PROCÈS A L'INDEPENDENTISME L'Audiència Nacional processa Trapero per sedició i organització criminal

Trapero, processat. La jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha dictat resolució de processament contra l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero -el primer càrrec de la Generalitat cessat pel Govern central en aplicació del 155-, per l'actuació del cos policial en la manifestació davant la seu de la conselleria d'Economia el 20 de setembre i en la jornada del referèndum de l'1 d'octubre. La jutge li atribueix dos presumptes delictes de sedició, i un d'organització criminal.

"Utilització il·legal" dels Mossos

En la seva resolució, la jutge afirma l'existència d'una "complexa i heterogènia organització unida pel propòsit d'assolir la secessió de la Comunitat Autònoma de Catalunya", amb una "premeditada estratègia perfectament coordinada", en la qual hi hauria tingut un paper destacat "la utilització il·legal dels Mossos d'Esquadra al servei dels interessos secessionistes, tant en els actes sediciosos com en la celebració del referèndum il·legal".

Entrant en els fets del 20 de setembre, la resolució afirma que, aquell dia, "una multitud [muchedumbre, literalment] de persones" es va concentrar davant la conselleria d'Economia i altres seus de la Generalitat, on efectius de la Guardia Civil estaven efectuant escorcolls i van detenir una dotzena de càrrecs de la Generalitat, per "impedir per la força als agents de l'autoritat el legítim exercici de les seves funcions i el compliment de les resolucions judicials". Aquesta narració dels fets s'adiu perfectament amb la definició del delicte de sedició que fa l'article 544 del Codi Penal, per a aquells que "s'alcin públicament i tumultuàriament per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis", així com per impedir "a qualsevol autoridat" o "funcionari públic", el "legítim exercici de les seves funcions" o de "les resolucions administratives o judicials", entre d'altres supòsits.

En quant a l'1 d'octubre, Lamela recorda que els Mossos tenien l'ordre judicial de "clausurar els centres de votació" abans que s'iniciés la jornada. I afirma que, en canvi, la seva actuació va anar "dirigida a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència", seguint un "pla premeditat per evitar actuar, que procedia de la cúpula policial de Mossos d'Esquadra, cúpula comandada per Josep Lluís Trapero, i en connexió directa amb els membres del comitè estratègic" [el suposat comitè estratègic del procés sobiranista].

La jutge, no obstant, considera que aquestes apreciacions prèvies de Trapero van representar "una mena de 'crònica anunciada' que si els ciutadans actuaven d'una determinada manera la seva actuació [dels Mossos] seria mínima". Per tant, conclou que la "conducta" dels Mossos l'1-O, "emmascarada sota els citats
principis d'actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat, va ser de total inactivitat".