Público
Público
EMERGÈNCIA CLIMÀTICA

El territori mira de reüll el nou decret de renovables i dubta que serveixi per deixar enrere els macroprojectes

El Govern ha aprovat aquest dimarts la modificació del decret per incentivar l'autoconsum i prioritzar els projectes pactats amb el territori, però els moviments socials posen en dubte que serveixi realment per protegir els espais naturals i fomentar les comunitats energètiques locals

Protesta contra el nou decret de renovables
Protesta contra el nou decret de renovables. Blanca Blay / ACN

El territori porta mesos organitzat contra el decret 16/2019, que permet la implantació de macroprojectes d'energies renovables, com parcs solars i eòlics, que suposen una amenaça pel paisatge, l'entorn natural i també la qualitat de vida de centenars de pobles en favor de les grans empreses que els impulsen. Les comarques de l'Anoia i la Terra Alta són les que tenen actualment més aerogeneradors. En conjunt, és una qüestió que afecta sobretot la Catalunya central, sud i ponent, així com la comarca de l'Alt Empordà. 

La Catalunya central, sud i ponent, així com la comarca de l'Alt Empordà, és on es concentren més projectes

El Govern ha aprovat aquest dimarts la modificació del decret per incentivar l'autoconsum i prioritzar els projectes pactats amb el territori, però els moviments socials miren el nou text de reüll i posen en dubte que serveixi realment per reduir els macroprojectes i fomentar les comunitats energètiques locals.

Una de les principals crítiques és que la modificació no s’ha consensuat amb les entitats, tal com havia dit el Govern. "No s’ha comptat amb el territori [per elaborar-lo]. Encara podria facilitar més els macroprojectes que ja hi havia en tramitació", afirma Ariadna Boixader, de l’Associació Salvem la Llena, de la Pobla de Cérvoles (Les Garrigues). S'hi suma Carles Mestre, de l’Albera Lliure de Molins (Alt Empordà), que afirma que "fins l’últim moment" no s’ha comptat amb les entitats i encara a dia d’avui no han pogut veure el text final. Comparteix anàlisi amb Boixader: "Els projectes grans seguiran endavant, encara que s'afavoreixi els petits. No s'aturaran".

Raúl Domínguez, portaveu de la Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN-Salvem l'Empordà), afirma que "s’han fet passes en la direcció correcta però s’han quedat curts", sobretot pel que fa a la protecció d’àrees naturals i a la participació territorial. Tot i això, esperen que amb les properes legislacions, com la Llei de Transició Energètica, prevista pel primer trimestre de 2022, i també al Pla Territorial Sectorial per planificar les renovables, "s'acabin de pulir els detalls" que no s’han pogut incorporar aquí, sobretot pel que fa a temes urbanístics.

L'acord del territori, insuficient

Un dels canvis que promou el decret és que els projectes de renovables necessiten l’aprovació d’almenys el 50% dels propietaris de la superfície afectada, però les entitats ho veuen insuficient. "Arribar al 50% és molt fàcil i les grans energètiques saben molt bé com fer-ho per anar a vendre-ho a la gent", apunta Boixader. El fet que es tracti de territoris envellits, o on no es pugui donar continuïtat a les feines agràries, són dos dels factors que ho faciliten.

"No sembla que el decret posi límits a tot això, i al final, estàs afectant al 100% de la població", lamenta l’activista. Per a Mestre, l'acord de la meitat dels propietaris no equival a l'acord del territori, perquè aquesta proporció fa referència al terreny on van les plaques o la cimentació de molins, i l'afectació va molt més enllà. "És molt fàcil trobar aquest 50%, però al final s’intenta donar una visió que no és la real", lamenta.

