PREMIS DE CINEMABelén Funes aconsegueix tres Gaudí amb la seva opera prima: 'La hija de un ladrón'

La pel·lícula de la directora debutant Belén Funes, La hija de un ladrón, ha obtingut tres dels quinze premis  Gaudí lliurats durant la nit d'aquest diumenge i matinada de dilluns: millor guió, millor film en llengua no catalana i millor direcció.

Després de recollir el premi ha destacat el valor d'un equip que ha sabut fer gran una pel·lícula "tan petita" i s'ha adreçat a les nenes, per dir que: "si volen dirigir, us estem esperant, que es pot fer".

I amb Els dies  que vindran, el director Carlos Marqués-Marcet, ha guanyat el premi Gaudí a la millor Pel·lícula en llengua catalana, que comptava amb deu nominacions per a la XII gala dels guardons de l'Acadèmia del Cinema Català.

Amb aquest mateix film, Ana Pfaff ha obtingut el premi al millor muntatge i 'actriu María Rodríguez Soto el de millor protagonista femenina.

Molt emocionada a l'hora de recollir el premi, Rodríguez Soto no ha amagat estar en ple "subidón", perquè no esperava el reconeixement i ha agraït a tot l'equip de la pel·lícula l'oportunitat que li van donar durant els mesos que va durar el rodatge.

Amb guió del mateix Carlos Marqués-Marcet, Clara Roquet i Coral Cruz, la cinta descriu l'experiència d'una parella, Vir i de Lluís, que després d'un any de vida en comú ella queda embarassada.

Durant nou mesos, l'espectador seguirà la seva aventura a la Barcelona actual i el gir que provocarà en les seves vides l'arribada del nadó. Els productors del film i la resta de l'equip en pujar a l'escenari a recollir el premi han valorat també la seva obra com  una "petita pel·lícula" i com un "acte de valentia".

María Rodríguez Soto, embarassada durant el rodatge com el seu personatge, ha manifestat especial agraïment al director per haver-li ensenyat a estar davant la càmera.

Ha acabat el seu discurs, amb una cita del cantautor mort Ovidi Montllor, quan deia que cantava "a la vida plena, tots junts" i amb una dedicatòria entusiasta als seus amics de La Verneda.

La hija de un ladrón, de Belén Funes té el seu origen en un curtmetratge del 2015, Sara a la fuga, i està protagonitzada per Sara (Greta Fernández), una jove de 22 anys, amb un bebè, que té el desig de formar una família normal al costat del seu germà petit i el pare del seu fill.

En recollir el premi, el productor del film, Antonio Chavarrías, ha dit sentir una sensació "agredolça" perquè, d'una banda, estava "molt content per una festa" com la dels Gaudí aquesta i, al mateix temps, una mica trist pel declivi constant del cinema català, que ens està portant a ser l'ombra del que vam ser".

Chavarrias ha lamentat l'abandonament i l'oblit del món de la cultura i sobretot de les seves persones, dels "grans professionals que han d'anar a treballar fora". A ells els ha dedicat el premi.

Karra Elejalde, millor protagonista masculí 

L'actor basc Karra Elejalde ha guanyat el premi a millor protagonista masculí per la seva interpretació en la pel·lícula Mientras dure la guerra, d'Alejandro Amenábar, on encarna a l'escriptor i pensador Miguel d'Unamuno en els seus últims anys de vida.

Elejalde competia en aquest apartat amb Eduard Fernández (La hija de un ladrón), Sergi López (El viatge de la Marta) i David Verdaguer (Els dies que vindran).

Elejalde ha donat el punt solidari a la gala dels Gaudí demanant col·laboració per a recaptar fons per a lluitar contra la síndrome d'Angelman, una malaltia diagnosticada a una nena que ell coneix: "Vaig prometre a la seva família que si em donaven un premi enguany els hi dedicaria". "Donar suport a causes com aquestes no us defraudarà mai", ha conclòs l'actor, sostenint una samarreta solidària amb la menor.

