Entrevista a Assumpció Castellví"Un segon magatzem de residus nuclears ens hipotecaria l'espai per a altres indústries"

L’apagada elèctrica del passat 28 d’abril, que va deixar tot l'Estat sense electricitat durant hores, ha reactivat el debat sobre el tancament de les centrals nuclears, i la possibilitat d’allargar la seva vida útil, quan semblava que ja estava superat. Al municipi de Vandellòs i Hospitalet de L’Infant (Baix Camp) es van construir dues centrals nuclears, la ja desmantellada Vandellòs I i l'encara en funcionament Vandellòs II, que està previst que tanqui el 2035. Parlem amb la seva alcaldessa, Assumpció Castellví, sobre el calendari de tancament, sobre quin futur postnuclear estan construint per diversificar l'economia local i sobre un dels temes que més preocupa al territori: la gestió dels residus.

Alguns sectors han aprofitat l’apagada per reobrir el debat sobre el tancament de les centrals nuclears quan semblava que ja estava superat. Quina és la postura de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant al respecte?

A l’equip de Govern de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant no hi ha ningú que estigui en contra de les centrals nuclears, i a l’oposició només hi ha el regidor de la CUP. Per tant, gairebé tot el consistori està a favor de l’allargament de les centrals. Fa molts anys que convivim al seu costat i no ens sentim insegurs. Al contrari. Es fan les parades pertinents, s'inverteix en maquinària i es revisa tota la indústria. Ens donen la seguretat i la tranquil·litat que si demà ens diuen que s’allarga el tancament, doncs no hi hauria cap problema, perquè cada any inverteixen milions per renovar les seves maquinàries. A més, una part molt important de la població viu directa o indirectament de la nuclear.

L’econòmic, per tant, és un dels principals motius pel qual l’ajuntament està a favor d’allargar la vida de les centrals.

En primer lloc, és perquè ens sentim segurs, si no ja no la voldríem. En segon lloc, per la inversió que fan, i tercer perquè l'energia nuclear va a la mà de les renovables, que això no vol dir que hi estiguem en contra. També cal tenir en compte que generen molts llocs de treball, uns 1.800, tant de manera directa com indirecta. Des de serveis de neteja, fins a menjars preparats o jardineria. Una quarta part del nostre pressupost com a ajuntament ve de la central nuclear. I ara, a més, s’ha demostrat que la xarxa elèctrica no està preparada o no és sostenible sense les nuclears, perquè són les que generen una energia estable a la xarxa. Per tant, tan jo mateixa com l'equip de govern, estem a favor d’allargar la vida de les nuclears mentre no hi hagi una energia alternativa i sostenible que estigui a l'altura de la nuclear.

Estem a favor d’allargar la vida de les nuclears mentre no hi hagi una energia alternativa i sostenible que estigui a l'altura de la nuclear

Quina seria la situació ideal que permetria el tancament de les centrals nuclears?

Anar acompanyats de les renovables i que a poc a poc es faci aquest procés, però ara per ara és inviable, i més en aquests moments, que cada vegada depenem més de l'energia elèctrica. Sense la nuclear no és viable. Han de parlar els tècnics i que els polítics parin atenció. Si es van apujant els impostos a les empreses nuclears perquè l’energia nuclear sigui més cara per abocar-les al tancament, anem per mal camí.

Per tant, una aposta més forta per les renovables seria el camí?

Ambdues energies d’anar plegades i fer el procés de transició conjuntament. No té sentit que altres països estiguin construint centrals nuclears, que és caríssim, i nosaltres que ja les tenim i només ens cal mantenir-les i millorar-les, les vulguem de tancar. Haurem de comprar energia a altres països i dependre dels altres, i al preu que vulguin. Cal? Assentem-nos i parlem, si no patirem, i Catalunya encara més, que en té tres.

Si es van apujant els impostos a les empreses nuclears perquè l’energia nuclear sigui més cara per abocar-les al tancament, anem per mal camí

El Govern espanyol es mostra obert a variar el calendari de tancament sempre que les empreses gestores de les nuclears es facin càrrec del cost de gestió dels residus. Està d'acord? No sembla que les empreses estiguin disposades, això aboca al tancament?

La gestió dels residus l’han de fer les empreses propietàries de les centrals. No hi ha cap més manera. El setè pla de residus nuclear que ha fet l’Estat espanyol obliga les empreses a fer-ho. És l'Estat espanyol qui determina el tancament juntament amb les elèctriques pel tema dels impostos.

Els reactors deixaran de produir, però els residus es quedaran, i s’hauran d’emmagatzemar durant molts anys. El pla d'emmagatzematge de residus del Govern espanyol descarta un magatzem centralitzat i situa un magatzem per central. Però a Vandellòs se'n preveuen dos. Un pels residus del reactor en actiu de Vandellòs II i un altre pel retorn dels residus des de França de Vandellòs I. Com valoren tenir dos magatzems de residus nuclears un al costat de l'altre?

