Público
Público
PAÍS VALENCIÀ

Quan les alternatives al despoblament provenen del mateix territori

La cooperativa d’Atzeneta del Maestrat opta per la diversificació per generar ocupació permanent. L’últim projecte: la creació d’una comunitat energètica en un municipi afectat per un projecte de línia d’alta tensió

Els equipaments de la cooperativa d’Atzeneta del Maestrat.
Els equipaments de la cooperativa d’Atzeneta del Maestrat. Joan Canela

En mig de la guerra al despoblament rural iniciada fa dos anys per la Generalitat, i el debat, més general, sobre "l’Espanya buida", sempre hi ha la sensació que hi ha massa experts i massa plans dissenyats des dels despatxos de les capitals i poc escoltar al territori i deixar-lo fer. Perquè les solucions (o com a mínim, una part d’aquestes), a voltes, es troben ben a la vista, i només cal saber mirar.

A primer cop d’ull, el visitant d’Atzeneta del Maestrat (Alcalatén) no veurà res que els distingisca de la resta de pobles de l’interior de Castelló. Un paisatge dominat pels ametlers i les oliveres, un castell del segle XI, un xicotet casc antic envoltat de construccions un poc més noves i les festes, marcades pels bous al carrer. Aquest municipi, però, de sols 1.300 habitants, conté una exitosa experiència d’economia local, centrada en la creació de llocs de treball fixos i serveis al territori.

Els inicis d’aquesta història no són massa extraordinaris. La Cooperativa d’Atzeneta es va crear el 1944 per part dels llauradors locals, que així s’organitzaven per comprar de forma conjunta les ferramentes i adobs que necessitaven per al camp. Poc després, s’ampliarien els serveis amb la creació d’una secció de crèdit, per facilitar la compra en metàl·lic de maquinària o inversions que no es podien assumir individualment i en una època on els crèdits bancaris no es trobaven a l’abast de la majoria de la gent. Una història, com dèiem, molt similar a la de tants pobles en aquella època de postguerra i autarquia.

La diferència comença amb el tombant de segle. Cap a l’any 2000, quan ja moltes d’aquestes cooperatives llanguien per la crisi de l’agricultura i la despoblació, a Atzeneta van decidir optar per créixer i començar un procés de diversificació, amb l’obertura de noves seccions i serveis, com l’electricitat i la telefonia, que es compren en bloc i es negocia amb les grans empreses per aconseguir millor preu i, sobretot, connexió, un problema endèmic a les zones rurals. Així, per exemple, l’any passat van aconseguir que es desplegara la fibra òptica a Atzeneta, un camí que no ha estat fàcil, com recorda Eladi Roca, president de la cooperativa, ja que "nosaltres som molt poquets, i aquestes decisions es prenen en uns grans despatxos de Madrid, molt lluny del territori".

"El nostre objectiu ha estat sempre de millora econòmica, però sense perdre mai de vista el factor ambiental i el retorn social"

El procés de diversificació va continuar amb la inauguració d’una planta solar fotovoltaica que produeix 80 kilowatts el 2007, un supermercat l’any següent, fruit d’un acord amb Consum, una altra cooperativa, i, ja el 2015, van assumir la benzinera del poble per evitar que tancara. "El nostre objectiu ha estat sempre de millora econòmica, però sense perdre mai de vista el factor ambiental i el retorn social", apunta Roca. I les xifres l’avalen. Si el 2000, la cooperativa ocupava quatre persones, ara en són setze. "Un 80% de les quals són dones –puntualitzen des de la cooperativa- en feines fixes i durant tot l’any". També s’ha multiplicat la facturació, que ha passat d’1,4 milions als 4,6. I si llavors tenien 703 socis, avui en són 1.296, tant veïns del poble com de municipis pròxims, com Vistabella, Culla o Xodos, molt més menuts i que s’han convertit en l’àrea d’influència d’Atzeneta.

Malgrat que Eladi Roca reconeix que actualment ja gairebé ningú viu de l’agricultura com a primera ocupació, sinó que aquesta és un complement per a gent que té granges o bé treballa a les fàbriques de taulells a les zones de l’Alcora o Onda, des de la cooperativa no han volgut abandonar la relació amb la terra. "Els principals problemes ací és que les explotacions són molt menudes i que els llauradors estan molt envellits, i molts camps comencen a quedar abandonats, així que hem començat un projecte d’explotació en comú de finques, per tal d’abaixar els costos de producció i fer rendible l’agricultura", explica Roca, qui també reconeix que el projecte "està en bolquers". "Primer cal fer un pla de reconversió dels arbres, que molts estan ja envellits, i, per ara, la faena la fan els amos d’altres camps que així poden augmentar la producció", continua, I encara que reclama "molta prudència", reconeix que en un futur, li agradaria "crear llocs de treball en l’agricultura per a la gent jove".

El model local i la MAT

L’últim projecte en què es troben involucrats és en la creació d’una comunitat energètica a Atzeneta, una col·laboració entre la cooperativa i l’Ajuntament –aprofitant el suport de la conselleria d’Habitatge a aquesta fórmula de producció elèctrica col·lectiva i local. Santiago Agustina, l’alcalde, avisa que "en 15 dies" començaran a instal·lar les primeres plaques d’energia solar en edificis municipals, sense esperar a l’aprovació de les ajudes: "si al final no arriben, tirarem endavant amb els nostres recursos, no passa res". Si la prova pilot és satisfactòria, l’objectiu és cobrir amb plaques tots els edificis municipals i cooperatius per arribar a produir fins a 160 kilowatts hora. "Suposarà un estalvi important per al municipi, tant en diners com en energia", resumeix l’alcalde, qui posa en valor la capacitat de "produir energia pròpia i de proximitat, sense impactes ambientals negatius".

"La MAT no té cap sentit, és una decisió il·lògica i que expulsa gent del poble quan estàvem aconseguint que tornaren"

Aquesta voluntat per solucionar les mancances del territori des del mateix territori, però, a vegades es veu dificultada per decisions preses "en despatxos molt llunyans", per agafar les paraules d’Eladi Roca. Atzeneta és un dels municipis més afectats pel projecte de línia de Molta Alta Tensió (MAT) entre Almassora i Morella, una autopista elèctrica capaç de transportar fins a 400 kilovolts i que ha generat molta resistència a les comarques de Castelló. "Ací hi ha masos que han resistit una guerra i una postguerra, que s’han mantingut tot i el despoblament dels anys 60 i 90 del segle XX, i que ara quedaran buits, perquè els passa l’alta tensió pràcticament a tocar i la gent no vol criar els seus fills exposats als camps electromagnètics", explica Agustina amb ràbia. Malgrat que en d’altres ajuntaments, Red Eléctrica –responsable de la infraestructura- ha negociat el traçat, a Atzeneta no hi ha hagut manera, i la MAT passa prop d’un nucli amb 180 habitants. "No té cap sentit, és una decisió il·lògica i que expulsa gent del poble quan estàvem aconseguint que tornaren", continua l’alcalde, qui s’ha convertit en un dels símbols de l’oposició a l’autopista elèctrica. "Hem declarat Atzeneta territori lliure de MAT i no donarem cap permís per a les obres, però sabem que això és purament testimonial. Legalment no hi tenim res a fer, només si ens unirem tots els ajuntaments podríem fer pressió".