Este artículo se publicó hace 3 años.
Què proposen els partits per a la reconstrucció econòmica?
Amb una taxa d'atur del 13,9%, les formacions polítiques es comprometen a abordar els estralls de la crisi, apostant per la recuperació de la indústria i per una economia verda i digital
Barcelona-
Catalunya va tancar l'any 2020, el primer de la pandèmia, amb 538.000 aturats, el que representa un 13,9% de la població activa, segons les dades de l'Enquesta de la Població Activa (EPA). A aquesta xifra cal afegir-hi els 172.000 que es troben immersos en un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO). Amb aquest escenari, el repte imminent dels partits polítics que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya sembla clar: reconstruir les destrosses que la Covid-19 ha deixat en l'economia i evitar que aquests es cronifiquin en l'àmbit social.
Tot i que les receptes econòmiques varien en funció de la ideologia de cada formació, totes coincideixen en un denominador comú: reimpulsar la indústria i apostar per una producció verda i digitalitzada. A continuació, repassem les propostes dels vuit partits amb representació parlamentària actualment.
Junts per Catalunya: creació d'un Banc Nacional
Com a mesura immediata per afrontar la crisi pandèmica, el partit liderat per Carles Puigdemont, planteja un pla de xoc per mantenir l'ocupació i lluitar contra les necessitats socials derivades de la pandèmia. Aposta per crear el Banc Nacional de Catalunya i seguir potenciant l'Agència Tributària catalana.
ERC: L'aposta per l'economia de la valor
Passar de l'economia del volum a la de la valor. És l'objectiu dels republicans, que aposten per un sistema que busqui rendiments sòlids i sostenibles, que generin més estabilitat. Per aconseguir aquest propòsit, ERC se centra en sectors econòmics emergents, com la biotecnologia, l'àmbit digital, la indústria de la mobilitat i l'economia circular. La previsió és crear un ecosistema emprenedor i competitiu a deu anys vista a través de la reconversió.
PSC: l'Agenda pel Bon Treball
Durant els sis primers mesos de govern, el PSC es compromet, a través d'un acord amb els agents econòmics i el món local, a impulsar una Agenda pel Bon Treball i les noves oportunitats com a sortida a la crisi de la Covid-19. Per millorar l'ocupació, els socialistes catalans garanteixen el foment i la protecció de l'economia social i solidària. Així mateix, es comprometen a promoure un pla de promoció de les ocupacions verdes. Aquest es pactaria amb el sector empresarial i els sindicats.
Ciutadans: un pla contra la precarietat econòmica
La formació de dretes, que culpa el Procés de la marxa de més de 7.000 empreses de Catalunya, proposa un pla contra la precarietat, basat en el treball de qualitat, l'habitatge assequible i el suport a les empreses i als autònoms. Per garantir la igualtat d'oportunitats, Cs planteja un pacte contra la despoblació per assentar la justícia social. En les pensions, promet pressionar el Govern espanyol per recuperar el consens aconseguit amb el Pacte de Toledo.
En Comú Podem: creació d'una banca pública
Per superar la pressió dels mercats financers, els comuns plantegen la creació d'una banca pública des de la que s'impulsin línies de crèdits especials per a pimes, emprenedors, entitats socials i projectes de recerca, innovació i desenvolupament. Paral·lelament, En Comú Podem planeja una llei per garantir el dret a un treball digne. Per executar-la, detalla que substituirà la norma actual per una altra que impulsi un marc de relacions laborals i un sistema garantista el treball digne.
CUP: implantació d'una Renda Bàsica Universal
Garantir un ingrés mínim del 60% de la renda mitjana de la població. La mesura, que suposaria uns 735 euros mensuals per adult, és una de les propostes de la CUP. Per finançar-la, aposta per una modificació de l'IRPF, que gravaria més les rendes més elevades, però beneficiaria la majoria de la població. De fet, els anticapitalistes consideren que amb la iniciativa un 80% dels treballadors veurien incrementats els seus ingressos. També plantegen una renda màxima, per gravar amb el 100% determinat nivell de fortuna.
PP de Catalunya: Posar en marxa una línia de préstecs
Els populars catalans plantegen posar en marxa una línia de préstecs i avals, a través de l'Institut Català de Finances (ICF), de menys de 100.000 euros per a microempreses i autònoms a tipus d'interès 0 i fins a deu anys de retorn per garantir la liquiditat de les activitats. Amb l'objectiu de donar suport a les empreses catalanes, el PPC vol incrementar en 10 milions d'euros les ajudes a la internacionalització. Actualment, assegura, la Generalitat només destina 18 milions d'euros.
PDeCAT: Aspiració de gestionar els fons europeus
Per afrontar la recuperació econòmica, una de les claus és la gestió dels fons europeus, Next Generation. En aquest context, el PDeCAT reivindica que la distribució d'aquests incorpori una reserva rellevant per a les pimes i que la Generalitat participi en la selecció dels projectes. Creu que per finançar la recuperació en els diferents sectors econòmics cal que el Govern que sorgeixi de les urnes negociï un nou sistema de finançament.
La gestió dels impostos ressorgeix una altra vegada en campanya
La baixada dels tributs, el desplegament d'una Agència Tributària o gravar les rendes altes, algunes de les propostes fiscals
Cada campanya electoral ressuscita el debat sobre la gestió fiscal i la conveniència d'apujar els impostos. En cas que es concreti, el dubte està en on col·locar el límit per aplicar-la. Per a les eleccions a Parlament de Catalunya del 14 de febrer, les iniciatives són diverses, però totes aborden modificacions fiscals. Cs aposta per reduir la burocràcia i baixar els impostos. La fórmula de la formació neoliberal implica suprimir l'Impost de Successions, com ha fet en altres comunitats autònomes on governa, i combatre el frau fiscal i la corrupció per evitar els increments impositius.
En canvi, Junts per Catalunya advoca per moderar la fiscalitat del treballador, beneficiar les pimes i als autònoms, aprofundint en la tributació ambiental. Amb relació al tema salarial, ofereix la concertació amb els agents socials i econòmics per incrementar el Salari Mínim Interprofessional per sobre dels 1.200 euros mensuals. ERC, soci de govern de JxCat, apel·la a la sobirania fiscal. Més enllà del sempitern debat sobre si apujar o abaixar els impostos, els republicans plantegen desplegar una Agència Tributària de Catalunya amb capacitat pròpia per gestionar els tributs.
En el cas de PSC, la proposta se centra en canviar determinades partides. Així, els socialistes volen aprofundir en la modificació de l'Impost de Successions i el de Patrimoni, recuperant l'impost sobre els dipòsits bancaris. Mentrestant, En Comú Podem es concentra en l'IPRF per introduir un tipus marginal del 50% per a rendes superiors als 100.000 euros anuals. L'acció forma part de l'objectiu d'implantar un sistema fiscal més equitatiu. En la mateixa línia, la CUP vol impulsar una reforma fiscal progressiva, que gravi les rendes de capital i penalitzi a qui més tingui.
Per la seva banda, el Partit Popular de Catalunya projecta una reforma fiscal que anuncia la baixada dels impostos. Una rebaixa de l'escala autonòmica de l'IRPF, bonificar el 99% l'Impost de Successions i derogar alguns dels impostos de l'actual Govern són algunes de les seves opcions. L'Impost de Successions també és el cavall de batalla del PDeCAT, que suggereix una bonificació del 99% i recull la supressió de l'impost sobre el patrimoni.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..