"Et sembla bé seure aquí? Tu vens CD? Estem farts dels negres i si no t'agrada el tracte doncs torna-te'n al teu país! Podem fer amb tu el que vulguem". Així va tractar la policia de Calafell a Toni Kankwamba, un ciutadà de Zimbabwe que resideix en la localitat des de fa 10 anys, un divendres de febrer del 2016. El seu testimoni [mireu vídeo] forma part de l'Arxiu Il·lustrat de l'Odi, una iniciativa de Ruido Photo i SOS Racisme que lluita contra la invisibilització del racisme. Aquest tipus d'agressions i les seves conseqüències formen part del vuitè informe L'Estat del Racisme a Catalunya, que des del 2009 treu els colors a una societat a la qual li queda molt per fer en aquest àmbit.

La invisibilització del racisme

El Servei d'Atenció i Denúncia per a Víctimes de Racisme i Xenofòbia (SAiD) de SOS Racisme va atendre 431 persones durant el 2016. En 41 ocasions (34%), la discriminació finalment no va denunciar-se i el SAiD no va poder actuar. D'aquests casos, en el 62% de les vegades va ser per desconfiança en el sistema, por o normalització de la discriminació. "Perquè no servirà de gens", resumeix Alba Cuevas, directora de l'entitat.

Creure que denunciar és inútil està lluny de ser un mite. SOS Racisme denúncia que "no hi ha reconeixement ni social ni penal de les situacions de racisme com a vulneració de drets". En els casos denunciats penalment, "moltes vegades en el judici no queda demostrada la discriminació racista, el cas s'arxiva o pitjor encara, la policia acaba per acusar la mateixa víctima", detalla Cuevas.

La invisibilització i la normalització del racisme es retroalimenten i a la falta d'eines per denunciar s'uneix la despenalització dels insults o injúries en la reforma del Codi Penal. "Això és important perquè hem detectat que quan hi ha eines, es denuncia més", comenta la directora. A més, hi ha la falta de dades oficials: l'únic estudi en l'àmbit nacional del racisme és el que elabora l'entitat cada any.

El racisme es diversifica i normalitza

L'informe diagnostica també que el 59% de les discriminacions es dona en el dia a dia. És el tipus d'agressió que va sofrir Jéssica Barreto l'abril del 2015 a les taquilles de l'estació de tren de Mataró. Entre les dues dones que feien cua darrere d'ella, una va comentar "la puta mora de mierda esta podría darse más prisa". Quan es va girar per dir que era espanyola i havia nascut aquí, la qual cosa no és incompatible amb ser musulmana i vestir-se amb mocador, una de les agressores li va donar un cop de genoll a l'entrecuix. Els agents dels Mossos que estaven allà la van atendre i després d'una crisi d'ansietat bastant greu, es va acostar a SOS Racisme i va denunciar el seu cas. Va guanyar als jutjats per un delicte contra la integritat moral.

El de Barreto [explica el cas al vídeo de Ruido Photo] és part del 16% d'agressions que es produeixen entre particulars. Però el de Kankwamba pertany al percentatge més gros i preocupant: el 31% dels abusos els cometen els cossos de seguretat, segons l'informe.

La impunitat del racisme policial

Per vuitè any consecutiu, la dels cossos policials és la violència racista més freqüent i en la majoria dels casos, resta impune. Aquest 31% de casos "encén les alarmes sobre la salut de l'Estat de Dret" es queixa l'organització. "Més tenint en compte que aquesta situació es dona de manera consecutiva des de fa vuit anys" i és la més nombrosa "tot i que el 26% dels casos no es denuncien".

El col·lectiu més afectat és el dels venedors ambulants. Especialment des de la modificació del Codi Penal de l'1 de juliol de 2015, defensa l'advocada Lorena Antón. "Les denúncies penals passen a ser considerades delicte i, per tant, generen antecedents penals quan s'ha produït una sentència condemnatòria, i fan impossible obtenir o renovar el permís de residència, i fins i tot, amb condemnes reiterades per venda ambulant, es pot produir l'entrada a presó", explica.

