Quatre claus per situar-se en el debat sobre els pressupostos de la Generalitat
La negativa independentista a negociar els comptes del govern estatal complica que Catalunya en Comú i PSC s'avinguin a avalar els pressupostos de l'executiu català, un fet que en faria impossible l'aprovació. Revertir les retallades i avançar cap a una fiscalitat més progressiva i més justa són demandes compartides de socialistes i comuns, mentre que el govern de Torra no sembla massa disposat a tocar impostos.
Publicidad
BARCELONA,
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha oficialitzat aquest dimecres al Parlament de Catalunya la ruptura amb el govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez. L'anunci, conseqüència dels escrits d'acusació de la Fiscalia del Tribunal Suprem i de l'Advocacia de l'Estat als dirigents sobiranistes per la celebració de l'1-, implica -sempre que es compleixi- que ni el PDECat ni ERC negociaran els pressupostos de l'executiu espanyol, de moment pactats entre el PSOE i Podemos.
Publicidad
Una previsió de 1.600 milions d'euros més
La intenció del govern de Torra és aprovar el projecte pressupostos durant el mes de vinent, incorporant-hi un increment del sostre de despesa d'uns 1.600 milions d'euros respecte als del 2017, els darrers que van aprovar-se. En una entrevista recent a Efe, el secretari general del Departament d'Economia, Albert Castellanos, va matisar, però, que bona part d'aquests diners ja estan "compromesos" i servirien per atendre l'increment salarial del personal públic, l'ampliació de la plantilla de docents i per abordar l'aplicació de la renda garantida de ciutadania. I per fer gestos, "més simbòlics que quantiosos", en qüestions com Formació Professional, taxes universitàries i l'educació de 0 a 3 anys, amb la voluntat de tornar a oferir un cert "cofinançament" d'aquesta etapa educativa. En paraules de Castellanos, per indicar que el govern està en "una etapa de recuperació, encara que amb limitacions".
Retallades que no s'han revertit
El 2017, l'aleshores vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, va assegurar que els pressupostos de la Generalitat d'aquell any eren els "més socials possibles", però la realitat és que van quedar molt lluny de revertir les retallades. Enguany, la inversió social del govern encara se situa 1.000 milions d'euros per sota de la que hi havia el 2010, l'any d'inici de les retallades, segons ha publicat recentment El Punt Avui. El pressupost d'Ensenyament queda 500 milions per sota del de fa una dècada, mentre que el de Salut disposa de gairebé 900 milions menys. Altres partides, en canvi, s'han incrementat, com la de Treball i Afers Socials. I si bé és cert que la despesa pública puja des del 2014, les retallades no són, ni de bon tros, història i aquest és un element que Catalunya en Comú i PSC posen damunt la taula per plantejar-se donar suport als comptes que elabora l'equip encapçalat per l'actual vicepresident i home fort d'ERC al govern, Pere Aragonès.
La posició de la CUP, Catalunya en Comú i PSC
Perquè puguin aprovar-se, els pressupostos necessiten més vots favorables que contraris, de manera que donant per segur el rebuig de Ciutadans i el PP, que sumen 40 diputats, l'atenció de l'executiu se centrava en la CUP, Catalunya en Comú - Podem i el PSC. Amb el vot favorable dels Comuns o l'abstenció del PSC n'hi hauria prou per tirar-los endavant, però de moment tant una cosa com l'altra estan lluny d'assolir-se. La CUP, que va fer possible l'aprovació dels comptes del 2017, ja ha deixat clar que aquesta vegada no pensa ni negociar els comptes, amb l'argument que "la línia que ha agafat el govern no es correspon amb el mandat de l'1 d'octubre", en paraules del seu portaveu nacional, Lluc Salellas. Els anticapitalistes consideren que el govern de Torra és "autonomista".
Publicidad
Hi ha marge de maniobra en els impostos?
La fiscalitat és un dels grans cavalls de batalla de la negociació, però la Generalitat no té intenció d'introduir nous tributs ni de plantejar canvis significatius. L'argument, repetit els darrers anys, és que "el marge de millora de la recaptació és molt limitat", en paraules de Pere Aragonès. Realment és així? D'entrada, sí que es volen recuperar tributs tombats en el seu dia pel Tribunal Constitucional, com el de l'ADSL, que pot aportar una recaptació anual d'uns 20 milions; el d'elements radiotòxics, que afecta les centrals nuclears i pot permetre obtenir uns 60 milions.
La Generalitat també capacitat normativa en l'impost de Successions i Donacions, que enguany està pressupostat que aporti 483 milions. També aquí hi hauria marge d'actuació. I és que segons un informe del Consell General d'Economistes, Catalunya està clarament per sota de la mitjana de les comunitats de règim comú en aquest impost i és la novena, d’un total de 15, on el gravamen és més elevat en successions i la desena en donacions.