El PSOE se suma a PP, Vox i Cs per vetar la comissió d'investigació del 'Catalangate'

Els grups del Congrés han forçat aquest dimarts la compareixença del president del Govern, Pedro Sánchez, per rendir comptes davant del Ple sobre l'espionatge a través del sistema israelià Pegasus. Totes les formacions, a excepció del PSOE i Unides Podem, han votat a la junta de portaveus a favor de la sol·licitud de compareixença elevada pels partits independentistes.

Es dóna la circumstància que ja estava pendent d'agendar-se una compareixença del líder de l'Executiu sobre la crisi oberta amb Algèria després del canvi de posició sobre el Sàhara Occidental. Tot i això, el portaveu socialista, Héctor Gómez, no ha aclarit si s'inclourà en el mateix ple els dos assumptes o es farà per separat.

Sense comissió d'investigació

D'altra banda, fonts parlamentàries han assenyalat que el PSOE, el PP, Vox i Cs han rebutjat la comissió d'investigació sobre l'escàndol sol·licitada per Unidas Podemos i els partits independentistes. El mateix Gómez ha emparat el rebuig del seu grup (ha unit els seus vots als de les dretes) a les diferents vies proposades per l'Executiu per dilucidar els fets, és a dir, la comissió de secrets i el control al si del CNI, a més de les explicacions de Margarita Robles a la Comissió de Defensa.

Els diferents portaveus de les formacions que donen suport al Govern al Congrés han assenyalat aquest dimarts la necessitat que Sánchez, també espiat per aquest programari, doni explicacions en seu parlamentària sobre un assumpte que podria posar en risc l'estabilitat de la legislatura i " de la pròpia democràcia".

L'advertència de Rufián

Rufián: "No són conscients de les conseqüències d'aquest vot, això no es taparà i es pot carregar la legislatura"

En aquests termes s'ha pronunciat el president d'ERC a la Cambra Baixa, Gabriel Rufián, per referir-se al vot contrari de la seva formació al decret anticrisi, que finalment va tirar endavant dijous passat per una majoria molt ajustada. "No són conscients de les conseqüències d'aquest vot, això no es taparà i es pot carregar la legislatura. No és una amenaça ni una advertència, és pura informació, no és opinable", ha alertat.

Així mateix, Rufián ha assenyalat que aquest cas d'espionatge ja és "un escàndol internacional que està arribant a les taules dels ministeris, dels diputats i de les institucions", per la qual cosa ha reiterat la seva exigència que la depuració de responsabilitats comenci amb la directora del CNI, Paz Esteban, que donarà explicacions dijous que ve a porta tancada a la Comissió de Despeses Reservades, coneguda com a comissió de secrets oficials.

"A qualsevol país democràtic, si a la màxima responsable dels serveis d'Intel·ligència se li passa que s'espia de forma il·legal al president i part del Consell de Ministres, la seva posició seria insostenible. I no és una amenaça ni una línia vermella, és que els ciutadans estaran dient què passa amb aquesta gent, que ni se'n va ni donen explicacions", ha conclòs.

També, el portaveu d'Unidas Podemos al Congrés, Pablo Echenique, ha parlat en aquesta direcció, encara que sense donar noms propis per "responsabilitat”. "Qui confiarà en una investigació duta a terme per responsables polítics que han estat al comandament quan aquest escàndol s'ha produït?", ha qüestionat el diputat morat sobre el control intern previst al si del centre d'intel·ligència.

"Per restablir la confiança, no només dels socis de legislatura, sinó molt especialment de la ciutadania espanyola, passa perquè aquestes investigacions i aquesta depuració en els serveis secrets es dugui a terme sota un lideratge molt diferent", ha dit, a l'hora que ha anunciat el seu rebuig a la compareixença de Sánchez, si més no de moment, ja que "no es pot substanciar tot en aquesta petició". "Hi ha coses que van abans", ha afegit.

Comissió al Parlament

En canvi, on sí que hi haurà una comissió d'investigació sobre el cas Pegasus és al Parlament de Catalunya, després que hagin registrat una proposta conjunta per a la seva creació ERC, Junts, la CUP i En Comú Podem. La decisió arriba com a rèplica al veto al Congrés, amb l'argument que "el Parlament de Catalunya no pot quedar impassible davant la gravetat dels fets, que atempten directament contra drets fonamentals". 

L'objectiu de la comissió d’investigació serà "conèixer els detalls d’aquestes intromissions per part de l’Estat a través del CNI o altres organismes públics". A més, "buscarà esclarir els detalls de les estructures orgàniques i tècniques adscrites als ministeris de Defensa, Interior, Exteriors, Presidència, Vicepresidència econòmica i Justícia del Govern de l’Estat Espanyol que hagin participat, de forma directa o indirecta, en la monitorització i control dels afectats i aclarir-ne l’abast temporal".