El sec hivern obre el debat sobre el futur i la sostenibilitat de les estacions d'esquí catalanes

Els assolellats dies d’hivern no només han mostrat una càlida estampa nadalenca, sinó que també han deixat les estacions d’esquí amb molt poca neu. De fet, no ha nevat al Pirineu ni al desembre ni en el que portem de gener, segons els mesuraments oficials de Meteo.cat. I la que hi és, o és “vella” -la que aguanta d’altres nevades de finals de novembre- o ha estat generada amb canons de neu artificial: les pistes d’esquí innivades.

La manca de neu natural, fins i tot, ha obligat a mantenir tancada l’estació de Tavascan, des de la qual han hagut de desviar les reserves de forfets i hoteleres que ja tenien contemplades a altres zones de la comarca del Pallars Sobirà. Altres estacions com la Vall de Núria tan sols tenen, segons dades d’aquesta setmana, el 55% del domini esquiable actiu. Mentre que altres estacions tenen una situació millor, com ara Espot i Port Ainé, que superen el 75%.

Un 33% de la neu habitual

Aquesta càlida climatologia està detectada i confirmada pel Meteocat. Aleix Serra, tècnic de l’Institut de Metereologia de Catalunya, explica a Públic que l’estació de control que tenen al Port de Bonaigua -a 2.260 metres d’altitud- hi ha actualment 31 centímetres de neu, quan la mitjana en aquestes dates de l’any seria d'entre 80 i 90 centímetres. “L’anomalia més gran s’està produint allà on se suposa que, en aquest moment de l’any, ja hi hauria d’haver una considerable capa de neu”. Es tracta de la part occidental del Pirineu i la vall d’Aran. Aquesta absència de nevades és deguda a la manca de precipitacions i a les temperatures més altes del normal. “Hem tingut un desembre anticiclònic, que genera un procés d’inversió tèrmica: a la muntanya hi havia temperatures altes, mentre que a l’interior del territori es desplomaven les temperatures i es concentrava molta boira”, afegeix.

Aigua pels canons de neu artificial

La manca de neu natural multiplica la necessitat de fabricar-ne d’artificial. I conseqüentment, es multiplica el volum d’aigua extreta del Pirineu i el consum energètic. Aquesta és la denúncia de Joan Vàzquez, president del col·lectiu ecologista Ipcena, qui creu que la sostracció dels recursos hídrics, a més a més, “altera les pluviometries i el cicle hidrològic en la muntanya”. Igualment, a mesura que l’escalfament global s’agreugi, apunta Vàzquez, encara serà més necessària la fabricació de neu, tot intensificant l’extracció de recursos naturals.

L'estació de Port Ainé. PORT AINÉ.

Més fred i més neu, a finals de gener

En tot cas, des del Meteo.cat vaticinen una caiguda de les temperatures cap a finals de gener, cosa que ressituarà l’hivern en termes habituals als d’altres anys. Aleix Serra assegura que el gener ja no està sent tan càlid -amb la davallada de temperatures per l’entrada d’aire fred de la setmana passada- i que a finals de mes s’intensificaran la caiguda dels termòmetres. A més a més, el moment àlgid d’acumulació de neu (especialment al Pirineu gironí) arriba a finals de març i abril, juntament amb les pluges (sorprenentment, l’hivern és el període més sec en algunes zones del territori).

Genera molt benefici a la comarca, però també molt de dèficit a FGC

Segons diversos estudis, l’impacte econòmic del turisme de la neu és notable. Investigadors del centre d’estudis Sports Lab -de la Universitat Pompeu Fabra- el xifren en el 20% del PIB dels municipis que acullen estacions, així com en el 12,2% del PIB de la comarca de Pallars Sobirà i el 5,5% de la Cerdanya. I per això estaria justificada l’elevada inversió pública (segons xifres disponibles de 2017, les estacions d’esquí havien generat un deute global a FGC d’uns 60 milions d’euros).

Caldria tancar totes les estacions? “No cal, en poden quedar algunes, més especialitzades en esquí de fons, o les que ocupen menys superfície”, apunta, alhora que aposta per un altre tipus de desenvolupament rural: recuperar la indústria ramadera, potenciant la vaca bruna i l’ovella xisqueta, que són les varietats locals pirenaiques; el teixit de la llana d’aquestes ovelles; l’agricultura ecològica amb una escalabilitat augmentada; la indústria forestal, amb una serradora en condicions i la reimplantació d’una assecadora de les fustes...

Jocs Olímpics d’Hivern?

Una darrera amenaça sobrevola el Pirineu: els Jocs Olímpics d’Hivern. Aturats actualment per l’alcaldia d’Ada Colau a Barcelona, és un tema recurrent i gens descartable pel futur. Així ho consideren (i hi denuncien) des de la plataforma Salvem el Coll, que reuneix els contraris al nou projecte de FGC a Bagà (Berguedà): un telecadira que ha d’enllaçar l’antiga estació de Coll de Pal amb La Molina.