Quins han estat els títols en català més venuts a les llibreries aquest octubre?

El Gremi d’Editors de Catalunya elabora setmanalment un informe amb els títols més venuts a més de 150 punts de Catalunya, entre llibreries i grans superfícies. A l’octubre, entre els llibres més sol·licitats trobem de nou Les calces al sol (La Campana), de Regina Rodríguez Sirvent, A les dues seran les tres (Quaderns Crema), de Sergi Pàmies, o Estimada gris (Univers), de Sílvia Soler. Aquest mes s’incorpora Una vida a les muntanyes (Ara Llibres), del periodista Abraham Orriols i L’armadura de la llum (Rosa dels Vents), del cèlebre escriptor Ken Follet. A continuació, els repassem tots. 

'A les dues seran les tres'

Són deu els contes que Sergi Pàmies inclou al seu nou llibre A les dues seran les tres (Quaderns Crema), on la memòria es converteix en revisió de l'experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l'estat d'ànim, il·lumina, pertorba o reconforta. 

Són esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloqüent i persuasiva, en què Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l'equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d'una mirada, resignadament incerta, sobre el pas —ja sigui endavant o enrere— del temps.

'Les calces al sol'

Un dels llibres de ficció més nomenats aquest estiu és sens dubte Les calces al sol (La Campana), de Regina Rodríguez, que ofereix una novel·la plena de to humorístic protagonitzada per Rita Racons, estudiant de psicologia que marxa als Estats Units a fer d'au-pair i que topa amb una família que espera que estigui a l'altura del que creuen que exigeixen les ments dels seus fills.

Són els Bookland, l'antítesi del clixé clàssic d'una família americana. Intel·lectuals, esperen que la nova au-pair estigui a l'altura del que exigeixen les ments privilegiades dels nens de la casa. I tot i que ben bé no ho estarà, la Rita i el seu caos constant portaran els petits de la família a viure la vida més enllà dels llibres. La Rita serà capaç d'atrevir-se a tot, d'expandir la ment i un dia, de cop, trobarà el que hi havia anat a buscar: la seva vocació.

'L'armadura de la llum'

El cèlebre escriptor Ken Follett ha tornat a les llibreries amb la cinquena entrega de la saga Els pilars de la Terra, L’armadura de la llum (Rosa dels Vents). Un govern tirànic està decidit a convertir Anglaterra en un poderós imperi comercial. Mentrestant, Napoleó Bonaparte comença el seu ambiciós ascens al poder i, enmig d'un gran descontentament social, els veïns de França es mantenen en màxima alerta.

‘Tiberi Cesar’ 

Aquestaés la història de Tiberi, fill de Lívia, successor d'August, segon emperador de Roma, despietat conqueridor de Pannònia i de Germània, home d'esperit torturat, enamorat, taciturn, cruel, culte. Aquesta és la història de la ciutat que va bastir el seu domini sobre mig món: lleis, marbre i rapinya. Núria Cadenes recrea fastuosament la Roma del segle primer i ens submergeix, potser com mai abans, en la vivència interior i més humana dels seus protagonistes  i, particularment, de les dones, que aquí prenen un relleu nou i merescut. Escrita amb una força verbal espectacular i hipnòtica, Tiberi Cèsar (Edicions Proa) és una novel·la històrica i íntima, el relat d'un temps clau en una Roma grandiosa, brutal i tràgica com les persones que la van fer.

'Una vida a les muntanyes'

A Bruguera, un petit poble al peu del Taga, hi viu la pastora més vella de Catalunya. Amb quasi cent anys, la Marina Vilalta segueix exercint un ofici que estima però que té un futur incert. Un ofici sacrificat que requereix dedicació i paciència i que està íntimament lligat a la terra. 

Una vida a les muntanyes (Ara Llibres) explica la història de la Marina, que cobreix un segle, ens permet mirar a la muntanya amb tota la seva immensitat i conèixer els que la treballen, els que s’hi han amagat o escapat i els animals que hi viuen salvatges. Ens presenta la força de la natura sobre l’home i com aquest, amb els anys, ha après a entendre-la, preveure-la i i conviure-hi.  

'Estimada Gris'

Sense feina, acabada de divorciar i amb la mort del seu pare encara recent, la Gris es troba, amb quaranta anys, amb una vida a la deriva i que cada cop sent menys seva. Des de fa temps una idea li ronda pel cap: marxar ben lluny dels carrers i de la gent de Puebla, cap a la terra dels seus avantpassats, aquella Catalunya remota de què tant li havia parlat l'avi Antoni quan era petita.

En un viatge invers al que havia fet el seu avi en arribar a Mèxic l'any 1939, com a exiliat d'un país en guerra, la Gris viatja a Catalunya, on descobrirà paisatges, olors i una família que no sabia que tenia. I potser, també, la manera de tornar a ser feliç.

Aquest és l'argument de la nova novel·la de Sílvia Soler Estimada Gris (Univers), que ens transporta als paisatges que va pintar Salvador Dalí per parlar-nos sobre tot allò que ens fa ser qui som.

'A casa teníem un himne'

L'autora de Gina, Maria Climent, torna amb la nova novel·la A casa teníem un himne (L'Altra Editorial). La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l'hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se'n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l'Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l'hi perdonen.

Però quan la Remei arrossega la Marga fins al cor de la Toscana perquè necessita un refugi, i unes quantes solucions, aquestes tres dones distanciades i diferents, amb aspiracions i experiències tan dispars, hauran d'aprendre a entendre's i a comunicar-se, i lluitaran per retrobar-se després que es desveli un secret familiar que va marcar definitivament la vida de totes tres. 

'Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres'

Per cinquè mes consecutiu, Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (Anagrama), d'Irene Solà, ha estat un dels llibres més venuts aquest agost. Després de l'èxit Canto jo i la mutanya balla, amb el que va guanyar un dels Premis de Literatura de la Unió Europea 2020 i el Premi Llibres Anagrama el 2019, l'escriptora explora "la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida i mort, realitat i fabulació" a la seva nova obra.

La història té lloc al mas Clavell, una casa habitada sobretot per dones, situada en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis. En aquesta casa, un grup de dones prepara una festa. Són la Joana, que"per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada; la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes; la Margarida, que en lloc d'un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt, i la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa.