El Suprem inhabilita Torra per unanimitat

Per unanimitat. El Tribunal Suprem ha confirmat la inhabilitació de Quim Torra per exercir com a president de la Generalitat de Catalunya durant 15 mesos, per desobeir la Junta Electoral Central (JEC) durant les eleccions de 2019. La Sala penal ha resolt que no és una qüestió relacionada amb la llibertat d'expressió sinó que Torra, com a autoritat, hauria d'haver obeït la JEC quan va ordenar retirar pancartes i llaços grocs dels edificis oficials durant aquests comicis.

El tribunal, composat per cinc magistrats, conclou que Torra va desobeir "de forma reiterada i contumaç" les ordres de la JEC perquè retirés la pancarta per l'alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats del Palau de la Generalitat durant el procés electoral de les eleccions generals convocades pel 28 d'abril de 2019, en estimar la Junta que vulneraven la neutralitat. "Com a ciutadà és lliure de realitzar manifestacions o actes que reflecteixin la seva identitat política", però no de desobeir l'òrgan constitucional encarregat de la neteja dels processos electorals", afegeix la resolució judicial donada a conèixer aquest dilluns.

Torra va ser condemnat pel TSJC a 15 mesos d'inhabilitació per exercir càrrec públic per desobeir la JEC quan es va negar a retirar la pancarta a favor dels presos polítics i exiliats de la façana del Palau de la Generalitat durant la campanya de les eleccions de 2019. La defensa de Torra va demanar la seva absolució en la vista celebrada el passat 17 de setembre per "falta d'imparcialitat" del Tribunal Suprem en la revisió de la condemna i perquè considerava que la JEC no estava legitimada per donar-li ordres. 

El seu advocat, Gonzalo Boyé, va esgrimir davant el Suprem que Torra va ser condemnat per un "acte polític" emmarcat en la llibertat d'expressió, ja que no es presentava a les eleccions generals i el missatge que apareixia a la pancarta l'havia reivindicat en molts dels seus discursos.  "Com a ciutadà és lliure de realitzar manifestacions o actes que reflecteixin la seva identitat política", sosté la resolució judicial donada a conèixer aquest dilluns.

La sentència podria trigar uns dies a executar-se

El Suprem comunicarà ara aquesta sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ha estat avançada per El Español. La sentència és ferma, per la qual cosa, hauran d'executar-se els 15 mesos d'inhabilitació del president, amb la seva sortida de la Presidència de la Generalitat, així com la pèrdua de l'escó.

No obstant això, aquesta condemna no s'aplicarà de manera immediata, ja que per fer-ho s'haurà de notificar l'afectat, és a dir, Quim Torra, i s'ha de publicar simultàniament tant al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) com al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), segons recalca un informe elaborat pel Gabinet Jurídic de la Generalitat. Durant aquest tràmit, però, poden passar alguns dies. Inicialment el Suprem notificarà la sentència a la representació de Torra i, posteriorment, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al cap i a la fi el tribunal sentenciador. I serà el TSJC l'encarregat de transmetre oficialment a Torra que la sentència és ferma i que, per tant, la inhabilitació s'executa. Amb Torra cessat, automàticament el Govern entra en funcions. Torra podria presentar un incident de nul·litat de la sentència o recórrer al Tribunal Constitucional, però això no n'impediria l'execució.

El tribunal ha estat format per cinc magistrats de la Sala penal: Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Vicente Magro i Susana Polo. Els tres primers van integrar la Sala que va dictar la sentència sobre el referèndum de l'1 d'octubre de 2017.

Torra va recusar a 11 dels 13 magistrats de la Sala penal, entre els quals es troben quatre dels jutges que revisaran la seva condemna. Un moviment que podria estar encaminat en arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans. L'encara president considerava que hi havia falta d'imparcialitat per haver intervingut en algunes de les resolucions vinculades al procés independentista i va demanar al Suprem que ho elevés el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.