Público
Público
ENTREVISTA A ANTONI SANTOS

"A Sant Martí de Provençals estem acabant el barri sense fer soroll"

Destacat activista veïnal de Barcelona, Antoni Santos és president de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals des de fa un lustre, també és vicepresident de la Coordinadora Vern, del barri de la Verneda

El president de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals, Antoni Santos, durant l'entrevista.
El president de l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals, Antoni Santos, durant l'entrevista. Montse Giralt

Toni Santos (Barcelona, 1949) va néixer a Gràcia. Fa set anys es va mudar amb la seva companya a la Verneda i no va trigar a vincular-se a l’Associació de Veïns de Sant Martí de Provençals, entitat que presideix des de la mort el 2015 del líder veïnal Manuel Martínez. També és vicepresident de Vern, una coordinadora d’associacions de la barriada. Però l’activisme li ve de lluny: a finals dels setanta va presidir l’AV Vil·la de Gràcia, quan la veu cantant la tenia el PSUC. Va participar en la creació de l’AV La Salut i, en la Barcelona preolímpica, va ser conseller de districte d’Iniciativa.

Va succeir Manuel Martínez.

Vaig llegir un llibre del barri i vaig sentir curiositat pel personatge. Durant un any el vaig acompanyar fent recerca històrica, anant a l’arxiu del Bogatell. Ell redactava més memòries.

Martínez va exercir un lideratge fort. Va ser fàcil la transició?

Va ser ell qui em va proposar seguir. Quan va veure que jo faria les coses d’una altra manera, vam xocar. Però la sang no va arribar al riu. La junta li va ser fidel fins al darrer dia. I després, voluntàriament, van decidir seguir amb mi.

Què va canviar?

Primer, la festa major. Se’n feien dues, una a Sant Martí i una a la Verneda, organitzada per Vern. Vam unificar subvencions i ara se’n fa una de sola. Un altre canvi va ser al local. Ara l’utilitzen també una vintena de col·lectius: la Cooperativa Girasol, Los Botijas, Las del Barrio...

Han teixit llaços amb col·lectius d’origen divers del Besòs.

"En cinc anys hem creat un estil de participar, conviure i autogestionar que ha anat bé"

No tenien local. Ara participen a Vern. En cinc anys hem creat un estil de participar, conviure i autogestionar que ha anat bé. De fet, tenim un local nou que compartim amb l’AV Paraguai-Perú i l’AV La Palmera. Jo no faig res sol.

Com és la relació amb l’Ajuntament?

Hem d’intentar que el màxim potencial del districte es manifesti al barri. Un barri pobre no té segones oportunitats. El que s’hi fa s’ha de consolidar. Propostes com les del Pla de Barris les hem discutit, perquè no es basaven en el reforç del teixit associatiu, sinó en la instrumentalització d’aquest per aparentar una implicació en el territori.

La biblioteca al costat de la comissaria ha estat aturada molts anys.

D’aquí a un any s’inaugura. La cinquena més gran de Barcelona. Estarà especialitzada en literatura sud-americana. Ha passat de ser un projecte amb visió local a un projecte de ciutat. Estem començant a teixir una xarxa d’equipaments de ciutat al barri. Estem acabant el barri sense fer soroll.

Vostè és crític amb els processos participatius.

"Fer un procés participatiu sobre equipaments que es faran d’aquí 10 o 15 anys no té sentit"

Fer un procés participatiu sobre equipaments que es faran d’aquí 10 o 15 anys no té sentit. El sector Prim s’ha de construir basant-se en les mancances d’altres barris? O hem de deixar que qui hi visqui decideixi? En aquest debat em quedo sol.

Un repte de futur?

L’estació de la Sagrera i el sector Prim. Cal preveure l’impacte al barri. No hi ha una mirada estratègica.

Què n’opina, dels polítics?

"Els polítics et diuen què voleu?. Jo els dic, què oferiu?"

Et diuen "què voleu?". Jo els dic "què oferiu?". Estan acostumats que els veïns piquin i a utilitzar-los per homologar el que diuen.