El sobiranisme torna a omplir els carrers "per la llibertat"

El sobiranisme ha tornat a omplir els carrers. Aquest cop, per exigir la llibertat dels membres del Govern i els líders de l'ANC i Òmnium Cultural en presó preventiva per ordre de l'Audiència Nacional, en una gran manifestació a Barcelona convocada per les entitats independentistes amb el nom de 'Diada per la Llibertat'. I que, ja des del nom, ha volgut repetir l'èxit de les grans marxes sobiranistes de l'11S dels darrers anys. I ho ha aconseguit.

La marxa, convocat per l'ANC i Òmnium, ha ocupat tot el carrer Marina de Barcelona, desbordant amb escreix el recorregut previst: si inicialment havia de transcórrer a la part baixa del carrer, des de la cantonada amb Pujades en direcció mar, la massiva afluència de manifestants per damunt del punt de sortida ha omplert el carrer Marina. amb la cua situada a Travesser de Gràcia -per damunt d'on hi ha la seu de l'ANC-, segons ha informat Catalunya Ràdio. La Guàrdia Urbana de Barcelona ha donat la xifra de 750.000 assistents a la  manifestació.

Els manifestants han arribat a a la marxa sobretot de forma individual, però també en nombrosos autocars contractats pels organitzadors -947, segons ha anunciat l'ANC- i en marxes a peu des de diversos barris de Barcelona organitzades pels Comités de Defensa de la República (CDR) locals. D'aquestes columnes, especialment significativa ha estat la del CDR de Poblenou, que ha aplegat milers de persones que han marxat des de la rambla d'aquest barri barceloní fins al lloc de la manifestació, acompanyats dels manifestants convocats pel CDR del barri del Besòs.

Públic també ha pogut comprovar com a l'hora de la marxa alguns eixos comercials de la ciutat com el carrer de Sants o la Rambla de Catalunya eren pràcticament buits, tot i tractar-se d'un dissabte de temporada alta comercial.

Amb la manifestació ja iniciada, a les 17:30, encara abundants grups de manifestants es dirigien en metro cap a la marxa, molts d'ells portant llaços grocs per demanar la llibertat dels presos polítics. A aquella hora, la manifestació marxava a pas molt lent, detenint-se constantment, degut a l'afluència de gent, que també ocupava part dels carrers adjacents. Per a molts ha estat més una concentració immensa que una marxa. Els manifestants s'han dedicat a saludar amb xiulets els dos helicòpters policials que sobrevolaven la marxa, i a mostrar-los els cartells demanant la llibertat dels presos polítics que portaven molts d'ells. Deu minuts abans de les sis de la tarda, ja amb poca llum, molts dels manifestants han encès i alçat el llum dels seus telèfons mòbils.

Entre les banderes, gran preponderància d'estelades, però també senyeres oficials, alguna bandera de la República espanyola, i fins i tot una bandera russa i una altra de nord-americana. El portador d'aquesta darrera, Daniel, un californià que viu a Catalunya des de fa 19 anys, explicava a Públic que la seva bandera és també "un símbol de llibertat" com l'estelada.

L'Agustí, la Tere  i el Josep Maria, de Barcelona, comentaven que "el feixista de l'Albiol no volia que TV3 retransmetés la manifestació", però que "afortunadament encara no la toquen". Es referien al recurs que ha presentat el PP català davant la Junta Electoral Central per impedir la retransmissió, i que ha aquesta ha desestimat amb la manifestació ja ben avançada, cap a les 18:30.

L'Agustí afegia que "això de la independència s'haurà de guanyar pas a pas, amb passes segures com les dels elefants". Optimista sobre el 21D es mostrava una parella de Manresa, que preveia que l'independentisme "guanyarà les eleccions amb més avantatge que el 27S".

A la capçalera de la manifestació, amb dues pancartes, 'Llibertat presos polítics' i 'Som República', han marxat els líders accidentals de l'ANC i Òmnium, Agustí Alcoberro i Marcel Mauri, així com polítics de les formacions sobiranistes i familiars dels empresonats. No hi era present la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que el dia anterior havia sortit en llibertat provisional sota fiança -imputada per rebel·lió per permetre la votació de la declaració d'independència-, per consell dels seus advocats.

A les sis de la tarda, amb un quart d'hora de retard sobre l'horari previst, la capçalera ha arribat finalment al final del recorregut, amb la marxa convertida en concentració per la impossibilitat d'avançar més. I amb crits unànimes d'"és Puigdemont el nostre president".

El torn de parlaments s'ha iniciat amb les famoses paraules de Pau Casals davant l'Assemblea General de l'ONU el 1971 i amb la interpretació al violoncel del Cant dels Ocells. I ha seguit amb unes paraules dels familiars dels presos polítics des de l'escenari, molts dels quals han llegit missatges enviats directament pels empresonats.

Parlen els presos

"Som el govern legítim de Catalunya perquè ho van decidir els catalans i les catalanes amb un instrument extraordinàriament poderós, les urnes", deia el missatge del conseller Josep Rull. "Les persones es poden empresonar, però ningú pot empresonar les idees", deia Carles Mundó. I hi ha hagut més missatges. Oriol Junqueras: "Som la llavor de la República i, si perseverem, ens en sortirem". Jordi Turull: "Us demano i us imploro unitat. La nostra divisió és la gran esperança de l'Estat". I no han faltat els missatges dels líders empresonats

Un dels moments estelars ha estat la projecció d'un vídeo del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, presentat com a president "al l'exili". "Volem llibertat i volem democràcia", ha expressat Puigdemont, que s'ha dirigit a la comunitat internacional per assenyalar que el poble català vol "decidir a les urnes" i fer-ho "en llibertat".

Per cloure l'acte, han parlat els portaveus de les entitats. Per l'ANC, Marcel Mauri ha recordat que els empresonats són persones "de pau" injustament a la presó per defensar "una causa justa com és la independència de Catalunya". Mauri també ha demanat aturar certes crítiques incipients a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, pel seu testimoni davant el Tribunal Suprem. "Tant ens fa el que hagi dit o hagi deixat de dir" davant un "estat repressor", ha afirmat. "Això no va d'herois ni de traïdors", ha afegit.

"Ni la repressió ni els empresonaments ens farà renunciar a allò que som i allò que volem construir", ha expressat Mauri. "Ho tornarem a demostrar el 21D, i a Brussel·les i allà on faci falta", ha proclamat.

Una marxa "de 3,3 kilòmetres"

"Hem fet una manifestació que fa 3,3 km. Això són 33 travessies de l'eixample. Perquè us en feu una idea, el Passeig de Gràcia fa 1,3km", ha assenyalat el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro. Que ha afegit que l'existència de presos polítics "posa de manifest la deriva antidemocràtica del Regne d'Espanya", i el fet que cada cop més catalans apostin per "un nou escenari", segons ha explicat. "no normalitzarem la presència de presos polítics", ha assegurat, alhora que avançava noves mobilitzacions de suport.

Alcoberro també ha denunciat els "atacs feixistes" ocorreguts "des del 155", qua ha qualificat com una altra forma "de repressió". Ha anunciat noves mobilitzacions, i molt especialment la convocada per al 6 de desembre a Brussel·les. I ha demanat que la manifestació d'aquest dissabte sigui un "punt de partida" per "assolir els nostres objectius". "Aquí i ara recuperem l'orgull i la confiança", ha dit. "Ara ens pertoca la victòria", ha afirmat.