La central de Vandellòs II ha de tenir un magatzem perquè fins ara ho tenia en piscines, i estem parlant de residus d’alta intensitat. Hi haurà 78 contenidors. Tot i que així ho estableix la llei, nosaltres ja hem presentat al·legacions perquè no ens fa gràcia tenir aquí els magatzems, però ho van desestimar. Els residus de l’altra central estan a França, i Enresa -l’empresa estatal que gestiona els residus nuclears a Espanya- paga cada dia entre 65.000 i 70.000 euros per tenir-los allà. França diu que ja no vol aquests residus i que han de portar-los cap aquí i han de construir un altre magatzem. 
Demanem que aquests quatre contenidors de residus ja compactats els posin al magatzem de la II, i que no en construeixin un de nou. Un segon magatzem ens hipotecaria molt d’espai que ens serviria per a altres indústries. Estem parlant que estarien a metres l’un de l’altre, i cada contenidor de residus té dos o tres edificis alternatius per gestionar-los. Ho estem batallant i arribarem fins al final. I la resta de residus, de mitjana i baixa intensitat, han d'anar a un altre tipus de magatzem i fora d’aquí.

L’ideal seria no tenir els residus aquí i que tots estiguessin centralitzats en un de sol, però així ho ha decidit el Govern espanyol. Ara bé, sentit comú. Per quatre contenidors s’ha de fer tot un muntatge que ens hipoteca espai i el futur? Demanem que es concentri tot en un complex. Tenim dues centrals nuclears, sí, però fiquem els contenidors dels residus al terreny d'una que és molt gran i que estan a metres de diferència.

L’ideal seria no tenir els residus aquí, però així ho ha decidit el Govern espanyol

Però si s’allarga la vida de les centrals, es continuaran generant residus radioactius hipotecant cada vegada més terreny, no?

Terrenys hipotecats ja els tenim. Ara bé, demanem que els residus d’alta intensitat estiguin tots concentrats en un magatzem, no en dos. Nosaltres no hem decidit que els residus es quedin aquí, ho ha fet el Govern espanyol. Ells ens han hipotecat l’espai. L’ideal seria que els residus de totes les centrals de l’Estat es concentressin en un sol indret centralitzat. Però el que estan fent és hipotecar tot el territori on hi ha centrals nuclears. Si els residus marxessin, es desmantella la nuclear i es posa una altra indústria.

Un municipi que va patir un accident tan greu com l'incendi de Vandellòs I al 1989 com valora els riscos de l'energia nuclear?

Gràcies a tots els voluntaris, treballadors, bombers… es va poder aturar i neutralitzar l’incident. Aquesta central nuclear va ser de les primeres i era d’un material que no se n’han construït més. No tenia ni la seguretat ni els sistemes que hi ha ara. Aquell incident ens va fer obrir els ulls de la importància de la seguretat. Va ser una alerta i un clar exemple que dels errors se n’aprèn.

Aquell incident ens va fer obrir els ulls de la importància de la seguretat

Quines seqüeles han quedat d'aquell greu incident?

Seqüeles no n’ha quedat cap perquè es va poder aturar i no va passar res. Ara, -més de trenta anys després de l'incident-, volem valorar la valentia i la generositat de totes aquelles persones que van estar al peu del canó des del primer moment quan la central va fallar. Durant uns anys no se’n va parlar perquè els testimonis de l’incident estaven molt impressionats i perquè tenien por de ser jutjats per la societat. Ara és diferent, s’està fent un llibre i pròximament s’estrenarà una pel·lícula sobre la central nuclear i aquell incident i des del Congrés els Diputats se’ls farà un reconeixement. És una cosa que va passar i que s’ha de normalitzar, no silenciar. A partir de l’incident, es van millorar els sistemes de seguretat i més alertes.

Amb el debat sobre l’impacte econòmic de les nuclears al territori on s’ubica sovint s’obliden els perills que comporta l’energia nuclear per la gent que viu al seu voltant. Creus que s’hauria de fer una consulta pública als municipis sobre si volen allargar la vida de les nuclears?

Si la consulta fos determinant o vinculant, jo no tinc cap problema a fer-la. El que no volem és fer-la i que el resultat no serveixi per a res. La mostra més fidedigna de si es vol central nuclear o no, són els resultats de les eleccions municipals, on els partits que ens presentem sabem o diem obertament als votants que estem a favor o en contra de les nuclears. Al nostre municipi només hi ha un regidor que és antinuclear, la resta és pronuclear. Aquesta és una força brutal. Si demà em diuen que aquesta consulta és vinculant i determinarà si s'allarguen o no les centrals nuclears, t'ho signo ara mateix i la faig.

