Procés sobiranista Els antimilitaristes rebutgen l'exercit català que propugna el PDECat

El projecte militarista del PDECat s'ha trobat amb el rebuig dels col·lectius catalans per la pau. Fa uns deu dies, la coordinadora general de la formació hereva de Convergència, Marta Pascal, es mostrava a favor que una futura Catalunya independent comptés amb un exèrcit i que formés part de l'OTAN. En la mateixa línia s'havia expressat dies abans el president del partit i expresident de la Generalitat, Artur Mas, que opinava que un Estat català sense forces armades tindria dificultats per aconseguir suports internacionals. Uns escenaris que les principals veus antimilitaristes del país rebutgen frontalment.

"No és el mateix seguretat i exèrcit"

En una línia similar s'expressa Martí Olivella, històric del moviment pacifista a Catalunya, un dels primers objectors de consciència a l'Estat, i assessor de l'Institut Internacional per a l'Acció Noviolenta. Matisa que entén el "raonament" de part de l'independentisme en el sentit que Europa demanaria a un hipotètic estat català una contribució en seguretat. Però precisa que "no és el mateix seguretat i exèrcit". "En un món complex com el d'avui, en què les guerres convencionals són cosa d'una altra època, la seguretat davant les amenaces que podria trobar una Catalunya independent en cap cas passa per la defensa de les fronteres davant un exèrcit invasor", afirma Olivella, coincidint amb totes les veus consultades.

Exactament el mateix que diu el director de la Fundació per la Pau, Jordi Armadans, que també té clar que una Catalunya independent hauria de contribuir a la seguretat comuna europea. Però sense exèrcit. "Som activament promotors que, en cas que Catalunya fos estat, es coresponsabilitzés com la primera a crear seguretat al món. Però per nosaltres això no passa per afegir més soldats, més armes i més despeses militars", afirma. "Catalunya podria participar en missions de pau internacionals amb personal civil o policial", sosté Armadans, que creu que "és una trampa pensar que només amb exèrcit pots participar en missions internacionals".

Per a Jordi Armadans, crear seguretat al món no passa "per afegir més soldats, més armes i més despeses militars"

Tampoc relaciona reconeixement internacional i exèrcit un altre històric del pacifisme, Pepe Beunza, el primer objector de consciència de caràcter polític a l'Estat. "La comunitat internacional ens reconeixerà si som un país potent, educat, creatiu i just, aquest és el model pel que hem d'apostar", afirma. Recorda que al món "hi ha armes atòmiques per destruir 15 cops el planeta", i ressalta que "Catalunya té una oportunitat magnífica de no pujar al tren del militarisme, que va al precipici". "Hi ha gent que va d'assenyada i vol pujar en aquest tren", critica, al·ludint als "independentistes militaristes".

Espanya com a 'enemic' impossible

Més unanimitat encara hi ha alhora de minimitzar o reduir a zero l'efectivitat que podria tenir un exèrcit català per defensar-se davant d'una hipotètica invasió exterior. De fet, ni el principal lobby a favor d'una Catalunya amb forces armades contempla aquesta possibilitat. Així, el Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya, impulsat per l'excap dels Mossos d'Esquadra Miquel Sellarès, insisteix més en la necessitat d'un exèrcit català per fer front a les "obligacions derivades de la política exterior", que no per repel·lir una "ocupació militar" per part d'una potència estrangera, cosa que no contempla com a "escenari potencial", segons un document de propostes de l'entitat del 2013, 'La futura força de Defensa de Catalunya'.

Exactament el mateix pensa Ortega, que considera "absurd" pensar en un exèrcit català, que creu que podria tenir "un màxim de 20.000 o 25.000" efectius, capaç d'enfrontar-se a l'espanyol i els seus "124.000 soldats". A més que recalca que "Catalunya no té cap possibilitat d'independitzar-se de l'Estat espanyol si no és a través d'una negociació, d'una separació pactada i amistosa", i que "no podem quedar com a enemics". Sobre aquest mateix punt, Olivella coincideix a preguntar-se en veu alta "quin sentit tindria dotar-se d'un exèrcit quan has aconseguit la independència sense exercit".

L'alternativa, un cos civil de seguretat

Aquesta resposta "no violenta", de fet, és el que proposen les entitats antimilitaristes com a alternativa a l'exèrcit tradicional. Un document del 2014 del seminari Estat de Pau, que signen, entre d'altres, Armadans, Beunza i Olivella, demana un "sistema civil de protecció, seguretat i defensa", que també s'encarregaria de l'assistència a la població davant de situacions d'emergència. I que a més seria preferible a un cos de militar, segons aquest mateix document, perquè les forces armades "tendeixen a convertir-se en un estat dins l’estat i a ser més una amenaça que no pas una protecció".

Martí Olivella, al centre, al costat de Xavier Masllorens i l'actual diputada de la CUP Gabriela Serra, en un acte de 2013 contra un hipotètic exèrcit català. EUROPA PRESS

"Es tracta de formar 2.000, 5.000 o 10.000 ciutadans i ciutadanes en la defensa civil, per si un dia passés alguna cosa", explica Olivella. "Seria un sistema intel·ligent que, coordinat amb forces policials i cossos de seguretat i emergències, permeti a la gent si cal donar la vida, però sense llevar-ne la dels altres", afegeix. "Seria gent entrenada en interposició i immobilització de l'adversari. Evidentment, correrien riscos, però participar en la defensa comporta riscos" aporta Beunza. Armadans matisa que un cos civil d'aquestes característiques "tampoc no seria l'eix" de la seguretat d'una Catalunya independent. "Ho serien polítiques de seguretat preventiva, de seguretat en clau humana, així com mínims elements a nivell de protecció de costes i de control aeri, que demanen instruments específics que no són necessàriament un exèrcit", afegeix.

Exèrcit, no; intel·ligència sí

"Una cosa és no tenir exèrcit i una altra és no tenir cossos de seguretat. Una Catalunya independent hauria de tenir una agència d'informació, i controlar l'espai aeri i marítim", assenyala igualment Ortega, també coincidint amb les altres veus consultades. "Les principals amenaces per a un estat europeu es refereixen al crim organitzat, la ciberseguretat o el terrorisme. Aquestes amenaces demanen molts instruments, com ara serveis d'intel·ligència, de coordinació policial o de prevenció de l'extremisme, però no precisament un exèrcit", indica Armadans.