Quan parlar la teva llengua materna a Espanya suposa un problema

És el 25 d'abril. Al País Valencià es commemora el Dia de les llibertats del poble valencià. Hi ha una protesta a la porta de les Corts en la qual participen alcaldes, regidors i diferents càrrecs públics per denunciar la discriminació de la Comunitat als Pressupostos. Entre ells es troba la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó. La Policia s'acosta. "Qui convoca això?", pregunta un agent. "Pregunti als policies que estan a la porta de les Corts, que ells ho saben", respon en valencià la vicepresidenta. L'agent demana que es dirigeixin a ell en castellà. Amigó s'hi nega. "És el meu dret a parlar en valencià", repeteix. Els agents de Policia la identifiquen i anoten les seves dades en una llibreta.

"He crescut en valencià, he jugat en valencià, m'he enamorat en valencià ... I ara no puc parlar la meva llengua?"

El ministre de l'Interior, davant les preguntes de Martínez, va negar en primera instància l'existència d'aquest tipus de situacions i, posteriorment, va minimitzar el problema assenyalant que des de 2007 només s'han presentat 43 queixes contra la Policia Nacional per temes lingüístics. "No vingui a manipular ni a tacar el nom de la Policia ni de la Guàrdia Civil. Són els primers a saber quins són els seus drets i les seves obligacions", va etzibar el responsable d'Interior.

"Em vaig sentir humiliat i vexat per parlar en la meva llengua per la forma en què em van tractar uns policies"

L'únic sindicat policial que va reaccionar llavors va ser l'Agrupació Reformista de Policies que va emetre un comunicat en què lamentava els fets i va recordar a tots que "el valencià és llengua oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà" i que tots tenen els ciutadans tenen dret a expressar-se en ell davant l'Administració, de manera que també davant els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat.

La Delegació del Govern a València no ha contestat l'oferta del Consell per a impartir cursos de valencià a policies

De fet, el conseller de la Generalitat Vicent Marzà es va reunir amb el delegat del Govern espanyol a València el gener d'aquest any per lliurar-li un ampli informe amb casos de discriminació lingüística per part dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i posar un marxa un nou protocol pel qual els agents rebrien formació en valencià. "La Delegació del Govern encara no ens ha contestat i això que ens hem posat en contacte amb ells en diverses ocasions. L'última va ser la setmana passada arran de l'incident a la porta de les Corts", denuncien a Público fonts del Govern de la Generalitat .

Els valencians, però, no són els únics que es queixen de problemes de discriminació lingüística amb els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. També el mes de març d'aquest any un professor de la Universitat de Barcelona va rebre una multa de 601 euros per fer "cas omís de les ordres donades pels agents actuants i, d'aquesta manera, dificultar la seva tasca policial i retardar el flux normal de passatgers ". La falta que havia comès aquest home és exercir el seu dret de parlar la llengua cooficial de Catalunya: el català.

Exemples tampoc en falten. L'any passat una ciutadana gallega va demanar informació telemàtica a la Policia Nacional sobre el D.N.I. electrònic. Va utilitzar el seu dret a expressar-se en gallec davant l'Administració Pública. Aquesta va ser la resposta que va enviar la policia: "Perdoni la indiscreció (sic) però si és possible que em exposi el seu problema en castellà per poder donar-li una solució a la seva incidència, ja que no entenem el seu dialecte". El dialecte al qual es refereix el funcionari és el gallec. I a la gravetat del desconeixement dels drets dels ciutadans se suma la ignorància sobre el valor de la llengua gallega.

En una línia molt similar es manifesta Maceira, que recorda que el 2016 un ciutadà de Ferrol va trucar a la Guàrdia Civil per denunciar un robatori i l'agent el va despatxar demanant-li que anés a una comissaria o caserna on el poguessin entendre. "No val amb reconèixer un dret a la ciutadania amb la condició que no s'exerceixi. Nosaltres demanem una igualtat real entre totes les llengües de l'Estat, no només sobre el paper", prossegueix Maceira, que considera que el maltractament a les llengües cooficials és "un deix històric de l'Estat espanyol", que es va agreujar en el franquisme i que la democràcia no ha sabut, de moment, solucionar convenientment.