El PSC ha recuperat el lideratge a l'àrea metropolitana de Barcelona (AMB), històricament un dels seus grans bastions electorals, que als comicis de 2017 es va veure assaltat per Ciutadans. L'enfonsament del partit de dretes explica, en part, el triomf socialista a la zona més poblada de Catalunya, mentre que l'independentisme manté posicions, tot i perdre vots en un context general de caiguda important de la participació. Vox hi irromp amb força, amb gairebé 100.000 vots, trepitjant-li els talons a En Comú Podem, que ocupa la quarta posició, per darrere de PSC, ERC i JxCat.

En el conjunt dels 36 municipis metropolitans la participació ha baixat un 33%, el que significa uns 650.000 vots menys, amb una assistència a les urnes molt baixa a Badia del Vallès (40,9% de participació), Sant Adrià (40,64%), Santa Coloma de Gramenet (44,42%) o l'Hospitalet (47,03%). A la pràctica això implica que la majoria de partits hi ha perdut vots, amb l'excepció dels socialistes, que tot just en guanyen 17.755 i, òbviament, la ultradreta de Vox que s'estrenava en uns comicis al Parlament. Alhora, l'independentisme tot i perdre en conjunt més de 225.000 sufragis, avança en suport relatiu, en passar del 38,5% al 40,7% dels vots emesos.

El PSC s'imposa en 26 dels 36 municipis metropolitans, mentre que ERC ho fa en vuit i JxCat en dos (Sant Cugat del Vallès i Tiana). La candidatura encapçalada per Salvador Illa ha rebut 334.354 vots a l'àrea metropolitana, el 27,47% del total, quan el 2017 s'havia quedat en el 17,0%, per darrere de Cs (28,0) i ERC (19,0). Els socialistes s'imposen a tots els municipis de més de 100.000 habitants (Barcelona, l'Hospitalet, Badalona i Santa Coloma de Gramenet) i també ho fan a les grans ciutats del Baix Llobregat, que governen des de fa dècades, com Sant Boi, Cornellà o Viladecans. El PSC, per tant, aconsegueix mobilitzar el seu electorat i, més que probablement, captar part dels votants que el 2017 s'havien decantat per Cs.

L'enfonsament de Cs és generalitzat a tot arreu, però es nota especialment en aquelles àrees de Catalunya on va tenir més força, com ara a l'AMB. Aquest diumenge va perdre-hi el 84% dels vots obtinguts el 21-D (més de 423.000 sufragis), sumant-ne només 82.000 i passant del 28,0% del total al 6,8%. De superar el 30% dels vots en 20 municipis metropolitans a quedar-se per sota del 10% en tots, aquest és el balanç de la candidatura de Carlos Carrizosa. El gruix dels 400.000 votants que ha perdut han anat a parar a l'abstenció, si bé també n'hi ha que han als socialistes i, sobretot, a Vox, que obté 99.000 vots i es fa forta allà on Cs treia millors resultats.

La formació ultradretana d'Ignacio Garriga supera el 10% dels sufragis a Barberà, Badia del Vallès, Castelldefels, Cervelló, Gavà, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts i Viladecans. En tots ells passa per davant d'En Comú Podem i, en la majoria de casos, també de JxCat. A l'Hospitalet, segona ciutat de Catalunya, hi ha obtingut 7.371 vots (9,65% del total) i també hi queda per sobre dels Comuns.

L'independentisme manté posicions amb menys vots

Tot i perdre sufragis, l'independentisme avança en termes relatius a causa de la caiguda de la participació. Esquerra es manté com a segona força, tot i perdre suports relatius (del 19,0% al 18,5%) i absoluts (quasi 135.000 vots menys). S'imposa a Molins de Rei, Montgat, el Papiol, Pallejà, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles, Cervelló, Corbera i Begues, i és segona força a les principals ciutats: Barcelona, l'Hospitalet, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà o Sant Cugat del Vallès. Els republicans, per tant, són competitius arreu, però no avancen posicions.

Junts per Catalunya perd més de 100.000 vots metropolitans (es queda en 174.000) i un punt de suport (del 15,3% al 14,3%). Entre les grans ciutats s'imposa a Sant Cugat del Vallès, tradicional feu convergent, i entre els municipis de més de 25.000 habitants només supera el 15% a la capital i Molins de Rei. Part del descens es pot atribuir a la ruptura amb el PDeCAT que, en qualsevol cas, és residual a l'AMB, amb només el 2,2% dels vots (27.027 en total). Només a Sant Cugat supera el 5%. La CUP ha obtingut poc menys de 70.000 sufragis a l'àrea metropolitana de Barcelona, 9.000 menys que fa tres anys, si bé hi ha guanyat pes relatiu (del 4,2% al 5,7%). Els resultats més destacats als principals municipis els obté a Barcelona (6,92%), Molins (8,16%) i Sant Cugat (6,74%).

Com en el conjunt de Catalunya, En Comú Podem cau en suport absolut i relatiu i a l'AMB passa del 9,5% al 8,8%, el que es tradueix en 63.000 vots menys. Els millors guarismes els obté a Cornellà i al Prat -ciutat que governen-, amb gairebé l'11%. Ara bé, en part del cinturó obrer els comuns es veuen superats per Vox. Finalment, el PP no només no s'ha beneficiat de l'enfonsament de Cs, sinó que també retrocedeix, amb tot just 60.000 vots, el 4,9%, 40.000 menys que Vox. La millor dada la té a Castelldefels, ciutat que governava fa uns anys, amb el 7,5%.

Junts guanya a la Catalunya central

Ja fora de l'àrea metropolitana, pel que fa a la resta de la província de Barcelona el PSC s'imposa a les altres ciutats de més de 100.000 habitants (Terrassa, Sabadell i Mataró) per davant d'ERC i Junts. En les tres, Cs hi havia guanyat el 2017. Destaca el 10,7% dels vots obtingut per Vox a la capital del Maresme. A la Catalunya central, JxCat manté la majoria, amb victòries a Manresa, Vic, Igualada i Berga, per davant d'ERC i PSC, amb l'excepció de la darrera ciutat on és la CUP, que hi té l'alcaldia, qui completa el podi.