Cargando...

Professorat associat: el comodí de les universitats

Els docents associats representen prop del 70% del PDI contractat de les universitats públiques catalanes, però són els qui tenen les condicions laborals més precàries i els salaris més baixos. La Sindicatura de Comptes alerta d’una utilització irregular d’aquesta figura.

Publicidad

Aula de la facultat de Química de la UB. Universitat de Barcelona

BARCELONA, Actualizado:

En Lluís Frago cobra, de mitjana, uns 500 euros al mes per impartir classes de Geografia a la Universitat de Barcelona (UB), mentre que un altre professor pot estar-ne cobrant més de 2.500 per fer pràcticament la mateixa feina. La diferència entre tots dos és que en Lluís és professor associat, mentre que l’altre és fix.

Publicidad

El “greuge comparatiu” entre professors fixos i associats

Les retribucions del PDI funcionari estan determinades anualment pels Pressupostos Generals de l’Estat, i les comunitats autònomes tenen la competència d’afegir-hi uns determinats complements. En canvi, les retribucions del PDI contractat es regulen per convenis col·lectius, que gairebé sempre es negocien de forma conjunta entre totes les universitats de cada comunitat, tot i que cadascuna pot tenir les seves particularitats.

Click to enlarge
A fallback.

Una altra mostra d’aquest greuge comparatiu és que, a la UB, els associats cotitzen el 29% jornada laboral quan, en realitat, en treballen un 75%. Jorquera ho considera “escandalós”: “Fa 11 anys que sóc associat però, com que cotitzo tan poc, ja sé des d’ara que, per poder tenir una pensió, hauré de treballar fins als 70 anys”.

Els “falsos” professors associats

D’acord amb la normativa vigent, hi ha dues condicions “indispensables” que s’han de complir a l’hora de contractar el professorat associat. En primer lloc, la selecció de personal s’ha de fer mitjançant un concurs públic i, en segon lloc, s’ha d’acreditar que el docent tingui un contacte professional extern a la universitat. Ara bé, el darrer informe de la Sindicatura de Comptes alerta que, moltes vegades, aquests requisits no s’estan complint.

Publicidad

Els darrers anys hi ha hagut diverses mobilitzacions dels professors associats. EUROPA PRESS

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) estableix que s’ha d’acreditar una activitat professional externa no només en el moment de la contractació inicial, sinó també en les renovacions posteriors, ja que “la raó de ser de la contractació de professors associats és l’aportació dels seus coneixements i experiència professional”.

Una situació de “frau de llei”

El professorat associat és una figura amb força presència dins les universitats públiques catalanes. Segons l’OSU, aquest col·lectiu representava el curs 2013-2014 el 74,2% del PDI contractat. Al llarg de l’última dècada, el pes del professorat associat ha crescut gairebé un 30%. Ha passat de 5.518 persones el curs 2004-2005 a 7.161 el 2014-2015.

Publicidad

En paraules de Jorquera, “el procés de creació de falsos associats es produeix quan un departament necessita créixer però no té personal perquè ni l’Estat ni la Generalitat proveeixen les universitats de les beques necessàries. Llavors, els departaments tiren del que tenen, i el que tenen són associats”. És per això que “moltes vegades els departaments no esperen que els associats actuïn com a professionals externs de reconeguda competència, tal com marca la llei, sinó que s’integrin en grups de recerca”.

Contra la “precarització insostenible”

En Lluís Frago, la Clara Camps i en Víctor Jorquera coincideixen que, més enllà de la UB, l’arrel d’aquesta “precarització insostenible” es troba en la concepció del model universitari. “En els darrers anys, especialment a partir de l’època del conseller Mas-Colell, l’autonomia universitària s’ha perdut i els criteris de gestió de la universitat -que hauria de ser un servei públic- són purament economicistes i neoliberals”, apunta Frago.

Publicidad