El Tribunal Suprem va sentenciar la setmana passada que la gestió de l’aigua a Barcelona i 22 municipis metropolitans més seguirà en mans d’una companyia controlada per Agbar, en la qual també participen l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i Criteria. La decisió suposa revertir el que havia decidit el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2016, quan va tombar la concessió del servei a la companyia –anomenada Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l’Aigua- amb l’argument que s’havia atorgat a dit, és a dir, sense un concurs públic que garantís la mínima concurrència al contracte. L’adjudicació va fer-se el 2012 i per un període de 35 anys. L’empresa, creada a finals de 2011, és de capital mixt, és a dir, públic i privat, si bé la part privada en té un clar control, ja que Agbar n’ostenta el 70% i Criteria un 15%, mentre que l’AMB tot just és la titular del 15% restant.

La sentència del Suprem la va dictar la secció cinquena de la sala del contenciós-administratiu, presidida per José Manuel Sieira. Un dels sis magistrats que la va signar és César Tolosa Tribiño, que no és el primer contacte que té amb Agbar. El 2015, Tolosa va ser un dels dos ponents de la conferència “Transparència i accés a la informació pública”, organitzada per la Fundació Agbar. Segons recull la memòria d’aquell any de l’entitat, la conferència va fer-se el 26 de febrer a l’Espai Gaudí, formava part d’un cicle dedicat a la “Formació en Dret d’Aigües”, i l’altre ponent era Antoni Bayona, aleshores lletrat major del Parlament de Catalunya.

El 2015 va ser justament el darrer any de vigència del conveni signat el 2011 entre el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Fundació Agbar per a la formació dels jutges en matèria d’aigua. En el moment de la signatura, el CGPJ, l’òrgan de govern del poder judicial a l’Estat espanyol, va assegurar que l’acord “no té precedents en l'entorn comunitari europeu i permetrà contribuir a una reflexió jurídica compartida sobre l'exercici d'un dret com és l'accés a l'aigua i serveis de sanejament”.

En un comunicat, també afegia que serviria “per ampliar el coneixement dels jutges en matèria mediambiental i per crear un fòrum estable sobre Dret d’Aigües”. Entre d’altres qüestions, el conveni establia que l’organisme judicial i la fundació Agbar col·laborarien “en el finançament, organització i gestió dels programes de formació i perfeccionament dirigits als membres de la carrera judicial”. I en aquest àmbit és on se situa la conferència realitzada el 2015 pel jutge César Tolosa.

Precisament, l’endemà de la sentència del Suprem, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va carregar contra l’alt tribunal i va recordar el conveni que tenia el CGPJ amb la Fundació Agbar. La decisió del Suprem dificulta en gran manera el projecte de municipalitzar la gestió del servei de l’aigua, una de les apostes estrella de Barcelona en Comú des que va assolir l’alcaldia el 2015.