El sector de la Cultura treballa en precari. Per uns motius o uns altres i des de posicions polítiques ben diverses, els partits que governen la ciutat de Barcelona o que tenen representació al Consistori reconeixen la necessitat de reconduir o repensar d'alguna manera les polítiques culturals de l'Ajuntament, per protegir creadors i institucions. Així s'ha posat de manifest en el debat que ha tingut lloc aquest dimarts a l'Ateneu Barcelonès entre candidats d'ERC, Barcelona en Comú, PSC, 'Trias per Barcelona', PP, Cs i 'Valents'.

El retrocés en l'us social del català ha estat, com no podia ser d'altra manera, un dels temes centrals del col·loqui, però tots set també han confrontat diferents anàlisis sobre la vida cultural barcelonina, a banda de llistes de propostes sobre el que consideren prioritari.

"Barcelona no necessita vendre's al món", "de vegades es vol promocionar massa", "s'han de buscar nous públics", "hem d'adaptar les polítiques culturals al segle XXI", "el que cal és acostar la Cultura als barris", ha afirmat la regidora d'ERC Elisenda Alamany en resposta a la moderadora del debat, la directora del diari Ara, Esther Vera, que ha demanat als participants que diagnostiquessin l'estat del món de la Cultura i que es pronunciessin sobre quin ha de ser el marcador cultural del moment.

Tant el representant del PSC, Xavier Marcé, com el dels Comuns, Jordi Martí, han exhibit l'augment dels pressupostos de Cultura als comptes de la capital catalana com una de les fites assolides gràcies als seus respectius partits, però un i altre han plantejat que les dificultats que han trobat per assolir objectius culturals traçats no es poden resoldre només amb eines del sector públic. Barcelona, segons Martí, "té vocació de ser una ciutat laboratori, que generi continguts en les arts però també en la ciència". "Cada vegada hi ha més iniciatives que relliguen creativitat amb desenvolupament tecnològic", ha assegurat, i ha esmentat l'experiència del 'Digital impact', inaugurat recentment al Disseny Hub Barcelona, com a exemple de relació entre l'element digital i l'art.

"No hi ha artistes funcionaris", ha argumentat Marcé, que també ha utilitzat l'expressió "laboratoris" per referir-se als espais creatius de la ciutat. Barcelona "s'ha d'empoderar culturalment" i no cal que es compari amb altres ciutats. El futur del sector es troba en "escenaris digitals", "som una potència en això", ha emfasitzat.

"¿Volem una ciutat escenari?", ha preguntat Joan Rodríguez, regidor del partit, Junts, que ha optat per configurar una candidatura amb el nom del seu cap de llista, l'ex-alcalde Xavier Trias. També ha insistit en la importància de la digitalització però ha posat l'accent en "la cultura de base" i en la necessitat de donar suport a l'activitat d'entitats com els ateneus.

Juan Milián, del PP, ha qualificat de "magnífica" la capital catalana, però ha tornat sobre la idea segons la qual les empreses culturals marxen a altres ciutats com a conseqüència d'una manca seguretat jurídica. Barcelona, ha dit, es troba molt descuidada en l'àmbit cultural i necessita que s'estimuli la col·laboració entre sector públic i privat.

María Ángeles Pérez Samper, de Ciutadans, ha parlat sobre la conveniència d'ajudar els creadors i de buscar sinèrgies entre sector públic i privat, i qui ha donat la nota més centralista ha estat la representant de la formació que va impulsar Manuel Valls, 'Valents', Paula Aña, que ha estat la única que ha intervingut en llengua castellana i que ha denunciat l'existència a Barcelona d'una "cultura de la cancel·lació", per referir-se a iniciatives o autors que ella creu negativament discriminats des de les institucions catalanes.

Retrocés del català

El paper d'Aña ha cridat l'atenció, perquè ha estat qui ha entrat en polèmica en els termes que tradicionalment utilitzen PP i Cs, que en aquest debat han optat per un discurs relativament moderat, en llengua catalana, sense anar més enllà de l'afirmació de la riquesa que comporta la utilització de dues llengües o de l'exigència d'autocrítica per part dels responsables de la política lingüística aplicada durant les darreres dècades.

"El repte que té Barcelona és el de protegir la seva personalitat i la seva llengua, el tema de la llengua no ens pot tenir cofois", han assenyalat Alamany i Rodríguez en les seves intervencions inicials, en evident referència a les dades que evidencien el retrocés de l'ús social del català.

"La cultura catalana s'expressa en moltes llengües, però cal protegir la minoritzada, que és la catalana", ha defensat la representant d'ERC. La protecció del català no ha estat fins el darrer moment una prioritat del govern de Barcelona, segons ella.

En resposta a la representant de 'Valents', que havia dit que "s'intenta enterrar el castellà", Jordi Martí, de Barcelona en Comú, ha argumentat que el reconeixement i la reivindicació de la llengua pròpia, que recula, no es pot identificar amb una actitud contrària a qui utilitza el castellà. El representant del PSC, per la seva banda, ha afirmat que el problema no es pot resoldre amb subvencions.

Espais culturals i equipaments

El present i futur dels museus de Barcelona ha ocupat una part considerable del temps de debat sobre polítiques culturals i, més en concret, les consideracions respecte el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).

L'ampliació del MNAC és el repte més important que té Barcelona en aquest terreny, ha assegurat Jordi Martí, que també ha parlat sobre "l'horitzó del 2029", amb la commemoració del centenari de l'Exposició Internacional de Barcelona i les perspectives de transformació de la muntanya de Montjuic.

Xavier Marcet, del PSC, ha plantejat la qüestió de les relacions del MABA amb altres espais culturals, s'ha pronunciat en favor de solucionar el dèficit d'activitat cultural al carrer i ha apostat per la creació d'un espai cultural de caràcter metropolità.

Rodríguez, de 'Trias per Barcelona', ha posat en evidència que Barcelona no compta amb els nivells d'inversió que tenen museus com El Prado o el Reina Sofia, ha insistit en l'oportunitat que representa "l'eina digital" i ha elogiat la perspectiva oberta amb la creació del hub audiovisual de les Tres Xemeneies.

Juan Milián, del PP, ha lamentat la situació en què es troba l'antic teatre Arnau, "que cau a trossos" i ha insistit en la conveniència de recuperar el Paral·lel com a carrer de cultura popular. Año ha defensat la possibilitat de potenciar el teatre musical a Barcelona, en espais com el Palau d'Esports, i Pérez Sámper, de CS, ha proposat la creació d'un museu de la fotografia.