Uns Gaudí molt repartits

La gala l'ha presentat l'actriu de teatre Anna Moliner, amb una brillant actuació, que ha servit per convertir en entretinguda la tediosa successió d'agraïments a companys de professió i familiars.

La gran diversitat de premiats, però, ha contribuït a captar l'atenció dels seguidors del repartiment. 

Laia Marull, per La innocència, i Enric Auquer, per Quien a hierro mata, premis Gaudí als millors actriu i actor secundaris, han completat l'apartat interpretatiu.

Quien a hierro mata també ha obtingut el premi a la millor direcció de producció, en la persona d'Oriol Maymó.

També ha brillat entre les guanyadores Lo que arde, d'Oliver Laxe, premi Gaudí a la millor pel·lícula europea i a la millor fotografia, obra de Mauro Herce, que retrata la lenta desaparició de la civilització rural a partir de les poderoses imatges del bosc i la Galícia més salvatge.

El lluminós retaule de personatges que habiten un oasi de plàstics enmig del Nova York més hipster que apareix en El cuarto reino. El reino de los plásticos, d'Adán Aliaga i Àlex Lora, s'ha fet amb el Gaudí a la millor pel·lícula documental.

L'adaptació televisiva de la novel·la d'Ildefonso Falcones "La catedral del mar", ambientada en el segle XIV, s'ha imposat com a millor pel·lícula per a televisió a Canço per a tu, L'enigma Verdaguer i La dona del segle.

Un moment tràgic per l'audiovisual català

La presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, ha assenyalat en el seu discurs als assistents a la gala avui que, mentre que a tot el món s'està "rodant més audiovisual que mai", Catalunya es troba en el "pitjor moment" de la seva història recent en quant a rodatge de pel·lícules, sèries, animació o documentals.

El moment és "tràgic" ha dit, i s'ha adreçat directament als responsables polítics presents a l'auditori del Fòrum, entre altres el Ministre de Cultura i Esports, José Manuel Rodríguez Uribes, i a la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, als quals ha reclamat més inversió en cultura. Els ha recordat que mentre a Europa es destina a cultura una mitjana de 350 euros per habitant, a Catalunya és d'uns 30 euros i a Espanya de 17.

Fons de suport a les llengües diferents del castellà

Al ministre li ha demanat "incentius fiscals" pel sector del cinema i que es pugui posar en marxa l'anomenat "fondillo", un fons, ha dit, que s'està esperant des de fa molts anys, d'ajuda a "les llengües de l'Estat que no són el castellà i que tenen tot el dret a fer el seu cinema de forma compensada, perquè són més petites".

"Si aquest fons es posés en marxa ja, ara que parlem de diàleg, pensem que seria una forma fantàstica de dialogar, de respectar la diversitat. Li demano senyor ministre que finalment posi en òrbita el nostre fondillo", ha manifestat.

Als representants de la Generalitat, els ha indicat que, a més de "modernitzar, arreglar i reestructurar TV3", destinin més diners a l'audiovisual, ja que fa deu anys comptaven amb 16 milions per a l'audiovisual i ara només tenen tres.

"Ens han promès -ha continuat- que ho pujaran una mica, fins a sis milions, però amb això no es pot fer molta cosa. Abans coproduíem, però quan anem amb aquestes misèries ningú vol coproduir amb nosaltres"..

Passola ha lamentat a més que no s'hagi lluitat perquè alguna plataforma audiovisual s'hagi establert a Barcelona en comptes de a Madrid. "Avui tot està per fer", ha dit.

A Catalunya "hi ha talent", ha assegurat, alhora que constatava que molts han  marxat a Madrid, a Europa o a Los Angeles. "Facin els deures. No pararem d'explicar-ho. Un país sense audiovisual no és un país normal", ha insistit.

La presidenta de l'Acadèmia no ha volgut passar per alt l'existència de presos polítics i exiliats catalans i ha acabat el seu discurs amb un "record per la gent de la cultura que es troba entre barrots o fora del país".