"Persecució política", manca de competències del Tribunal Suprem i inexistència de delicte de sedició en altres països de la UE són alguns dels arguments que esgrimirà la defensa dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí perquè el Parlament Europeu rebutgi els suplicatoris contra la seva immunitat. La Comissió d'Assumptes Jurídics del Parlament Europeu ha iniciat aquest dilluns la revisió de les sol·licituds d'aixecament d'immunitat dels tres eurodiputats de JxCat, després de diversos mesos amb aquest procés en pausa a causa de la crisi del coronavirus.

En aquesta línia, el Parlament Europeu ha convocat els tres eurodiputats de Junts Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a una vista el 7 de desembre pel suplicatori. Després que el ponent, Angel Dzhambazki, hagi presentat aquest dilluns al matí el cas pel qual el Tribunal Suprem reclama l'aixecament de la immunitat, el president Comitè d'Afers Legals, l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vazuez ha anunciat que ja han citat als afectats a una audiència confidencial on es podran defensar. Malgrat que el comitè va decidir fusionar els seus suplicatoris, Puigdemont, Comín i Ponsatí compareixeran per separat el mateix dia acompanyats pel seu advocat.

"El dia 7 de desembre farà 3 anys de la gran manifestació "Omplim Brussel·les", ha recordat Puigdemont en un missatge a les xarxes socials. L'expresident creu que serà "un bon dia per sortir a defensar" els seus drets.

La suspensió de la immunitat ha estat sol·licitada pel jutge del Suprem Pablo Llarena, amb l'objectiu de continuar amb el seu procediment de lliurament perquè siguin jutjats a Espanya per sedició. Segons han explicat fonts de Junts-Lliures per Europa, la defensa dels tres eurodiputats per considerar que el suplicatori ha de ser rebutjat es basarà en el principi de "fumus persecutionis", és a dir, de "persecució política", basant-se la sospita en proves "sòlides" que el procés judicial "s'ha iniciat amb intenció de causar danys a l'activitat política del diputat".

Com a exemples d'aquesta persecució política, JxCat apunta a l'actual "vulneració" de la immunitat dels eurodiputats o el "biaix ideològic" del sistema judicial espanyol, de manera que en cas d'acabar sent extradits no se'ls garantiria un judici just, expressen des d'aquesta formació.

A efectes de calendari, el procediment de el suplicatori al Parlament Europeu tindrà quatre passos. Segons aquestes fonts, cada pas requereix un mínim d'un mes, de manera que preveuen que el procediment pugui allargar-se a l'almenys durant quatre mesos, o fins i tot més si es requerís de més temps per estudiar la documentació o prendre una decisió.

En primer lloc, aquest dilluns, s'ha presentat el cas al Comitè de manera absolutament confidencial -només hi podran assistir el ponent i els tres eurodiputats-, amb una presentació breu per part del ponent i dret a rèplica. A continuació, a principis de desembre, hi haurà un segon pas, amb la vista dins de la comissió perquè els eurodiputats puguin explicar-se fixada pel 7 de desembre; en el tercer pas, el ponent redactarà un esborrany de ponència que es discutirà en la Comissió; i, en quart lloc, en aquest mateix mes o el mes següent, es votarà la ponència.

Aquestes fonts consultades de JxCat consideren que, en cas que finalment tirés endavant el suplicatori i se'ls retirés la immunitat, es tornaria a la casella de sortida: és a dir, el jutge Pablo Llarena podria reactivar la sol·licitud d'extradició, però tot dependria de la decisió final del jutge de cada país i en cap cas de l'Eurocambra.

D'altra banda, tots tres eurodiputats han enviat una queixa a tots els membres del Comitè d'Afers Legals per haver fusionat el suplicatori en mans del mateix ponent, Angel Dzhambazki, segons confirmen fonts de Junts. La seva defensa al·lega en aquestes "observacions escrites" que tots tres són acusats de delictes diferents i que tenen dret a un ponent diferent. Els eurodiputats també van enviar la setmana passada un missatge als membres del comitè per denunciar que el Tribunal Suprem no és l'òrgan competent per jutjar-los i, per tant, tampoc per reclamar el suplicatori.

"Això són coses que nosaltres no podem analitzar", ha assegurat el president del Comitè d'Afers Legals, l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, en una roda de premsa aquest dilluns. Per a Vázquez aquestes queixes pretenen "influenciar" els membres del comitè.