Salari, que posa de manifest com en l'últim any més del 80% de les entrades i sortides (2,6 milions de 3,1) es van concentrar entre els que al cap de l'any no van arribar a guanyar els poc més de 10.300 euros bruts que suposa l'SMI, mentre que uns altres 250.000 es movien entre aquest nivell i 1,5 vegades el sou mínim.

Menys de 14 milions viuen només del seu salari

L'estudi sobre Mercat de Treball i Pensions en les Fonts Tributàries ofereix algunes pistes sobre els nivells de precarietat laboral que pateix l'estat. En aquest sentit, resulta aclaridor la dada que redueix a 13,9 milions el nombre de persones que tenen el salari com a únic ingrés al cap de l'any, fet que suposa cinc milions menys dels 18,9 que l'Enquesta de Població Activa donava com ocupats al tancament de l'exercici.

El registre que situa per sota del milió de persones (999.555) el volum de persones que únicament van tenir el subsidi d'atur com a font d'ingressos, quan l'EPA parla de més de 3,7 milions d'aturats, apunta en la mateixa direcció tot i els 270.683 que van combinar el seu cobrament amb el de pensions.