El retorn als entrenaments, un trencaclosques

L’esport no professional ha tornat a l’activitat aquesta setmana però ho ha fet amb un condicionant en forma d’aforament limitat a les instal·lacions que en limita molt les seves capacitats i potencialitats. El 30% en equipaments esportius d’interior i el 50% en les instal·lacions a l’aire lliure és suficient perquè els clubs catalans reprenguin uns entrenaments que han estat més de tres setmanes completament aturats, però obliga a limitar-los o a cercar solucions imaginatives per intentar que cap equip de base quedi fora de joc. Pot semblar que, com qui alça el diferencial elèctric de casa, el pla d’obertura de la Generalitat hagi accionat l’esport, però la realitat d’entitats i clubs catalans demostra que la salut del sector segueix sent de pronòstic entre reservat i greu.

En una situació normal i corrent hi hauria trams horaris en què en un pavelló estàndard d’una pista de futbol sala, per exemple, hi podrien coincidir dos equips entrenant a mitja pista cadascun i un altre, per exemple, al lateral fent preparació física. Potser fins i tot en una sala adjacent. Òbviament la limitació d’aforament, seguint amb l’exemple, expulsa pràcticament dos dels tres equips. A més, afegeix agreujants econòmics en els casos, que n’hi ha molts i especialment a Barcelona ciutat, en què les instal·lacions tenen un preu públic de lloguer per hores i es multipliquen els maldecaps de presidents, coordinadors i tresorers del variat ecosistema d’entitats.

Impossible de cabre-hi

A Molins de Rei els dos poliesportius municipals són compartits de forma habitual per diverses entitats i esports com l’handbol, el bàsquet, el voleibol o l’hoquei patins. És materialment impossible encabir tots els equips amb la limitació d’accés actual i per aquest motiu l’ajuntament ha optat per habilitar l’ús de les pistes interiors i exteriors dels centres educatius del municipi en la franja de tarda i vespre per a les entitats esportives.

A Molins de Rei s'ha habilitat l'ús de les pistes dels centres educatius per a les entitats esportives

També hi ha casos en què les entitats esportives disposen del mateix espai de sempre per entrenar malgrat la reducció d’horaris. El Club Handbol Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat, per exemple, fa ús del pavelló que porta el nom de l’exblaugrana Andrey Xepkin i ha perdut més de dues hores diàries d’entrenaments respecte a la previsió inicial de la temporada. Seguint el mateix criteri que ja van utilitzar durant les restriccions del mes d’octubre, el club ha optat per disminuir la càrrega d’entrenaments amb menys sessions per setmana i amb una durada menor però garantir que tots els grups tinguin garantida la pràctica esportiva grupal.

El trencaclosques pels clubs és benvingut vista la situació prèvia. Ho explica Quim Navarro, president del Bàsquet Maresme Boet Mataró 3 Viles: "El fet de no poder fer les activitats habituals els darrers mesos ha representat un gran impacte emocional, social, competitiu i econòmic. Es podria haver gestionat diferent, reconeixent l’esport no com un perill, sinó com un bé per a la salut".

"Necessitem incrementar la capacitat màxima, perquè amb una capacitat del 30%, el negoci no és rendible"

Un món a banda són els gimnasos, que van reobrir dilluns després d’un mes tancats i que van aprofitar el primer dia per reivindicar-se com un espai segur davant possibles contagis de la covid-19. "Necessitem incrementar la capacitat màxima, perquè amb una capacitat del 30%, el negoci no és rendible", apunta el subdirector general dels clubs DIR, Ramon Urgell.

El maldecap afegit del calendari

Per si no n’hi hagués prou amb el zel de complir normes, de controlar aforaments, de decidir qui pot i qui no pot entrenar i quadrar horaris i instal·lacions, a l’esport que s’ha passat un mes tancat se li afegeix un maldecap no menor: el retorn de les competicions. Òbviament no es poden jugar les lligues just tornar als entrenaments, toca fer una pretemporada i creuar els dits que la maleïda corba no s’enverini amunt tot esperant recuperar la normalitat, en molts casos passades les festes. Amb els torrons no s’hi juga, literalment.

El futbol territorial, per exemple, no tornarà fins, almenys el cap de setmana del 9-10 de gener si la situació de la pandèmia permet arribar a la quarta fase. El futbol d’àmbit català no podrà tornar aquest mes de desembre i s’emplaça almenys fins al gener. A l’aire lliure, fins llavors, hi ha el topall de la meitat d’aforament. "Això permetrà la recuperació de l’activitat als clubs, fruit de les propostes aportades pel sector en les reunions mantingudes al llarg de les darreres hores amb la Generalita", resa la Federació Catalana de Futbol en un comunicat, on afirma que la resolució governamental "queda lluny d’altres de les demandes plantejades per les federacions esportives catalanes", pel que fa al retorn de les competicions d’àmbit territorial.