Relacionado con este tema

Cinc infraestructures abandonades a Catalunya: de casos enquistats a solucions d'èxit

Aleix Camprubí

Durant uns anys no es va parlar de l'incident perquè els testimonis estaven molt impressionats i tenien por de ser jutjats per la societat

Quins són els principals reptes econòmics que afronta el municipi amb el tancament previst per al 2035? L’Hospitalet s'està preparant per a un futur sense nuclears?

Una quarta part del nostre pressupost depèn de la central, pel que fa a la resta, ja ens hem anat espavilant amb dos polígons industrials i ara volem apostar pel tercer amb l’ajuda de la Generalitat i l’Incasòl per accelerar els processos administratius. L’objectiu final és diversificar l’economia i no dependre només d’un sector. Tot això generarà llocs de treball, ara bé, som conscients que si no ens ajuda la Generalitat i el Govern central, poca cosa podem fer perquè administrativament és molt costós. Estem parlant que de la nuclear en depenen 1.800 llocs de treball, i això no ho generarà cap empresa sola.

Estem parlant que de la nuclear en depenen 1.800 llocs de treball, i això no ho generarà cap empresa sola.

A banda de les empreses, també estem apostant per créixer de la mà de les energies sostenibles, a través de les plantes fotovoltaiques. Ja en tenim una a L’Hospitalet i en crearem una altra a Vandellòs. L’energia eòlica també pot ser un futur, però en aquest cas tenim molts problemes per posar parcs eòlics perquè no tenim quasi espai i l’àliga cuabarrada és una espècie protegida. Una tercera línia és el turisme, de mar i muntanya, també el turisme de platja i esportiu, així com el cultural i gastronòmic.

En resum, ens estem preparant per al moment postnuclear, estem treballant moltíssim per tenir una àmplia varietat d’activitats. Tot i això, ens quedem curts, perquè és molt difícil crear 1.800 llocs de treball, i això és un problema.

Volem que en un terreny municipal es faci un centre d’innovació i recerca d’energies per investigar el sector energètic del futur

Amb els fons de transició nuclear hem apostat per projectes singulars amb empreses privades i públiques, amb l’Energètica i la URV. En aquesta línia, volem que en un terreny municipal es faci un centre d’innovació i recerca d’energies per investigar el sector energètic del futur, és a dir, com podrem continuar generant el 59% de l’energia que generen les tres centrals nuclears de Catalunya sense dependre energèticament d’altres països. Hem d’apostar per la sostenibilitat energètica del nostre país, sigui amb energies renovables, radioactives o de cicle combinat.

Quina valoració fa dels Fons de Transició Nuclear?

La valoració pot ser molt positiva si s’utilitzen bé. El primer pagament que es va fer va ser per als municipis, que van decidir com administrar-los. La segona tramesa va ser per a les empreses, i les bases per accedir als fons van ser massa elevades pel tipus d’empresa que tenim al territori, i moltes no hi van poder accedir. Ara, l’òrgan de fons de transició nuclear ha aprovat unes noves bases que han baixat el llistó i que són realistes per al territori. Creiem que això serà un gran revulsiu per als pròxims deu anys, però volem ser prudents. Amb aquest canvi hi podran accedir moltes més empreses, sempre amb l’acompanyament de l’Ajuntament.

Les bases perquè les empreses puguin accedir al Fons de Transició Nuclear estan més adaptades a la realitat del territori i creiem que ajudaran a engrescar la maquinària

Abans no eren realistes les bases?

Tenien un llistó molt alt per a les empreses del territori. En la primera convocatòria, moltes no complien els requisits i es van quedar fora. Ara les bases estan més adaptades a la realitat del territori i creiem que ajudaran a engrescar la maquinària.

Relacionado con este tema

El Govern vol invertir 1.000 milions fins al 2040 per garantir la sobirania energètica de la Generalitat

ACN / Públic

Si finalment s’allarga la vida de les nuclears, això tindrà un cost perquè s’hauran d’adaptar o renovar les instal·lacions perquè caduca el període de vida útil pel qual teòricament van ser dissenyades. Qui hauria d’assumir aquest cost?

Les empreses propietàries, evidentment. Cada sis mesos es fa una parada, i aquí és quan es renoven les maquinàries o s’inverteix en màquines noves. Per tant, cada any s’inverteixen milions per millorar les instal·lacions. Aquesta inversió constant ens assegura que quan arribi el 2035, si s’allarga la vida de les centrals, no es notarà, perquè ja s’haurà invertit abans. És progressiu. Per tant, la gran inversió de milions no seria el problema. Es tracta de mantenir-les, no calen seixanta anys més, però sí 10 o 20 anys com estan fent als EE.UU, que tenen el mateix sistema que les de Vandellòs i Ascó.