Serret defensa al TSJC que va obeir el "mandat democràtic" del Parlament sobre l'1-O abans que el Constitucional

La consellera d'Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat, Meritxell Serret, ha defensat al seu judici per presumpta desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va obeir el "mandat democràtic" del Parlament sobre l'1-O davant de els requeriments del Tribunal Constitucional (TC). Si és condemnada per desobediència, Serret serà inhabilitada i, per tant, haurà de deixar el Govern. 

"Em reafirmo que l'1-O no va ser un delicte, votar no va ser un delicte. Em reafirmo que el projecte independentista, republicà, és un projecte legítim", ha dit Serret durant la seva declaració, en què només ha contestat a una pregunta del seu advocat, Iñigo Iruin.

"Em reafirmo que l'1-O no va ser un delicte, votar no va ser un delicte"

Serret, consellera d'Agricultura al Govern que liderava l'expresident Carles Puidemont el 2017, ha assegurat que com a Executiu havien de "complir els mandats parlamentaris" de la majoria independentista del Parlament. Segons ella, l'"amplia majoria parlamentària" a favor de la independència el 2017 els va conduir a fer un judici ponderatiu, en les seves paraules, entre el mandat d'organitzar l'1-O i els requeriments del TC perquè no se celebrés.

En aquest sentit, ha assenyalat que en "cap cas no es van impugnar" els programes electorals independentistes que defensaven la independència i el compromís de celebrar un referèndum. La consellera s'enfronta a una petició d'un any d'inhabilitació, i la Fiscalia també demana per a ella una multa de 12.000 euros per la seva participació en els preparatius de l'1-O.

Conflicte "d'arrels democràtiques"

"Em reafirmo que les decisions que vaig prendre com a membre del Govern", ha afegit Serret, que ha sostingut que el seu deure com a consellera el 2017 i ara és donar resposta i obeir els mandats de les majories parlamentàries. També ha assegurat que el 2017 van tenir en compte "veus internacionals" d'institucions com les Nacions Unides que avalaven l'exercici del dret a l'autodeterminació.

La dirigent d'ERC ha defensat que a Catalunya hi ha un conflicte polític "d'arrels democràtiques que va viure una escalada" amb la sentència de l'Estatut el 2010. "Una sentència que sota el meu punt de vista va menysprear la legitimitat del legislatiu català i espanyol també", a més de la via política i la democràtica, ha dit.

La consellera s'ha mostrat convençuda que aquest conflicte "només es pot resoldre a través de la política i la democràcia", i ha lamentat la judicialització que, segons ell, s'ha produït a Catalunya en portar el procés independentista davant els tribunals. Això -ha mantingut- ha anat en contra de la resolució perquè "s'ha volgut criminalitzar un projecte legítim" i anul·lar la via política.

També ha defensat el seu dret a defensar "políticament i pacíficament" la independència de Catalunya i guanyar-la a les urnes, cosa que ha dit que és una petició transversal a la societat catalana i al que va voler donar resposta l'1-O.

El Govern i bona part de l'independentisme han fet costat a Serret a les portes del TSJC. La consellera ha estat acompanyada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, Oriol Junqueras, el regidor de Barcelona Ernest Maragall i la presidenta de Junts, Laura Borràs, entre altres membres d'ERC, Junts, la CUP i ANC i Òmnium Cultural