Público
Público

Ripoll gira full cinc anys després del 17-A: "Ho hem patit molt"

Superada la commoció pel fet que els joves que van atemptar a Barcelona i Cambrils fossin del poble, la majoria de ripollencs al·leguen que ja ho han oblidat i molts eviten parlar-ne. Assenyalen que la convivència no n'ha sortit malmesa, tot i l'elecció d'una regidora d'extrema dreta el 2019

Imatge d'arxiu de ciutadans de Ripoll concentrats a la plaça del monestir després dels atemptats l'agost de 2017.
Imatge d'arxiu de ciutadans de Ripoll concentrats a la plaça del monestir després dels atemptats l'agost de 2017. Gerard Vilà / Arxiu ACN

Ripoll vol passar pàgina del que va passar l’agost del 2017. Els atemptats de Barcelona i Cambrils, perpetrats per diversos joves de la localitat amb l’imam Abdelbaki Es Satty, van sacsejar de ple la capital del Ripollès. Durant uns dies la por, la desconfiança i la incertesa es van instal·lar en aquesta vila de 10.000 habitants davant els escorcolls policials i les detencions. Això, però, ha quedat enrere: "Ja s’ha tancat, no tenim por", diu la Noèlia, treballadora d’una farmàcia al centre de la vila.

La majoria no volen parlar-ne; tampoc l'Ajuntament

En els dies previs a què es compleixin cinc anys dels atemptats i enmig de l'enèsima onada de calor, els veïns diuen que ho tenen "bastant oblidat". Alguns lamenten que sigui així, perquè creuen necessari recordar. La majoria no volen parlar-ne. Tampoc l’Ajuntament ni els presidents de les dues mesquites del poble, on va treballar Es Satty, han volgut contestar les preguntes d’aquest diari. "No se’n parla gaire, tot i que en el seu moment ho va marcar tot", explica la cambrera d’un bar a prop de l’estació d’autobusos, que prefereix no identificar-se.

Ripoll va viure un setge mediàtic que segurament també ha distanciat els veïns dels mitjans. Al bar Amal, prop de l’estació, dos homes d’origen marroquí s’indignen quan se’ls pregunta per la qüestió. Després de queixar-se de la "incomprensió" i "criminalització" envers els musulmans i assenyalar que és aigua passada i ara hi ha altres problemes, ofereixen un te a la redactora per rebaixar els ànims. "Ho hem patit molt", reconeix el Mohamed. "És millor oblidar", afegeix el seu company.

Els dos homes expliquen que s’han sentit "atacats" i qüestionen que el judici hagi servit per aclarir realment què va passar i quin rol va tenir l’imam. Davant l’abatiment tant del conductor de la furgoneta de les Rambles com dels cinc terroristes que van participar a l’atac a Cambrils, van ser tres els condemnats en finalitzar el procediment judicial. Mohamed Houli, únic supervivent de l’explosió a Alcanar (Montsià), a 43 anys de presó; Driss Oukabir, en nom de qui es va llogar la furgoneta de les Rambles, a 36 anys; i Said Ben Iazza, a vuit anys. En qualsevol cas, es va fixar en 20 anys de presó el límit màxim de compliment de condemna.

Al bar Amal, el Mohamed i el seu company neguen que tot plegat hagi creat una desconfiança entre diferents col·lectius a Ripoll: "Nosaltres treballem amb gent d’aquí i tot va bé. El problema són els polítics", reblen.

Imatge d'arxiu de l'edifici de la Plaça Gran de Ripoll durant l'escorcoll dels Mossos l'endemà dels atemptats.
Imatge d'arxiu de l'edifici de la Plaça Gran de Ripoll durant l'escorcoll dels Mossos l'endemà dels atemptats. Gerard Vilà / ACN

Hi ha més racisme, però no pels atemptats

El comunicador i emprenedor Mohamed El Amrani, president de l’associació Azahara, apunta que cinc anys després dels atemptats la convivència ha empitjorat al conjunt de Catalunya però ho desvincula dels atemptats. "Ens trobem amb una societat més polaritzada que mai. Aspectes culturals i religiosos de la migració s’han instrumentalitzat a nivell polític i ha augmentat tant la islamofòbia com l’odi quotidià", afirma en una trucada amb Públic.

