Puigdemont: “Entrem en una etapa inèdita que caldrà saber explotar”

“Entrem en una etapa inèdita que caldrà saber explorar i explotar”. Així ha resumit l'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont, l'acord a què el seu partit ha arribat amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez.

Des de Brussel·les, Puigdemont ha destacat que l'acord no és la resolució de res, sinó que estableix les bases per iniciar una negociació política que resolgui el conflicte de Catalunya amb l'Estat. "Iniciem un camí incert i ple de dificultats. No tenim res més a celebrar que la posada en marxa d'un procés de negociació", ha sentenciat.

No tenim res més a celebrar que la posada en marxa d'un procés de negociació

Carles Puigdemont, líder de Junts

La descriminalització de l'independentisme, amb l'amnistia com a carta principal, és un dels punts principals d'un acord que finalment també ha inclòs els casos de lawfare, una de les prioritats per a Junts que havia encallat la negociació.

"És una manera de tornar a la política allò que és de la política", ha insistit Puigdemont. Més enllà dels casos coneguts, l'expresident ha avançat que en sortiran alguns de nous a través de les respectives comissions d'investigació al Congrés sobre l'espionatge amb Pegasus i també la coneguda com a "Operació Catalunya".

Sense més límits que el que decideixi el Parlament, tots dos partits s'han emplaçat a iniciar les negociacions aquest mateix mes per abordar qüestions com l'autodeterminació i el finançament.

Després de la firma de l'acord aquest dijous entre el secretari general de Junts, Jordi Turull, i el secretari d'Organització del PSOE, Santos Cerdán, aquest divendres el Consell Nacional del partit independentista l'haurà de validar en una reunió telemàtica. Durant el cap de setmana serà sotmès a la votació de les bases.

Un acord per tota la legislatura però “condicionat”

Puigdemont ha volgut distanciar-se de les negociacions entre la Generalitat i el Govern espanyol la legislatura passada, capitanejades pel president Pere Aragonès, de les quals ha suggerit que no han aconseguit res. "Era important que s'assumís que calia abordar la resolució del conflicte en termes diferents", ha assenyalat.

L'acord aconseguit aquest dijous no és només per a la investidura sinó per al conjunt de la legislatura, tot i que Puigdemont ha reiterat que Sánchez haurà de guanyar-se l'estabilitat "acord a acord" i el suport de Junts dependrà d'una "negociació permanent" sotmesa a la fiscalització dels resultats per un mecanisme de verificació internacional.

El 'a canvi de res' se n'ha anat a la paperera de la història

Carles Puigdemont, líder de Junts

Es tractarà d'un suport de legislatura "condicionat" als avenços que hi hagi i al compliment dels acords: "No pot ser que no passi res. L''a canvi de res' se n'ha anat a la paperera de la història", ha dit en una referència vetllada a la gestió d'Aragonès.

Un canvi en la "narrativa oficial" del PSOE

Per a Junts, el text suposa un "canvi d'enfocament" de la "narrativa oficial" sostinguda fins ara pel PSOE. "Reconèixer el problema real era una condició indispensable", ha afegit l'expresident sobre un text que es remunta al 1714 per contextualitzar l'inici del conflicte.

Segons l'expresident, els greuges persistents a Catalunya que recull el pacte, incloent-hi com a punt de partida de la situació actual la sentència del Constitucional que va retallar l'Estatut del 2006, han comportat una "cronificació" del conflicte que va tornar "la convivència política amb Espanya insostenible".

Aquest reconeixement suposa per als independentistes un primer pas perquè els acords a què s'arribi a partir d'ara siguin irreversibles. "És innegable que les relacions PSOE-Junts no conviden a la confiança, però tots dos partits són honestos en reconèixer la distància que els separa", ha afegit Puigdemont.

Les qüestions de l'acord en què mostren les seves discrepàncies són fonamentalment l'autodeterminació, ja que Junts avança que a la primera reunió proposarà un referèndum mentre que el PSOE defensarà l'Estatut del 2006; i també el finançament, per al qual els independentistes reclamen gestionar íntegrament els impostos mentre que els socialistes aposten per més autonomia financera.