Quart any consecutiu de mala collita de l’avellana al Camp de Tarragona, pendent de la reconversió del sector: “És un cultiu de futur”

La campanya de l’avellana està a punt d’arrencar. Els pagesos del Camp de Tarragona, l’epicentre  de la producció de fruita seca de Catalunya i de l’Estat, es preparen per una collita que no millora les perspectives dels darrers anys, marcats per una sequera extrema. Malgrat les pluges i la recuperació dels pantans, els arbres han generat molt poc fruit, sobretot els que no tenen reg de suport, i d'altres s'han hagut d'arrencar perquè han mort. "Tot i que aquest estiu ha estat més suau i hem pogut regar, els danys acumulats al cultiu fan preveure un altre any complicat", explica Sergi Martín, pagès i responsable de la fruita seca d'Unió de Pagesos. 

En la mateixa línia s'expressa la pagesa i presidenta de la DOP Avellana de Reus, Esther Gomis. "Els avellaners han patit molt aquests últims anys. Alguns, especialment els més vells, s’hauran d’arrencar perquè els costarà molt recuperar-se. Ara bé, hi ha esperances amb els avellaners que s’han plantat aquests últims dos anys. Aquests començaran a produir aviat i, si tot va bé i tenim primaveres bones, en tres anys podríem tornar a tenir una bona producció.", assenyala. 

Martín explica que "els arbres no es recuperen d’un dia per l’altre” i recorda que la sequera ha deixat un rastre de pèrdues estructurals importants. La més preocupant són les 1.800 hectàrees d'avellaners morts per la manca d'aigua i les altes temperatures, segons Unió de Pagesos, majoritàriament al Baix Camp i al Tarragonès. Cal recordar que molts pagesos d'aquesta zona no van poder regar amb aigua del pantà de Riudecanyes durant dos anys per les restriccions. Uns 2.000 agricultors no van tornar a disposar d'aigua de l'embassament fins al juny.  

El Departament d'Agricultura va publicar el juny passat una línia d'ajuts destinada a les inversions per a la recuperació del potencial productiu dels cultius llenyosos afectats greument per la sequera durant els anys 2023 i 2024, com és el cas dels avellaners. "Hi haurà gent que decidirà no tornar a plantar avellaners. I qui ho faci, si tot va bé, arrencarà aquest hivern, plantarà a la primavera del 2026, i no tindrà producció fins d’aquí quatre o cinc anys", explica Martín, que apunta que les conseqüències de la sequera s'arrossegaran, com a mínim, dos anys més.

Per tal d'incrementar els recursos hídrics per l'agricultura del Baix Camp, el Departament de Territori preveu tenir enllestida l'estació de regeneració d'aigua a la depuradora de Reus a finals del 2027. En aquest sentit, però, Martín comenta que s'ha d'investigar la tolerància de l’avellaner a aigües regenerades. 

El representant d'Unió de Pagesos apunta a la salinitat de l'aigua com un altre problema afegit. Zones com la Vall del Glorieta arrosseguen greus problemes de salinitat a causa de l’abocament d’aigües a la riera. “Quan no plou, les sals no es dilueixen i això afecta directament els avellaners”, assegura Martín. Els avellaners poden suportar fins a 800 ppm de sal, i s’han detectat pous amb fins a 1.900 ppm.  

Per tot plegat, es preveu una collita una mica millor que la de l’any passat, que no va arribar a les dues mil tones d'avellana, un 25% de la producció en un any normal. "Una xifra molt inferior a les 8.000 o 10.000 que es recollien habitualment fa pocs anys. És un desastre”, admet Sergi, tot i reconèixer que probablement es superarà la producció del 2024. Gomis assegura que tot i la baixa producció, "la qualitat està garantida".

Pel que fa a altres cultius de fruita seca, les perspectives són desiguals. Martín assegura que hi haurà una bona collita de la garrofa. "És un cultiu molt irregular, però enguany pinta bé". Pel que fa a l’ametlla," la de regadiu serà molt bona, però la de secà serà un desastre". 

Adaptar el sector a les condicions climàtiques 

Malgrat les collites d'aquests darrers anys, Martín assegura que l'avellana "és un cultiu de futur", però cal "adaptar-lo a les noves condicions climàtiques". "La demanda mundial d’avellana creix, com també creix la de fruits secs en general, i de problemes n’hi ha arreu: a Turquia, a Itàlia, a França... A casa nostra tenim reptes concrets que cal abordar". Per això, reclama que els governs s’hi impliquin. 

"Hem d’entendre que estem en un context de canvi climàtic que afecta tota l’agricultura. Veiem com la vinya, per exemple, ha tornat a donar collita aquest any després d’un 2024 molt dolent. Ens hem d’adaptar", apunta Gomis. Tant ella com Martín celebren que el Govern hagi posat en marxa el Pla de l'avellana de Catalunya 2025–2028 per rellançar el sector i incrementar el valor de mercat d'aquesta fruita seca.  

El pla es desplegarà amb mesures dividides en cinc eixos estratègics. Entre les accions hi haurà la creació d'un hub de sanitat vegetal de la fruita seca, el finançament específic amb diverses línies d'ajuts, mesures relacionades amb la qualitat i la diferenciació de l'avellana catalana, i aspectes relacionats amb la comercialització i la promoció per millorar el mercat i la rendibilitat del sector. L'últim eix estarà enfocat a la millora de regadius i les tècniques de reg.

Tots dos agricultors coincideixen en què el pla arriba tard i ara el cultiu ja està tocat. "Tot i així, tot el que sigui avançar i invertir en el sector, benvingut sigui", apunta Martín. "Ara cal veure si les ajudes de la Generalitat i de la Unió Europea arriben al pagès, que és qui realment pateix les dificultats", comenta Gomis. 

Un estàndards molt exigents de la UE

A la sequera cal sumar la crisi dels preus d'aquests últims anys degut a la competència deslleial d'altres països i la falta de productes fitosanitaris per fer front a algunes plagues. "Disposem de mitjans per combatre-les, mitjans químics que ja existien i que s’utilitzen arreu del món… menys aquí, per les prohibicions que venen de la Unió Europea. Potser ha arribat el moment de començar a replantejar-nos certes coses", apunta Martín.

"A Europa complim uns estàndards molt exigents, però després entren avellanes de fora de la Unió Europea que no sabem si els compleixen. Aquestes avellanes s’acaben venent aquí, competint amb les nostres, i sense garanties ni de pràctiques laborals justes ni d’ús controlat de fitosanitaris. Això perjudica directament els productors locals", comenta Gomis. 

"Per molta bona voluntat que hi posem des d’aquí, les decisions ens venen marcades des de la Unió Europea, especialment pel que fa a la política agrària. I això genera situacions realment absurdes", sentència Martín.