La mort d’una dona per atropellament d’un patinet elèctric ha col·locat al centre del debat una qüestió que feia mesos que era latent en els debats socials: la regulació de la circulació dels vehicles de mobilitat personal -popularment anomenats patinets elèctrics- als nuclis urbans. El passat agost una veïna de 92 anys d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) va morir com a conseqüència de les ferides provocades per l’envestida de dos joves que circulaven amb un patinet elèctric a 30 quilòmetres per hora, la velocitat màxima que assoleixen aquests mitjans de transport. Certament no és l’únic atropellament que involucra un patinet que ha acabat amb la mort d’una persona -el 23 de novembre va morir una veïna de Sabadell que conduïa un patinet d’un politraumatisme en ser atropellada per un camió- però sí el primer que té com a autor el conductor.

La resposta per part de l’administració per fer front a la problemàtica va arribar a finals de la setmana passada quan la Direcció General de Transit (DGT) va comunicar la proposta de regular a través d’un reial decret la circulació a nivell estatal dels patinets que a partir de l’aprovació no podran circular per la vorera de cap municipi així com tampoc circular a més de 25 km/h. La iniciativa ha de servir per dotar d’un marc regulador global totes les ciutats i pobles de l’Estat espanyol on la competència de la mobilitat està transferida a les administracions locals i per tant són molts els nuclis de població que no imposen límits sobre els moviments permesos pels nous vehicles.

En el moment en que entri en vigor la proposta de la DGT, els conductors, per exemple, podran circular sense la necessitat d’un permís de conduir però sí que podran estar sotmesos a controls d’alcoholèmia i drogues com la resta de conductors. Tot plegat per tal de bastir, per part de la DGT, “una normativa bàsica estatal, que posteriorment podran ampliar els ajuntaments”.

Barcelona, el referent

Aquest projecte de normativa per part de la DGT encara no té una data fixada per a la seva aprovació però apareix per evitar nous episodis com el de la veïna d’Esplugues. Tot i això, alguns ens locals ja havien començat a regular la qüestió fa uns mesos. El cas pioner és el de l’Ajuntament de Barcelona, que el passat maig va aprovar una “modificació de l’Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles en els apartats referents als vehicles de mobilitat personal a motor (VMP) i els cicles de més de dues rodes”, que va entrar en vigor al juliol. L’objectiu del consistori amb la proposta -de la qual ara beu l’administració central- era el de poder “resoldre els problemes de convivència a l’espai públic i fomentar una mobilitat sostenible i segura”. De fet, fonts municipals expliquen que van haver de regular aquesta qüestió per necessitat.

L’Ajuntament de Barcelona tan sols permet la circulació dels Vehicles de Mobilitat Personal als espais de carril bici, zones 30 i plataformes úniques. Així mateix, la normativa també estableix l’obligatorietat pels conductors de ser majors de 16 anys, dur casc, elements reflectants i d’il·luminació i la contractació d’una assegurança. Ara bé, al ser la mobilitat una competència dels governs locals fins ara la capital catalana era un de les poques localitat que havia posat límits als nous vehicles. Tant és així que fins que no entri en vigor el reial decret, les possibilitats dels vehicles elèctrics es mouen en un espai de “buit legal”. El president de la Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), Ricard Riol, exposa que “no hi ha un reglament compartit” i això dificulta fer possible en aquest sentit un “respecte per l’espai públic compartit”.

Riol també assenyala que en el cas de la capital catalana encara hi ha molta gent que no coneix la modificació de l’ordenança de circulació i considera que cal “reforçar” les campanyes públiques des de la institució. Al mateix temps opina que les multes als conductors dels vehicles per incompliment de la normativa de moment no contribueixen a estendre la nova reforma de cara a tots aquells que en són aliens.

Fer front als ritmes de la ciutat

Més enllà dels aspectes tècnics que han de fer possible una millor circulació dels VMP pels entorns urbans, el projecte legislatiu no servirà per frenar el xoc de models socials que està tenint lloc en l’actualitat. El model del progrés econòmic enfront del teixit social que és més partidari d’apostar per posar al centre del debat la vida de la gent també es fa visible en el terreny de la mobilitat. La sociòloga Blanca Valdivia, membre del col·lectiu Punt 6 d’urbanisme feminista, argumenta que els ritmes frenètics actuals de les ciutats i la turistificació “van en contra de la vida de la gent” i inclou els Vehicles de Mobilitat Personal en aquest fenomen.

La sociòloga sustenta que vehicles elèctrics com aquests generen una “percepció d’inseguretat” sobretot a la gent gran i a les persones amb diversitat. Detalla que en no fer soroll, per exemple, no poden ser percebuts per les persones sordes i recorda que sovint models com els Segways van en grup i molt ràpid i contribueixen a enfortir una sensació de vulnerabilitat. Valdivia constata que si l’objectiu és el de fer dels carrers “un espai per transitar i per viure” cal anar més enllà de la proposta de normatives concretes i pensar un model que “fomenti tot allò vinculat amb el vianant”.