Lamenten la falta de concreció i ambigüitat sobre temes clau com la protecció dels espais naturals

Es tracta d'un decret "amb les mateixes ombres" que el previ. Una ambigüitat i falta de concreció dels criteris que facilita que puguin tirar endavant projectes qüestionats des del punt de vista del territori. "No hi ha gaires canvis respecte el decret anterior sobre la protecció dels espais rurals, ni moratòries, no aclareix si els macroprojectes s’hauran de tornar a tramitar, si els més grans s’aturaran…", enumera Boixader. 

El decret estableix que qualsevol promotor d'un projecte haurà d'obrir-lo a inversors locals, com ara els ajuntaments, per participar en un mínim del 20% sigui en la propietat o en el finançament. Tot i això, Domínguez apunta que "es queda coix" perquè molta gent dels pobles no podrà implicar-s’hi a nivell econòmic.

Potenciar l'autoabastiment dels pobles

El decret no contempla cap tipus de moratòria i es podran presentar projectes des del dia següent que la modificació es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), previsiblement, aquest dimecres o dijous. Els moviments temen "una altra allau de projectes" per part de les grans empreses, com va passar amb l'aprovació del decret 16/2019. Això implicaria l'aprovació de projectes abans de l'impuls del Pla Territorial Sectorial de les energies renovables a Catalunya, que la consellera Teresa Jordà va situar al segon semestre de 2023 i que servirà per decidir on es poden implantar les infraestructures. "És una contradicció perquè ens trobarem amb els fets consumats", apunta Mestre.

No estableix cap moratòria i a partir de l'endemà de la publicació al DOGC ja es podran presentar projectes

Pel que fa a l’autoabastiment dels pobles, les entitats tampoc consideren que el nou decret sigui suficient. El text fixa com a objectiu cobrir el 30% de les necessitats energètiques amb instal·lacions d’autoconsum, de petit format o projectes participatius, però la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, de la qual formen part una vuitantenta d’entitats, entre les quals Salvem La Llena i l'Albera Lliure de Molins, situa el mínim òptim al 70%. A més, "cal que realment donin temps per fer-ho, és un procés llarg. És contradictori que [el Govern] digui que ho afavorirà però a la vegada es continuïn tramitant els macroprojectes", afirma Boixader.

"La gent dels pobles no està preparada per fer aquest pas tan important. Ens hem de convertir en inversors i promotors d’energies renovables, s’ha d’invertir", diu Mestre, que recorda que han de "competir" amb empreses com Endesa-Enel, que ha anunciat que obtindrà el 30% dels fons europeus per energies renovables.

"Si hem de plantar cara a l’emergència climàtica, estem disposats a invertir, a moure el que faci falta per, com a mínim, cobrir el consum local", assenyala Boixader. Tanmateix, lamenten que el document no aclareixi com s’avançarà cap aquest objectiu ni estableixi cap tipus de moratòria perquè els propietaris es puguin organitzar i preparar. Vaticinen que, al final, s’acabaran imposant les grans empreses. "El tros gran del pastís se’l reparteixen entre els de sempre", lamenta Boixader.

Protecció dels espais naturals

La protecció dels espais naturals és un altre tema que no està blindat al nou decret. Mentre a les directives europees es posen en pla d’igualtat la promoció de les energies renovables i la conservació dels espais naturals, Mestre apunta que a Catalunya això "no es vol acabar de contemplar". A l’Albera hi ha actualment entre 10 i 12 projectes presentats, alguns ja qualificats com a viables, que ubiquen molins en zones "connectores" entre els diferents espais protegits. Implicaria posar-hi al voltant de 100 o 120 molins. "El parc eòlic i el parc natural són incompatibles", afirma Mestre.

A la Llena hi ha "contradiccions flagrants" pel fet que finalment, després de 40 anys, s’aprovarà la catalogació de les Muntanyes de Prades com a parc natural, però només creuar la carretera, volen instal·lar-hi 30 aerogeneradors de 200 metres. "El Govern tenia una oportunitat molt bona de fer les coses bé i no sembla que hagi sigut així", conclou Boixader.