ELECCIONS El 'superdiumenge electoral', o la decisió de Sánchez de jugar-s'ho tot a una carta

Descartades pràcticament les eleccions legislatives anticipades per a març o abril, les conjectures estan ara centrades en si Pedro Sánchez farà coincidir les eleccions generals amb les municipals, autonòmiques i europees previstes pel 26 de maig, la qual cosa està provocant un debat intern al PSOE amb arguments a favor i en contra.

Els que pensen d'aquesta manera creuen que el fet que tots es juguin alguna cosa en els comicis conjunts multiplicaria l'acció electoral i, sobretot, la mobilització de l'electorat socialista, que és un dels assumptes que més preocupen després del que va passar a les eleccions andaluses, on s'ha detectat una alta abstenció en el vot tradicional al PSOE.

No obstant això, els que creuen que seria un greu error aquest superdiumenge electoral donen la volta a aquest argument. Creuen que la campanya s'enfocaria només com un plebiscit sobre la continuïtat de Sánchez i centrat gairebé exclusivament en el conflicte de Catalunya, la qual cosa molts dirigents creuen que els perjudicaria a la resta de l'Estat i els passaria factura en els comicis d'un altre àmbit, com els autonòmics i municipals.

A més, aquest grup de dirigents socialistes considera també que seria molt arriscat "jugar-s'ho tot a una carta" perquè, en el fons, creuen que el resultat estatal condicionaria en gran part la resta de resultats autonòmics, municipals i europeus; i no té bones vibracions d'un triomf electoral que els permeti continuar governant.

Els veterans recorden que el PSOE ja va tenir una important pèrdua de poder entorn de l'any 2000, quan va sortir del Govern i només va quedar al capdavant de tres comunitats. Extremadura, Castella-la Manxa i Andalusia. Però, en aquells dies, els anomenats tres tenors -Juan Carlos Rodríguez Ibarra, José Bono i Manuel Chaves- tenien molt de pes polític i van aguantar al partit i la travessia del desert. A això cal afegir que tot apunta al fet que és més que probable que el PSOE deixi de governar a Andalusia.

Per això, s'inclinen per portar les eleccions com a mínim fins a la tardor, veure com es configura el mapa polític autonòmic i a quins pactes arriben els partits de la dreta, i poder afrontar en un altre escenari polític unes eleccions generals.