PSOE i Junts negocien fins a l'última coma de l'amnistia davant de l'ofensiva de la dreta judicial i política

La ciutat belga de Brussel·les continua sent el principal focus d'atenció política de cara a la investidura de Pedro Sánchez. Allà es van desplaçar durant el cap de setmana tant la cúpula de Junts, amb Jordi Turull al capdavant, com el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán. L'objectiu, desbloquejar definitivament el pacte perquè es pugui formar govern a l'Estat.

En les files del PSOE confien que l'acord s'aconsegueixi de manera imminent. “Continuem intercanviant papers, és una negociació molt tècnica en la qual els assessors jurídics de totes dues parts ho revisen tot i això ho fa més llarg en el temps”, destacaven el dilluns al matí fonts de la direcció socialista a Ferraz. “Continuem parlant”, insistien ja a la tarda.

Els socialistes, per tant, negocien amb Junts fins a l'última coma d'un acord en un clima polític i judicial cada vegada més hostil. La dreta es troba agitant el carrer des de fa uns dies i el PP d'Alberto Núñez Feijóo ha anunciat la seva intenció de convocar més mobilitzacions. Diverses seus del PSOE han rebut atacs i des de Ferraz s'apunta als populars i els seus socis de Vox com a responsables de la crispació.

En la investidura també hi està participant de manera activa l'aparell judicial. Els vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), nomenats pel PP, van decidir convocar un ple per a rebutjar l'amnistia. Un fet que ha tingut contestació des del propi CGPJ o des de sectors judicials. Això se suma a l'admissió a tràmit per un jutjat d'una demanda per aturar una llei d'amnistia que ni tan sols s'ha registrat en el Congrés.

L'últim protagonista a aparèixer ha estat, de nou, el jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón. En una interlocutòria emesa aquest mateix dilluns dirigeix la investigació contra Tsunami Democratic cap a Marta Rovira, secretària general d'ERC, i Carles Puigdemont.

Des de la cúpula del PSOE s'apuntava a la possibilitat, o desig, que l'aliança se segelli definitivament aquest dimarts. Cosa que permetria a Sánchez sotmetre's a la investidura aquesta mateixa setmana. Però mantenen una certa cautela perquè “no es pot fer un càlcul de previsió de tancament quan s'és a prop”.

El retard en el pacte es continua atribuint en el PSOE a la pugna que tenen entre ERC i Junts per a l'hegemonia en l'electorat independentista. Per a la direcció socialista, el partit de Puigdemont ha de preparar ara el relat per als seus i fer-se fort enfront d'una ERC que se'ls va avançar. “Tothom ha de fer el seu treball intern. Hi ha alguns viratges que costen”, destaquen a Ferraz.

Per la seva part, fonts de Junts properes a la negociació també confirmen a Públic que el pacte pot ser imminent, un cop s'ha assolit l'acord polític al voltant de la Llei d'amnistia. Les dues parts han dedicat les darreres hores a intentar resoldre qüestions tècniques, lligades al perímetre final de la normativa, amb l'objectiu de trobar-hi un encaix jurídic que garanteixi que superarà el filtre del Tribunal Constitucional.

L'encaix jurídic del perímetre final de l'amnistia és el que està allargant la negociació

Les mateixes fonts, però, reconeixen que és un tema "complex", el que explica en part que les converses s'estiguin allargant tant des del desacord de dijous i que les dues formacions hagin intercanviat desenes de documents i redactats els darrers dies.

Aquest dilluns ha estat una nova jornada de negociacions intenses entre el PSOE i Junts. Per part dels independentistes, després que durant el diumenge viatgessin a Brussel·les el secretari general, Jordi Turull, el seu president al Parlament, Albert Batet, i la líder al Congrés, Míriam Nogueras -en el seu cas ja a la tarda-, aquest dilluns s'han desplaçat a la capital comunitària el conjunt d'integrants del secretariat permanent, que han repetit la reunió que ja van mantenir fa quatre dies.

No hi ha hagut una reunió física amb el PSOE, però sí que constants contactes telemàtics i intercanvi de documents. Durant el matí, però, la distància física entre les dues delegacions era mínima, ja que mentre Junts s'ha reunit en una sala del Press Club de la ciutat -on Puigdemont va fer la seva primera compareixença quan va establir-se al país-, els socialistes estaven a l'hotel Sofitel, a menys de 400 metres. A partir del migdia el gruix de dirigents de Junts ha tornat a Catalunya, amb les excepcions de Turull, Nogueras i la presidenta del partit, Laura Borràs, a més del propi Puigdemont, òbviament.

Els noms de l'amnistia

Com ja va informar aquest mitjà diumenge, el quid de la qüestió per a Junts és que l'amnistia reculli casos no directament vinculats al referèndum de l'1-O d'octubre però que considera lawfare, és a dir, oberts en el marc de la guerra judicial per atacar l'independentisme.

Un exemple seria el de Josep Lluís Alay, cap de l’Oficina de Carles Puigdemont, que té fixat un judici per als propers 20 i 21 de febrer per assistir el 2018 al referèndum d’autodeterminació de Nova Caledònia, justament en representació del factòtum de Junts. Alay està acusat de malversació i afronta una petició de tres anys de presó i 17 d’inhabilitació.

Fonts de Junts properes a la negociació confirmen que la formació hauria passat un llistat de noms de dirigents que vol que quedin coberts per l'oblit judicial i s'està buscant, gairebé paraula per paraula, com encaixar-los en el redactat de la normativa. Cal recalcar, però, que la Llei d'amnistia no farà referència a causes ni persones concretes i, per tant, el que s'intenta és que el text englobi els diferents supòsits que volen incloure i eviti la continuïtat de determinades causes judicials o la propera obertura de noves que ara poden estar sota secret de sumari i afectin dirigents del partit.

Qui quedaria fora seria Laura Borràs, condemnada a presó per suposats pagaments irregulars quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, ja que en el seu cas s'optaria per la via de demanar l'indult per esquivar el seu ingrés entre reixes. Si totes les peces acaben encaixant, en les properes hores se segellaria un acord que aniria seguit de compareixences per separat de les dues formacions. A més a més, Junts celebraria un consell nacional extraordinari per ratificar-lo, a banda de sotmetre'l a la validació de les seves bases en una consulta telemàtica.  

Un pas que en el PSOE ja van culminar, amb gran èxit per a Sánchez, aquest cap de setmana. La militància socialista va confirmar amb més d'un 87% el pacte de Govern amb Sumar i les negociacions amb la resta de grups parlamentaris. Encara que no es preguntava de manera expressa sobre qüestions com la llei d'amnistia, el resultat suposa un aval clar per a Sánchez. Més després que ell mateix hagi defensat públicament la necessitat d'aquesta mesura i la pactés amb ERC la setmana passada, amb la consulta en els seus primers dies.

A part de Junts, als socialistes encara els queda tancar definitivament l'acord amb PNB. S'espera també alguna concreció major amb EH Bildu, a pesar que aquesta formació ha estat una de les més clares des del principi a mostrar el seu suport a la investidura. Amb qui sí que es va tancar el pacte aquest dilluns de manera definitiva va ser amb el BNG. La investidura, si els plans de Sánchez es compleixen aquesta setmana, podria ser encara entre els dies 8 i 10. Tot està a la expensa de tancar els acords amb Puigdemont i registrar la llei d'amnistia en el Congrés.