Público
Público

Puigdemont, Torra i Sànchez demanen "unitat" al voltant del seu projecte

Carles Puigdemont, Quim Torra, i Jordi Sànchez han participat de la presentació d'un nou moviment polític al voltant de JxCat, la Crida Nacional per la República. Asseguren que volen formar un espai des de la "unitat", la "pluralitat" i la "transversalitat" per "assolir una república de dones i homes lliures, en una Catalunya nacionalment sobirana". La proposta arriba tan sols quatre dies abans de la primera assemblea del PDeCAt sense passar per les mans de l'estructura del partit. ERC ja s'hi ha desmarcat.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Ferran Mascarell i Gemma Geis llegeixen el manifest de Crida Nacional per la República, el projecte de nou espai polític al voltant de JxCat, aquest dilluns a l'Ateneu Barcelonès, amb Carles Puigdemont en videoconferència des d'Alemanya. / Crida Nacional per la República.

Amb l'embranzida del tribunal alemany que tot just acaba de descartar el delicte de rebel·lió per extradir-lo, el president cessat Carles Puigdemont, conjuntament amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i el líder de l'ANC a presó, Jordi Sànchez, ha presentat la seva aposta política per la independència, la Crida Nacional per la República. L’òrbita de Junts per Catalunya recupera de nou la defensa del front unitari, que ja va sorgir el 2015 amb la coalició de Junts pel Sí i que va tornar a presentar Puigdemont abans de les eleccions del 21-D, aquest cop, sense resposta d’Esquerra.

Aquest dilluns, l'Ateneu de Barcelona ha acollit la presentació del moviment, amb la participació de Puigdemont per videoconferència -que ha aixecat el públic dels seus seients-, l'absència de Torra, qui no ha pogut arribar a temps a l'acte després de reunir-se a Alemanya amb el president a l'exili. La proposta ha arribat per sorpresa a la seu del PDECat, a només quatre dies de la celebració del primer congrés del partit. Aquest matí, la portaveu dels demòcrates, Maria Senserrich, ja ha anunciat que assistirien a l’acte de presentació de la Crida per "escoltar" la proposta de Puigdemont. Sembla, però, que l’òrbita del president ha tornat a tirar pel dret sense consultar a l’estructura del PDECat. Avui, la líder del partit, Marta Pascal, i Senserrich han escoltat la proposta des de l'última fila de l’Ateneu.

El delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, i la diputada al Parlament Gemma Geis han llegit el manifest del projecte, que proposa ."desplegar una estratègia destinada a convertir Catalunya en un Estat independent, en forma de república, nacionalment lliure", a través d'un "moviment que cristal·litzi en un instrument polític organitzat" -evitant la paraula 'partit'- que "aplegui aquelles persones que comparteixin l’objectiu de proclamar la República Catalana mitjançant mètodes exclusivament pacífics i democràtics".

Els líders polítics han participat amb parlaments a l’acte en format vídeo en el cas de Puigdemont, per carta pel que fa a Sànchez –llegida pel també ex ICV Toni Morral– i amb un àudio, Torra. Tots tres han insistit en els preceptes bàsics que volen articular amb aquesta aposta: la “unitat”, la “transversalitat” i la “pluralitat”. Així ho ha remarcat Sànchez: "Quan hem anat junts sempre hem avançat", ha dit. I ha afegit: "Faig una crida a que persones que se sentin d'esquerra que ens hi sumem per construir un espai comú, transformador i radicalment democràtic; paraules que, tot i no ser una crida "a sumar partits polítics", com diu el líder social, podrien anar dirigides directament a Esquerra Republicana que, de moment, ja s'ha desmarcat del projecte. L’únic republicà que ha assitit a l’acte ha estat el vicesecretari d’acció política, Eduard López.

Les experiències passades en coalició dels dos grups generen escepticisme per part d’Esquerra a l’hora de sumar-se en aquesta candidatura. Previsiblement, els republicans no volen tornar a quedar condicionats per l’aparell de l’antiga convergència. Puigdemont ha insistit en que no es tracta de la reconstitució "de l’espai polític d’un partit", com ja va passar amb Convergència Democràtica i el PDECat, i posteriorment amb la presentació de la llista de Junts per Catalunya, però defugir dels paral·lelismes frega lo impossible. A l’inici de l’acte, la periodista que va formar part de la llista del president el 21-D, Pilar Calvo, ha parlat de "recuperar l’esperit de Junts per Catalunya, que és l’esperit de l’1 d’octubre". Fins i tot el mateix Puigdemont ha volgut posar en valor "els ingredients que van fer possible" Junts per Catalunya. Tot i la referència, insisteix en que no es tracta de la reconstrucció d’un espai polític, sinó d’una aposta per "ajuntar-nos".

El president Quim Torra ha fet arribar les seves paraules mitjançant un àudio: "Desitjo a la crida tot l'èxit perquè hi anirà la sort del país, dels futurs mesos. Uns mesos que viurem molt intensament", ha dit el president en referència a la tardor d'enguany, durant la qual se celebrarà el primer aniversari de l'1-O, les dates referents de l'independentisme i unes possibles eleccions a finals d'octubre que Torra no ha descartat convocar. Amb el reforç del tribunal alemany a sobre de la taula, Junts per Catalunya comença a treballar amb una opció que fa dos dies semblava molt llunyana, la possible restitució de Carles Puigdemont al capdavant de la Generalitat. Si l’expresident a l’exili és extradit per malversació, difícilment podria entrar a presó o quedar inhabilitat, pel que podria tornar a la política.

Torra ha afegit una nota greu al seu discurs: "El poble de Catalunya està disposat a fer tots els esforços i sacrificis que cal fer, però que hem de fer, perquè la independència és una causa justa". També ho ha fet Puigdemont, amb referències a l’estratègia que l’independentisme va abraçar la tardor passada: "Sabem que és un camí difícil, però volem continuar recorrent-lo amb les mateixes eines que ens han portat fins aquí. Perquè funcionen, són les millors, i són les que tenim a les nostres mans". Sembla que els líders independentistes pronostiquen uns mesos carregats de tensió política.

Durant l’acte, els membres de la Crida Nacional per la República han presentat el manifest i han anunciat que celebraran un congrés la propera tardor per decidir si es constitueixen com a coalició o partit polític. Dependrà de l’èxit que tingui aquesta crida a la unitat, i en especial, de si Esquerra Republicana decideix, de nou, sumar-se a l’aposta de Carles Puigdemont, que compta amb la legitimitat de ser el president escollit a les urnes que ja li va funcionar per sobrepassar electoralment als republicans el passat 21-D.