Público
Público

Torra recupera el referèndum acordat com a gran objectiu polític del curs

La conferència del president de la Generalitat, que ha marcat el tret d'inici al curs polític, també ha servit per fer una crida a la mobilització permanent de l'independentisme, en forma de "marxa pels drets civils, socials i nacionals de Catalunya", i per anunciar que no pensa acceptar una sentència condemnatòria dels dirigents sobiranistes encausats en la causa general que instrueix el jutge Pablo Llarena.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El president de la Generalitat, Quim Torra, s'abraça amb el president del Parlament, Roger Torrent, després de la conferència del primer al TNC, aquest dimarts 4 de setembre. EFE / Marta Pérez.

Onze mesos després de l'1 d'octubre, aconseguir un referèndum d'autodeterminació acordat amb el govern espanyol, vinculant i reconegut internacionalment torna a aparèixer com el principal objectiu polític d'una part molt significativa del sobiranisme. Així ho ha verbalitzat el president de la Generalitat, Quim Torra, en la conferència que ha pronunciat aquest dilluns al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i que ha servit de tret de sortida d'un curs polític que, novament, es preveu intens. Torra ha advocat també perquè l'independentisme recuperi la iniciativa política –entre d'altres qüestions a través d'una mobilització permanent–, per constituir un Fòrum Cívic, Social i Constituent i perquè el seu govern recuperi les 14 lleis tombades pel Tribunal Constitucional.

La conferència ha omplert de gom a gom la Sala Gran del TNC i ha comptat amb la presència dels consellers del Govern, les dirigents de la CUP Maria Sirvent i Mireia Boya i la portaveu del grup parlamentari del PSC, Eva Granados, o la fins fa poc coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, entre d'altres. Torra, que ha estat rebut i acomiadat amb llargues ovacions, ha fet un discurs que desprenia un cert aire de retorn al passat, en paral·lel a les apel·lacions a l'1 d'octubre, a la mobilització permanent i, sobretot, als presos i exiliats polítics.

La raó és que un cop més un president de la Generalitat s'ha centrat a apel·lar al diàleg amb el govern espanyol per reclamar-li a Pedro Sánchez que accepti un referèndum d'autodeterminació. En aquest sentit, Torra ha valorat la proposta de Sánchez de votar en referèndum un Estatut, perquè al cap i a la fi implica voler una donar una sortida política al conflicte. Però ràpidament li ha deixat clar que "només un referèndum acordat, vinculant i reconegut internacionalment" servirà per "resoldre" el conflicte, i ha fet una crida al seu homòleg estatal a "arriscar-se". Torra, no obstant, ha recalcat que "no renunciarem al dret a l'autodeterminació", tot i que no ha posat cap termini per assolir el referèndum. Per altra banda, i tenint en compte el calendari electoral a l'Estat,no sembla probable que aquesta via pugui tenir un recorregut excessiu els propers mesos.

Crida a una mobilització permanent independentista

La manca de concreció ha estat un dels elements destacats de la conferència, almenys en les qüestions més decisives. El president de la Generalitat ha situat la causa general contra l'independentisme, amb el judici contra els dirigents sobiranistes que presumiblement arrencarà a final d'any, com un dels moments culminants del curs. Com ja havien avançat alguns mitjans, Torra ha assegurat que només acceptarà "l'absolució" dels encausats, i en cap cas una condemna de qui ha estat acusat de "delictes inexistents". En el cas que la sentència sigui finalment condemnatòria, Torra ha avançat que "em posaré a disposició del poble de Catalunya, a través dels seus representants legítims al Parlament, per prendre les decisions de país que calgui prendre", tot i que sense precisar de quina forma concreta ho faria.  

A l'inici de la conferència Torra ha subratllat que els atacs de l'Estat espanyol no han pogut destruir un independentisme que, segons ha recalcat, té el suport de la majoria social del Principat També ha posat èmfasi que el 80% de la població catalana és partidària del referèndum d'autodeterminació, el mateix percentatge de ciutadans que s'oposa a la repressió de l'Estat i que tampoc percep la monarquia com una institució pròpia.

Després d'unes setmanes marcades bàsicament per la batalla dels símbols, el president de la Generalitat considera fonamental que l'independentisme recuperi la iniciativa política. Per aconseguir-ho proposa que demà mateix arrenqui una "marxa pels drets civils, socials i nacionals de Catalunya" que ha d'acabar el dia de la sentència del judici dels "presos polítics" i que ha de reunir tots aquells sectors que ja van mobilitzar-se el 3 d'octubre de l'any passat contra la repressió de l'Estat.

Paral·lelament a aquesta mobilització permanent, Torra planteja que les institucions s'encarreguin els propers mesos de desplegar el seu programa de govern. En el cas de la Generalitat ha afirmat que recuperaran properament les 14 lleis tombades els darrers anys pel Tribunal Constitucional, una qüestió que si es materialitza és probable que desfermi nous conflictes amb l'Estat. Així mateix, ha tornat a insistir en el procés constituent, una idea que s'arrossega des de fa uns quants anys però fins ara no s'ha materialitzat en res concret. En aquesta ocasió, el president del Govern planteja la creació d'un fòrum cívic, social i constituent, que hauria de servir per traçar les línies mestres i debatre el model de país que es vol.

En resum, uns objectius que podrien satisfer bona part de l'independentisme i que semblen força compartits amb ERC, si bé difícilment la CUP acceptarà qualsevol cosa que no impliqui mantenir l'unilateralisme. Alhora, però, la conferència de Torra conté nombrosos objectius de difícil realització, sobretot en un context de menor mobilització social a la que hi havia dotze mesos enrere.