Respostes conciliadores al final imminent d'ETA

El primer cap de setmana de maig es farà efectiva la dissolució d'ETA com a organització. Aquest serà un pas definitiu que tancarà un capítol de dècades de duració i que va tenir un punt d'inflexió important l'any 2011 amb l'entrega d'armes per part d'ETA. En aquesta direcció, aquest matí s'ha presentat a la biblioteca de l'Institut Català per la Pau (ICIP) un estudi on es fa un recorregut a tot el camí i s'apunten possibles escenaris en un futur proper.

El DDR s'entén com un procés que "contribueix a proporcionar seguretat i estabilitat en els entorns post-conflicte, de manera que es pugui començar la recuperació", en paraules dels autors. Això no obstant s'entén que "és un procés complex amb dimensions polítiques, militars, de seguretat, humanitàries i socioeconòmiques". Aquest concepte ha arribat a definir-se seguint els estàndards de la Organització de les Nacions Unides (ONU) recollits a les Normes Integrades de Nacions Unides per al Desarmament, Desmobilització, i Reintegració (UNIDDRS). Per això, tal i com estipula el text, el desarmament no s'entén només com a "reducció o privació d'armes" sinó que també implica una "renúncia voluntària" per part de les organitzacions.

Un estat espanyol enrocat

Tot i que es tracti d'un camí en el qual estan involucrats diversos organismes tant institucionals com socials, els presentadors de l'estudi han destacat el paper immòbil d'un Estat espanyol que al llarg dels anys no han canviat la seva postura. Precisament Toda ha remarcat que, mentre que el 8 d'abril del 2016 fins a 172 persones van custodiar les armes que havien de ser entregades a la policia francesa per procedir a la seva destrucció, els cossos de seguretat i el govern espanyols no hi van fer acte de presència.

Un moment de la presentació de l'estudi 'El model basc de desarmament', a càrrec d'Agus Hernan i Teresa Toda, aquest dimarts a Barcelona. | Jordi Sans.

"Procés de pau permanent"

Agus Hernan, per la seva banda, ha reiterat en diverses intervencions que el procés de pau ha de ser permanent i no acabarà amb la dissolució del grup armat. Fins ara, ha argumentat, els membres de la societat civil basca i d'altres punts de l'estat que havien estat implicats de manera directa o indirecta amb el recorregut de l'organització armada "s'han sentit més espectadors que actors". Aquest descontentament, explicava Hernan, és el que ha portat que actualment el Fòrum Social Permanent compti amb una estructura de 240.000 persones que treballen per buscar una solució que generi consens entre les diverses posicions.

El futur més enllà del 5 de maig

L'FSP té clar el procés de pau no acabarà el dia en que ETA es dissolgui com a grup. El futur post-ETA comporta per al fòrum tres grans reptes que passen pel reconeixement de les víctimes, l'apropament dels presos i la construcció d'una memòria inclusiva –ja que la situació actual està ancorada en una "posició de trinxeres" i consideren que és necessari "construir un carril central" de consens– que no oblidi cap part. Hernan ha subratllat que les víctimes tenen dret a saber la veritat, a la justícia i a la reparació i ha aprofundit en les situació dels presos d'ETA que actualment en té 292 complint condemna. D'aquest total 56 es troben en presons franceses i només tres estan en presons del territori basc. La resta estan interns en centres penitenciaris espanyols que es troben com a mínim a 800 quilòmetres de les seves llars.

A dia d'avui el Govern espanyol encara té pendent reconèixer 193 atemptats de l'etapa activa d'ETA i queden 284 casos per resoldre. Aquesta última xifra inclou víctimes de les dues bandes, ja que encara que el nombre de víctimes a mans dels GAL i altres grups similars va ser menor, la FSD no vol fer distinció entre víctimes. Al mateix temps quedarà per veure si la Unió Europea procedeix a retirar ETA de la llista d'organitzacions terroristes, com ho ha fet recentment amb les FARC i l'IRA, encara que és un escenari que l'FSD ha reconegut que encara no s'ha plantejat.