L’agricultura regenerativa pot produir la mateixa quantitat d’aliments que la convencional amb menys costos

Un projecte coordinat pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) constata que l’agricultura regenerativa pot produir la mateixa quantitat d’aliments que la convencional. Ressalten que, a la llarga, després de la inversió inicial i uns primers anys de transició, el cost pot ser igual o inferior. En el cas dels carabassons, per exemple, l’estalvi pot arribar al 30%. El motiu és la reducció de l’ús de maquinària pesant, pesticides i fertilitzants químics.

Els resultats preliminars de la iniciativa, anomenada Regenera.cat, s’han basat en la comparació de producció de cultius de carabassons, raïm, peres i llet de vaca en quatre finques regeneratives de les quatre principals demarcacions catalanes. 

Les finques que formen part del projecte apliquen diverses estratègies com no llaurar, utilitzar fertilitzants naturals, mantenir una coberta vegetal verda o seca tot l'any, instal·lar hotels per a insectes o col·locar bandes florals entre hortalisses. També aposten per fertilitzar la terra amb adob procedent de femta d’ovelles, vaques i ases.

Els investigadors ressalten que el model regeneratiu afavoreix la salut del sòl, després que nombrosos estudis hagin demostrat que un sòl més sa pot retenir més carboni atmosfèric i absorbir més aigua. Amb el projecte Regenera.cat, celebren haver constatat que el model regeneratiu permet igualar el volum de producció de l’agricultura convencional amb costos similars o fins i tot inferiors.

Les dades s’han obtingut comparant durant un any les quatre finques regeneratives que participen en la iniciativa enfront de parcel·les que practiquen una agricultura on s’utilitzen pesticides, fertilitzants químics i maquinària pesant per a llaurar el cultiu. Els productors participants han estat: Verdcamp fruits amb un conreu de carabassons, Pomona Fruits amb un camp de peres, Família Torres amb una vinya i Planeses amb llet de vaca de pastura.

S'apliquen diverses estratègies com no llaurar, utilitzar fertilitzants naturals o mantenir una coberta vegetal verda o seca tot l'any 

Es tracta de quatre finques que fa anys que practiquen el model regeneratiu. Per això, el CREAF precisa que l’estudi de costos no contempla la inversió inicial necessària per restaurar la salut del sòl. Amb tot, insisteixen que la comparativa econòmica ha permès demostrar que ambdós models produeixen igual i que, a la llarga, hi pot haver estalvis substancials.

En aquest sentit, han fet una anàlisi de tota la resta de costos. En el cas del personal, han desgranat les despeses de les tasques de poda, plantació i tractaments fitosanitaris. Pel que fa als costos de maquinària, han estudiat el manteniment i lloguer de màquines, així com la benzina necessària per fer-les anar. També han analitzat les despeses lligades als compostos i fertilitzants.

En el cas dels carabassons, Javier Retana, professor de la UAB i investigador del CREAF i coordinador del projecte, destaca que “en general, on s’observen que es redueixen més els costos és en la maquinària i en els productes fitosanitaris com els fertilitzants químics o els pesticides.

Pel que fa a les peres, Retana admet que les despeses poden incrementar-se un 10%, però precisa que també creix la capacitat de producció d’una finca regenerativa respecte de la convencional, i afirma que pot arribar a generar un 20% més de fruits. El motiu de l’increment de costos rau en els tractaments naturals per prevenir plagues en aquest sector. En el cas de la vinya, l’estudi comparatiu de costos encara no té dades específiques a causa de l’efecte de la sequera.

En relació a la llet, s'han comparat vaques que s'alimenten 100% de pastura sota dos escenaris: aquelles que mengen directament en el prat segons el mètode Voisin -es mouen diàriament de parcel·la en parcel·la d'una manera planificada- , enfront de les que s'alimenten de bales de pastura seca dins d'un recinte. Segons les dades, si les vaques mengen directament en el prat, l'estalvi és molt major, perquè només s'ha d'invertir en el personal que s'encarrega de treure al bestiar i de munyir-lo. En canvi, les bales de palla seca impliquen una despesa addicional.

Una de les reticències del sector agrari es basa a arguments que afirmen que són més cares i menys productives

“Una de les reticències del sector agrari per implementar pràctiques agrícoles més sostenibles es basa a arguments que afirmen que són més cares i menys productives”, apunta Javier Retana, que celebra que ara es pot “desmuntar el mite de la baixa producció i l'alt cost”. “És un pas molt important”, afegeix.