La temperatura a l'àrea metropolitana de Barcelona podria pujar 3,7 graus el 2100 si no s'actua

La temperatura als municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona podria pujar fins a 3,7 graus l'any 2100 si no s'acceleren els canvis en les polítiques públiques, l'actuació de les empreses i els hàbits ciutadans per assolir els compromisos de l'Acord de París. Aquest és l'escenari més greu en què se situa el projecte ICARIA, una iniciativa europea amb què s'avaluen els riscos associats al canvi climàtic. La seva previsió és que l'increment de temperatura a final de segle oscil·larà entre els 1,7 i els esmentats 3,7 graus, en qualsevol cas per damunt dels 1,5 graus d'augment que fixava com a límit l'Acord de París. 

Segons els resultats exposats de l'estudi exposats aquest dimecres per l'AMB, a final de segle hi haurà 20,5 dies més de calor extrema al cap de l'any, 74 nits tropicals més -aquelles en què la temperatura no baixa dels 20 graus- i 47,2 nits tòrrides -amb temperatures no inferiors als 25 graus- addicionals. També hi haurà quatre onades de calor més cada any i seran més llargues. "Són valors molt per sobre de les recomanacions de l'Acord de París del 2015", ha avisat el conseller delegat d'Acció Climàtica de l'AMB, Guille López.

Cal recordar que en el seu últim informe, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic va mostrar que un escalfament global d'1,5 °C podria provocar 30.000 morts addicionals a l'any per calor extrema a Europa. En el cas del territori metropolità, que està inclòs en aquesta zona de risc, també pateix les característiques del clima mediterrani, com són la propensió a períodes de sequera, inundacions, risc elevat d'incendis forestals, etc.

Segons el projecte ICARIA, en què participa la FIC (Fundació per a la Investigació del Clima), d'aquí a 75 anys es preveuen dades "substancialment més pessimistes" que les previsions fetes el 2015 a París. En aquest sentit, López ha recordat que s'estimava que les temperatures pujarien un màxim de 2 graus, si bé la recomanació era que l'increment fos d'1,5. En l'escenari més extrem, l'informe avisa que l'increment seria d'entre 1,7 i 4,5 graus. "I cal tenir en compte que en determinades zones amb molta concentració urbana hi ha un increment afegit de 5 graus", ha assegurat López.

"En determinades zones amb molta concentració urbana hi ha un increment afegit de 5 graus", avisa Guille López

El 2015 s'estimava que el 2100 hi hauria cada any addicionalment 40 dies càlids (+30 graus) però ICARIA en preveu 70,2. En el cas de les nits tropicals, el càlcul a París eren 50 jornades més i ara se n'estimen 74, mentre que en el cas de les nits tòrrides (+25 graus), la previsió era de 20 casos més cada any i ara la previsió és de 47,2 nits. "També serà molt més habitual viure diverses nits d'estiu per sobre dels 30 graus, considerades nits roents", ha dit López, que també ha indicat que es multiplicaran les onades de calor. "Si ara n'hi ha una cada dos anys, passarem a patir-ne tres o quatre anualment", ha detallat, tot afegint que "seran més duradores i intenses: passaran dels quatre dies actuals a durar-ne dinou".

"Les crisis climàtiques no són una amenaça llunyana, sinó una realitat present", ha subratllat López, alhora que ha volgut llençar un missatge "d'esperança" des de l'AMB, tot assegurant que "hi ha eines" per afrontar-ho.

Increment dels refugis climàtics

Una de les eines que intensifica l'AMB per respondre als riscos de l'augment de temperatures és la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC), que aquest estiu arriba a 244 punts. Són un 31% més que l'estiu passat, i ara la xarxa arriba a gairebé tots els municipis de l'AMB. Només Molins de Rei, Sant Climent de Llobregat i Gavà queden al marge de tenir espais acreditats com a refugi climàtic.

Dels 244 espais d'aquest estiu, 71 són parcs, 151 són equipaments públics i hi ha 22 piscines. Segons l'AMB, enguany es revisaran els horaris dels equipaments perquè almenys la meitat estiguin oberts els caps de setmana. L'ens estima que aquesta xarxa dona cobertura a més d'1,2 milions de persones, el 80,5% de la població, i garanteix que els habitants dels municipis participants tenen un espai a menys de 10 minuts de casa. Pel que fa a la població més vulnerable, el percentatge de cobertura és de 82,5%.

Un dels municipis on més s'incrementen els refugis climàtics acreditats per l'AMB és al Prat de Llobregat, que passa de tenir un parc l'estiu passat a oferir fins a 17 indrets on la ciutadania pot resguardar-se de la calor. L'alcaldessa, Alba Bou, ha celebrat que la fi de les restriccions de la sequera permeti donar impuls a moltes àrees com el Parc de la Solidaritat, on es recupera el llac i s'estrena un brollador d'aigua com a element refrescant.

Bou també ha aprofitat per fer una crida a les administracions per "fer molt més" en l'aprofitament de l'aigua com a resposta a l'emergència climàtica. En aquest sentit, ha lamentat que "s'estigui anant tard" a l'hora d'aplicar mesures com l'ús d'aigua regenerada en les cisternes dels sanitaris, una acció que el Prat aplica en els barris de nova creació a través d'una doble xarxa d'abastiment d'aigua.