El preu de pagar la universitat catalana

La Roser es va matricular l’any 2012 a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona per cursar Humanitats, un grau que, a Mallorca, on ella vivia, no ofereix cap facultat. Des que va començar, ja sabia que la plaça a la universitat perillava: la seva família havia patit els efectes de la crisi i els seus pares havien de fer molts esforços per pagar-li la matrícula.

L’augment de preus ha propiciat l’abandonament dels estudis?

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) calcula que, com la Roser, al voltant de 3.000 estudiants es van quedar fora de la universitat per no poder assumir la pujada de taxes el 2012. Aquesta és la dada d’un sol any, però “hi continua i hi continuarà havent persones que no poden accedir a la universitat si no s’abaixen els preus”, afirma Mercè Terès, portaveu del sindicat.

La taxa d'abandonament dels estudis universitaris a Catalunya és de les més altes de l'Estat

Tanmateix, la Generalitat discrepa. No creu que la pujada de taxes hagi fet augmentar l’abandonament ni tampoc hagi dificultat l’accés a la universitat. El catedràtic d’Economia José García Montalvo, autor d’un estudi encarregat pel Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), justifica que, en una família de quatre membres, només paguen el 100% de la matrícula els alumnes amb una renda familiar neta alta, superior als 48.349 €. “Estem parlant d’uns nivells de renda molt alts. Per tant, qui surt perdent de la pujada de taxes no són precisament els qui menys tenen, sinó els qui més”, argumenta García Montalvo.

Tot i que és complicat saber exactament qui i per què es queda fora del sistema universitari, Mir explica que un fenomen significatiu que s’ha observat en els darrers anys és el d’estudiants que, tot i no abandonar, opten per matricular-se de menys crèdits i allargar els estudis per poder treballar al mateix temps. Segons el Ministeri d’Educació, en el curs 2013-2014 la mitjana de crèdits matriculats per grau va ser de 52,6 -lluny dels 60 crèdits que, teòricament, correspondrien a un curs.

Reduir les taxes un 30%, “una proposta de mínims” incomplerta

En comparació amb la resta de l’Estat, Catalunya és la comunitat autònoma on estudiar és més car. En primera matrícula té els preus més elevats, tant dels graus més barats com dels més cars. Catalunya, Madrid i Castella i Lleó són les úniques comunitats amb preus mínims per sobre dels 1.000 € per curs.

Imatge de la jornada de vaga del març contra les taxes "abusives". EUROPA PRESS

La portaveu del SEPC considera que “darrere de tot això hi ha una clara estratègia i voluntat política de privatització i elitització de la universitat pública que, alhora, es complementa amb un benefici de les privades”. En conseqüència, “s’està excloent la classe treballadora de la universitat i se li està limitant la capacitat d’ascens social”.

El sistema de beques, a debat

El Govern alerta que abaixar les taxes suposaria acabar amb el sistema de beques Equitat -bonificacions en el preu segons la renda familiar i el nombre de membres de la unitat familiar-, ja que el fons d'aquestes beques s'omple amb els diners recaptats per les matrícules.

“Encara que el sistema de beques estableixi llindars per rendes, la realitat és que el 60% de l’estudiantat continua pagant la totalitat de la carrera”, sentencia Terès. Per això es pregunta: “Fins a quin punt és efectiu aquest sistema?” I afegeix: “No han de ser els mateixos estudiants qui sufraguin les beques, quan ja paguen de mitjana el 25% del que costa la universitat”.

Cap a un canvi de model

García Montalvo considera que, més enllà de les dades, el debat de fons recau sobre el model universitari. Actualment, “es paguen pocs impostos, el que es recapta està mal repartit i no és suficient per poder pagar un servei públic com la universitat”.

Segons un informe de l’OSU del curs 2013-2014, en 11 països europeus els estudis de grau són totalment gratuïts; en uns altres 12, el preu màxim d’un curs de grau oscil·la entre els 7 € de la República Txeca, els 41 € de Polònia o els 183 € de França. “Això no significa que la universitat sigui gratuïta, sinó que es finança per altres vies com els impostos”, explica Mir.