"Que els mitjans i l'oposició hagin usat la venda ambulant com a arma llancívola contra el nou govern [d'Ada Colau] tampoc ajuda", aclareix Cuevas. "Però el que sí que esperàvem és que encara que sabem que la gestió del tema és complicada, s'assumís que més enllà de l'ús de l'espai públic o la il·legalitat de l'activitat, hi ha un tema de racisme i que també el practica la Guàrdia Urbana". En un 44% dels casos les denúncies per agressions policials són contra aquest cos, principal organisme davant la venda ambulant. El 32% de les agressions les cometen els Mossos d'Esquadra i el 16% es produeixen en els CIE.

Tampoc han cessat les identificacions de persones pel seu color de pell o perfil ètnic, "que a més de ser il·legal criminalitza les persones afectades" afirma Alicia Rodríguez, coordinadora del SAiD.

A SOS Racisme li preocupa especialment la impunitat judicial. "L'opacitat i encobriment són característiques recurrents en els casos de discriminació on hi ha agents de policia implicats", resumeix l'informe. La mateixa jurisprudència recull que s'hauria de reforçar la defensa de les persones victimitzades, però l'ONG manifesta que la realitat que es troba és molt diferent: "Recerques poc diligents o s'aplica a l'agent el principi de veracitat".

En la majoria dels casos, SOS Racisme considera que no es pot denunciar l'agressió perquè és la víctima a la qual es denuncia per un delicte contra l'autoritat i les acusacions entre policia i agredit es creuen. En el 20% dels casos s'arxiva la denúncia del policia cap a la víctima, assenyala l'informe. En el 8% s'arriba a judici i s'absol l'agent, per la gran dificultat que suposa demostrar la culpabilitat del policia. I en el 5%, s'absol la víctima i es demostra que la policia estava mentint però la situació de violència soferta per la víctima no arriba a judici. "És trist, perquè en realitat és un fracàs, però hem de considerar aquest 5% un èxit", aclareix Cuevas.

Major visibilitat dels delictes d'odi

En el context de la campanya BCN vs. l'odi, a SOS Racisme s'alegren que els delictes d'odi hagin guanyat visibilitat en els últims anys, però temen que el limitat del concepte acabi per no incloure totes les situacions de racisme. "Correm el perill de banalitzar social i jurídicament les discriminacions excloses", conclou l'informe.

Tots els casos que atén el SAID serien delictes d'odi, però en els jutjats normalment no es fa aquesta interpretació. A més, la definició no inclou el racisme institucional, les lleis excloents, el racisme institucionalitzat o els conflictes entre particulars que es tipificaven com a faltes lleus i que el Codi Penal va deixar sense cobertura en la seva última reforma. "No es tracta que tots els casos es penalitzin, però és l'única via que tenim", es queixa Rodríguez.

La sensació general és que el racisme es filtra per tots els racons i afecta tots els nivells, però SOS Racisme ha seleccionat els que considera especialment rellevants del 2016. La venda ambulant ocupa el primer lloc, seguida del fet que les agressions no sempre es corresponguin amb un tema de nacionalitat, sinó de fenotips o simbologia cultural. També el racisme silenciat que no es reconeix, i que va des de la sanitat a l'habitatge passant per la lluita per un menú halal a l'escola pública. Preocupa la presència de menors als CIE, "que són menors abans que estrangers", recorda Cuevas. I en general, la burocràcia que a través de la política d'estrangeria es converteix en un agent discriminador.

L'organització celebra el Dia Internacional per l'Eradicació de la Discriminació Racista amb un acte públic a la plaça Sant Jaume de Barcelona aquest dimarts, sota el lema "Ens Rebenta el Racisme". Hi haurà una taula rodona inversa a les 18:30, on 10 persones expertes respondran les preguntes del públic.