GOVERN CATALÀ A BRUSSEL·LES Puigdemont: "L'Estat espanyol acabarà passant vergonya davant els tribunals internacionals"

Carles Puigdemont s'esforça en apurar totes possibilitats per a que el 21 de desembre hi hagi "una llista de país" i argumenta que el govern que s'hagi de formar després d'aquestes eleccions es trobarà en una situació d'emergència, haurà de fer "una feina titànica", "més que la de declarar la República", perquè s'haurà d'enfrontar amb un Estat "embogit", caracteritzat per una "gran pulsió autoritària", que vol "arruïnar econòmicament i devastar Catalunya", "aniquilar" la seva llengua, la seva cultura i  "desprestigiar-la com a nació".

Indiferència de les institucions europees

El president de la Generalitat ha posat de manifest la falta de coherència de les institucions europees i s'ha preguntat com és possible que "mitjans de comunicació de tot el planeta" els demanin entrevistes, informin sobre el que està passant a Catalunya i les institucions europees mantinguin que es tracta d'un assumpte intern de l'Estat espanyol i "es quedin amb la més absoluta indiferència".

"Aquesta és una causa de Drets Humans" ha assenyalat, "per damunt de la independència".  Europa no ha de poder acceptar que un dels seus estats membres tingui presos polítics, ni la dissolució a mig mandat d'una assemblea legislativa per part del govern central", "no es pot permetre tenir tot un govern a presó o a l'exili".

Per què no va convocar eleccions?

L'entrevistadora, Mònica Terribas, li ha preguntat per la disposició a convocar eleccions que va mantenir durant unes hores, abans del darrer ple del Parlament, i pels motius del seu canvi d'actitud. Puigdemont ha respost explicant que va intentar aturar l'aplicació de l'article 155, "que té efectes devastadors" i aconseguir garanties per a la celebració d'eleccions amb normalitat, sense repressió. L'Estat preparava una onada de violència, ha recordat. "Què va fallar?", ha dit. "No van donar garanties, no es van comprometre", "és impossible dialogar amb gent furiosa", "els fanàtics són majoria al govern espanyol", ha explicat.

"Els fanàtics són majoria al govern espanyol"

"Qui va enganyar la ciutadania va ser qui va dir que en absència de violència es podia parlar de tot o qui es va comprometre a acceptar el que aprovés el Parlament de Catalunya", ha afirmat Puigdemont en clara al·lusió al partit socialista.

LLista de país o una altra fórmula?

Puigdemont i els consellers que l'acompanyen a Brussel·les, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Toni Comín i LLuís Puig, han rebut aquest dimarts el suport de dos cents alcaldes que han viatjat fins a la capital comunitària amb aquest objectiu. Tots cinc han manifestat d'alguna manera la seva disposició a formar part, si cal, d'una llista unitària a les eleccions del 21-D.

Dos cents alcaldes catalans han viatjat a Brussel·les per manifestar el seu suport als consellers de la Generalitat

"Hem de guanyar amb contundència", "amb la fórmula que ens doni més vots", ha dit Toni Comín.

Si s'acceptés que el programa guanyador es pot aplicar, el govern que surti de les eleccions seria legítim 

Puigdemont ha emfasitzat la necessitat de defensar la legitimitat del govern que presideix. "Ha d'haver continuïtat de la legitimitat", ha dit, tot i que  si les eleccions del 21-D es poden fer amb llibertat, si s'accepta que el programa guanyador es pot aplicar "el govern que surti serà legítim".

Emergència nacional, "reciprocitat"

"Aquestes eleccions son d'emergència nacional", "cal una candidatura d'emergència nacional", "estem tornant al franquisme", ha afirmat Clara Ponsatí. Amb la diferència que "aleshores, un cop arribaves a Perpinyà estaves segura i ara no", ha recordat la consellera d'Ensenyament, al mateix temps que manifestava el seu estupor pel fet que "forces democràtiques" estiguin avalant "el combat contra els seus adversaris polítics ficant-los a la presó".

Combat contra adversaris polítics ficant-los a la presó

Puigdemont ha parlat fins i tot de la necessitat de refundar "l'esperit de l'Assemblea de Catalunya". "Tenim l'obligació d'alçar-nos democràticament", poc abans d'explicar que personalment es troba "fort i ferm", a més "d'indignat, trist i preocupat pel que pugui passar al país sota les grapes d'aquest gent".

Nova denúncia contra el govern català

El govern espanyol ha demanat al Tribunal de Comptes que posi en marxa una investigació sobre les despeses realitzades per l'organització del referèndum d'autodeterminació del passat 1 d'octubre. Segons Hisenda, el govern català i les entitats sobiranistes van gastar 3,4 milions d'euros per dur a terme la consulta.