Público
Público
repressió

Així queda el Govern i el calendari electoral català després de la inhabilitació definitiva de Torra

La sentència del Tribunal Suprem s'executarà a partir d'aquest mateix dilluns. El president serà rellevat interinament per Pere Aragonès. El vicepresident, però, tindrà unes atribucions limitades i no podrà nomenar o cessar consellers, ni convocar eleccions, mentre que el Govern no podrà presentar projectes de llei. Paral·lelament, Roger Torrent iniciarà les converses per comprovar si hi ha algun candidat amb opcions de ser investit president, abans que s'activi el rellotge electoral, amb la celebració dels comicis d'aquí uns quatre mesos.

Una imatge del Consell Executiu de la setmana passada. ACN
Una imatge del Consell Executiu de la setmana passada. ACN

Un cop el Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 18 mesos d'inhabilitació de Quim Torra, la situació del Govern de la Generalitat canvia, perquè en pocs dies passarà a estar en funcions, amb unes competències limitades, i el vicepresident, Pere Aragonès, assumirà part de les atribucions del president. Paral·lelament, també s'encetarà el procés que, si no hi ha una sorpresa monumental les properes setmanes, desembocarà en la celebració d'eleccions al Parlament, previsiblement en un termini d'uns quatre mesos. Anem per ordre per aclarir l'escenari que s'obre a partir d'ara.

Tot i que el Tribunal Suprem ja ha fet pública la sentència, aquesta no s'executarà fins que es notifiqui a l'afectat, és a dir, a Quim Torra i es publiqui simultàniament tant al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) com al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), segons recalca un informe elaborat pel Gabinet Jurídic de la Generalitat.

Inicialment el Suprem notificarà la sentència a la representació de Torra i, posteriorment, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), al cap i a la fi el tribunal sentenciador. I serà el TSJC l'encarregat de transmetre oficialment a Torra que la sentència és ferma i que, per tant, la inhabilitació s'executa. S'esperva que el tràmit s'allargués diversos dies, però el TSJC n'ha confirmat l'execució aquest mateix dilluns. Amb Torra cessat, automàticament el Govern entra en funcions. Torra podria presentar un incidient de nul·litat de la sentència o recórrer al Tribunal Constitucional, però això no n'impediria l'execució.

Competències limitades d'Aragonès i el Govern

A partir d'aquí, com que legalment la Generalitat no pot estar ni un minut sense president, el vicepresident, Pere Aragonès, assumeix el càrrec en "substitució", un pas que es formalitzarà a través d'un decret signat per tots els membres del Govern en un consell executiu extraordinari convocat pel també dirigent d'ERC. Ara bé, Aragonès no tindria exactament les mateixes atribucions que ara té Torra com a president, de la mateixa manera que un Govern en funcions no pot fer el mateix que un executiu ordinari. En concret, segons recalca l'informe dels serveis jurídics, la Llei 13/2008, del President de la Generalitat i del Govern (LPG), estableix que un president en substitució no podrà sotmetre's a una qüestió de confiança al Parlament, nomenar o cessar consellers i, sobretot, convocar eleccions.

I amb el Govern què passa? Segons estableix la mateix Llei 13/2008, un Executiu en funcions "ha de limitar la seva actuació al despatx ordinari dels assumptes públics, inclòs l'exercici de la potestat reglamentària, i s'ha d'abstenir, llevat que ho justifiquin raons d'urgència o d'interès general degudament acreditades, d'adoptar qualsevol altra mesura". A la pràctica, això implica que, mentre està en funcions, el Govern no pot presentar projectes de llei al Parlament, ni aprovar el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat, però sí que pot dictar decrets lleis. Aquests decrets, que haurien de ser ratificats pel Parlament, li han de permetre afrontar, per exemple, la pandèmia de coronavirus, que continuarà vigent els propers mesos. Mentre estigui en funcions, el Govern sí que s'haurà de sotmetre a l'escrutini del Parlament i, per tant, de la resta de grups polítics.

El calendari electoral

A la pràctica la inhabilitació de Quim Torra també activa el compte enrere per a les properes eleccions catalans. La LPG estableix que un cop el president estigui formalment cessat -és a dir, se li hagi comunicat i ho hagin publicat tant el BOE com el DOGC-, el president del Parlament disposarà d'un termini de 10 dies per fer consultes als grups parlamentaris per esbrinar si hi ha algun candidat a la investidura i, sobretot, si té opcions reals de ser investit. Tenint en compte que tant ERC com JxCat han confirmat que no presentaran ningú per rellevar Torra, és inviable que aparegui un candidat que pugui convertir-se en el cap de l'executiu català.

En qualsevol cas, passats aquests 10 dies consultes, Roger Torrent, com a president del Parlament, haurà de convocar un ple d'investidura o bé constatar que no hi ha cap candidat viable a la presidència i, per tant, s'activa igualment el rellotge electoral. En aquest sentit, l'informe del Gabinet Jurídic subratlla que Torrent disposa de 10 dies per convocar el ple, però no descarta que aquest pugui celebrar-se uns dies després que s'hagi complert aquest termini.

Si finalment hi ha un candidat i se celebra una votació d'investidura, tot apunta que no s'assolirà la majoria necessària per ser nomenat president i, automàticament, s'activa el termini de dos mesos per intentar assolir la investidura. Si no s'assoleix, passat aquest temps aleshores sí que es dissoldrà el Parlament i les eleccions se celebraran 54 dies després. L'informe també contempla que el mateix Torrent activi el rellotge electoral sense que ni tan sols se celebri un ple d'investidura. En concret, cita una doctrina del Consell d'Estat que estableix que l'absència d'un "candidat viable" equivaldria a una "investidura fallida", de manera que el president del Parlament podria comunicar aquesta situació a través d'un ple o mitjançant una resolució formal, el que activaria el termini de dos mesos per trobar un candidat abans de la dissolució automàtica de la cambra legislativa.

A partir d'aquí, ara mateix les dues dates més probables per a la celebració dels comicis són els diumenges 31 de gener i el 7 de febrer de l'any vinent.