Semblava que la crisi del coronavirus havia aparcat les evidents tensions existents entre els socis del Govern, JxCat i ERC,  i que van arribar a l'anunci d'eleccions per part del president de la Generalitat, Quim Torra, per després de l'aprovació d'uns pressupostos, que hores d'ara no tenen una data clara per fer-se efectius. Una pugna que durant tota la legislatura ha tingut el Parlament com a camp de batalla prioritari. I la cambra catalana ha tornat a ser l'escenari per recuperar l'enfrontament, aquest cop a costa del debat sobre la necessària modificació del Reglament del Parlament que bloqueja l'activitat parlamentària perquè no permet fer plens que no siguin presencials, la qual cosa resulta impossible en ple confinament per la Covid-19. Una proposta unilateral i sense consens de JxCat per fer la reforma ha reobert la pugna entre les principals formacions polítiques independentistes.

ERC ha retret a JxCat que hagin presentat una proposta pròpia de reforma del Reglament del Parlament per permetre plens telemàtics. Els republicans han assegurat que ells ja havien fet arribar "una primera proposta" a JxCat, PSC, Comuns i CUP els darrers dies i han subratllat que "s'havia rebut amb bons ulls fins que en una reunió aquest dilluns JxCat ha anunciat que presentaria una proposta pròpia". "ERC no vol en cap cas que s'aprofiti l'excepcionalitat per a prioritzar interessos partidistes", ha remarcat la formació. Els republicans han demanat als serveis jurídics de la cambra que convoquin la ponència conjunta per reformar el reglament i "blindar el Parlament en casos d'excepcionalitat".

La formació creu que cal "adaptar digitalment" les institucions per donar resposta a ciutadans i a l'activitat parlamentària. Demanen anar "més enllà" de les mesures ja preses fins ara, com la celebració de cinc reunions telemàtiques de la Mesa, tres Juntes de Portaveus, una compareixença del Govern i dues compareixences dels consellers en comissió.

ERC assegura que fan així "un pas endavant" per modificar amb la resta de grups el reglament per "blindar" la participació política a distància en casos d'excepcionalitat col·lectiva. Recorden que s'emmarcarien en aquesta classificació les "casuístiques objectives" com terratrèmols, inundacions, crisis sanitàries, accidents de gran magnitud, episodis de contaminació greus, paralització dels serveis públics essencials o conflictes, entre altres.

Esborrany de la proposta

Segons un esborrany de la proposta, dos grups parlamentaris, una cinquena part dels diputats o el president del Parlament podrien demanar a la Mesa que s'activés el funcionament d'emergència. Tant la decisió d'adoptar el funcionament extraordinari com de restablir l'original les hauria de ratificar el ple.

A més, la proposta exposa que es puguin fer plens en format reduït amb vot delegat o que es facin sessions telemàtiques amb tots els diputats, que exercirien el seu vot personalment. També les comissions es podrien fer en format reduït o de manera telemàtica.