Say it Loud, [Aixeca la veu], la música negra és 'la moguda' que ve

Say it loud [Aixeca la veu] és un dels principals festivals de música negra d'Espanya i la prova que no només ens obrim de mires sinó també de braços per abraçar aquest fenomen musical, un gènere líquid ampli i fluït. Se celebrarà a Barcelona, del 18 al 31 d'octubre, però visibiliza una nova 'moguda', ni barcelonina ni madrilenya, sense gentilici – del que passa en la música mentre els focus apunten al indie, i l'electrònica i el techno viuen una segona joventut.

Perquè, què és la música negra? La que té arrels a l'Àfrica, diuen. Un continent sencer on es toca i es canta en tot tipus de claus, amb tot tipus de ritmes, lletres, propòsits. La música negra no existeix, no és un gènere diuen uns altres. Ho són el reaggae, el hip-hop, el jazz, l’R&B, el soul i fins al afrobeat. Ho són? Els gèneres musicals emergeixen i es liquan.

Say it Loud és l'única etiqueta que ha escollit aquest festival de música per explicar-nos això de la moguda abans que ens la perdem. Com si d'un epígraf es tractés, ha convidat a grups diversos, amb noms que els que ja estan dins d'aquest moviment celebren i animen al aquells que encara s'han quedat a l'escletxa de la porta, a entrar i apuntar-s’hi.

El festival va arrencar el divendres a la nit amb una sessió única d’Ezra Collective, un dels grups de referència dins de la nova escena jazzística del Regne Unit. Una mescla talentosa, professional i gens estricta entre afrobeat, hip-hop, funk i jazz que s'entrellaça i desenllaça en un Londres permissiu i experimental. El seu últim àlbum, The Philosopher va ser considerat millor disc de jazz del 2017. I és que justament un dels objectius del cicle és acostar artistes internacionals que, sovint, no han tocat mai al nostre país. Si Barcelona aspira a l'escena jazzística de Londres, el Say it Loud aspira a ser una revelació com a festival del tamany d’Ezra Collective com a artista.

La sessió gratuïta va començar a les 17:30h amb Mr Stromboli en un espectacle familiar perquè els vianants la trobessin per casualitat, i va continuar fins a passada la mitjanit per a que d’altres es deixessin portar fora de la seva zona de confort a descobrir escenaris inesperats amb música d'alta qualitat.

Més enllà d'un festival de música

Que qui s'interessa per la música negra? Qualsevol podria fer-ho, si s'ha de jutjar pel públic. Persones de totes les grandàries, colors i contextos, amb tot tipus d'acompanyants i complements, que van moure el cap al ritme de la música fins que els seus propis peus es van sumar a la festa. És fruit de la deslocalització del festival: sis escenaris, llocs comuns dels barcelonins, sovint espais públics gestionats pels propis veïns. 'Cultura, ciutat, comunitat' són els tres pilars del festival, entenent comunitat des d¡aquesta pertinença, més enllà dels límits físics de qualsevol tipus, també els de barri o districte.