El Amrani: "Ens trobem amb una societat més polaritzada que mai"

El Amrani defuig marcs interpretatius simplificadors, com parlar de la "comunitat musulmana", i recorda que els musulmans a Catalunya "no són una comunitat homogènia". Això invalida plantejaments col·lectius sobre el seu rol a la societat. "El que hem de tendir és a reforçar el concepte de ciutadania amb drets i deures, on el fet religiós es pugui viure de manera individual amb llibertat", sosté.

El Xevi, que treballa en una botiga d’esports, comparteix el diagnòstic que ara el poble està centrat en altres problemes, com la prohibició de beure aigua de l’aixeta pels alts nivells d’arsènic degut a la sequera, la inflació o la pandèmia. Ell mateix coneixia alguns dels terroristes, que havien comprat pocs dies abans a la botiga, i fins i tot s’havia tret el carnet de cotxe amb un d'ells. Recorda aquells dies i lamenta que alguns veïns prefereixin oblidar-se’n: "Hi ha gent que intenta passar pàgina, dir que no ha passat res".

A la farmàcia, la Nòelia i el Joan expliquen com a vegades hi venen a comprar els familiars dels joves. S’han quedat al poble i hi segueixen fent vida normal, diuen els veïns. No tenen tampoc un altre lloc on anar i les coses s’han normalitzat. "No els assenyalem, ells no en tenen cap culpa", comenta la treballadora.

Sorgiment de l’extrema dreta

El Joan creu que els fets no han alimentat el racisme a Ripoll, ni tampoc que hagin afectat la convivència, tot i que diu que si passés ara potser sí que hi hauria més caldo de cultiu per l’odi. Des del 2019 hi ha una regidora d’extrema dreta i obertamenta xenòfoba al municipi, Sílvia Orriols, elegida primer pel Front Nacional Català i ara regidora no adscrita i líder d’Aliança Catalana. Des del consistori ha impulsat diverses iniciatives que han motivat el rebuig de la resta de formacions, que van pactar no interactuar-hi.

NOVACT assenyala que els extremismes violents es retroalimenten

Ripoll és un dels tres únics municipis catalans on l’extrema dreta ha aconseguit representació. Per l’Institut Internacional per l'Acció Noviolenta (NOVACT), això posa de manifest els vincles entre les diferents formes d’extremismes violents, dins dels quals inclou tant aquestes formacions com el que anomena gihadisme violent. "Això il·lustra com els extremismes violents es retroalimenten, ja que l’extremisme violent genera més extremisme violent, i malgrat la seva narrativa de contraposició, tots dos busquen trencar la convivència, instaurar la sospita entre comunitats i l’aïllament", escriu Clara Calderó, autora de l’estudi Diagnosi d’Extremismes Violents a Catalunya i Recomanacions per la seva Prevenció.

En contraposició, l’informe presenta la iniciativa ciutadana anomenada Som Ripoll. Sorgida arran dels atemptats i amb l’objectiu de trencar amb les noves desconfiances i promoure la convivència, aquesta xarxa va convocar una assemblea oberta amb rapidesa després dels fets "per afrontar el xoc emocional i la tensió que s’estava generant". Posteriorment han organitzat activitats de debat al voltant de la qüestió migratòria i la islamofòbia, entre d’altres.

El Amrani manifesta "indiferència" respecte les formacions d’extrema dreta perquè considera que "no és just" donar-los importància, i prefereix centrar-se en l’aparició de xarxes ciutadanes com Som Ripoll. Pel comunicador, encara hi ha un "racisme molt latent" alimentat pel fet que Espanya i Europa es neguen a acceptar-se com territoris diversos: "Coexistim en harmonia però falta el pas a la interacció".

Traçar les línies de la Catalunya del 2030

El comunicador Mohamed El Amrani situa la clau de la qüestió per tenir una societat cohesionada en crear "un consens polític i ciutadà per poder dibuixar la Catalunya de la propera dècada". El Amrani rebutja la perspectiva dels serveis socials o immigració, la "clàssica", i defensa una "coordinació de país" entre àmbits com educació, joventut, cultura, empresa i ocupació per tirar endavant un pla de convivència per projectar la Catalunya del 2030. "Tot és curtterminista i amb poca perspectiva de futur. No té res a veure la immigració dels anys 90 o 2000 amb com veuen el món els seus fills, malanomenats immigrants de segona generació".

El president de l'associació Azahara defensa ser pioners en l'elaboració d'un pla semblant: "No hi ha cap model a Europa en què puguem emmirallar-nos. Tenim l’oportunitat de crear-ne un de nou i ser l’exemple", conclou.