L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat aquest dijous l'emergència internacional davant el ràpid augment dels pacients afectats pel coronavirus de Wuhan, ja més de 8.000 a prop d'una vintena de països, tot i que el 99% dels casos s'han diagnosticat dins la Xina, on ja han mort 170 persones.

Un comitè d'emergència de 15 experts, convocat pel director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va declarar aquesta alerta, després d'haver-la descartat ara fa una setmana, davant l'aparició de diversos contagis entre humans a països com Alemanya, el Japó, els Estats Units o Vietnam, a pacients que no havien viatjat recentment a la Xina.

Tot i això, però, el ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, no ha declarat l'estat d'emergència pel coronavirus a l'Estat, com sí que ha fet Itàlia. Els 22 espanyols que es trobaven a la ciutat de Wuhan, a la Xina, on es va originar el focus de la infecció, ja han aterrat a Madrid i ara els posaran en quarantena durant 14 dies.

La consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés, ha demanat "tranquil·litat" davant el brot del coronavirus i ha considerat que l'alerta no afecta Catalunya. A més, ha explicat que estan en coordinació amb el Ministeri de Sanitat i ha comentat que tenen reunions amb l'equip del Mobile World Congress. Sobre el congrés mundial, assegura que "no hi ha cap preocupació" perquè l'equip saanitari utilitzarà el protocol català.

Repassem tot el que se sap del coronavirus a partir dels articles científics que s'han publicat sobre ell.

Com va començar tot?

A mitjans de desembre de 2019, diversos pacients van arribar als hospitals de Wuhan amb símptomes de pneumònia.

Fins aquí, tot normal: estem a l'hivern, Wuhan és una ciutat d'11 milions d'habitants i, per tant, és natural que hi hagués casos de pneumònia a la ciutat.

Què va preocupar als metges?

Que no trobaven les causes de la pneumònia. Feien proves als pacients i donaven negatiu davant tots els virus i bacteris que ja coneixíem.

Un segon factor que va preocupar els metges és que molts dels pacients eren treballadors d'un mercat d'animals vius a Wuhan. Els científics saben que aquest tipus de mercat d'animals poden ser un perill sanitari.

En aquest article científic podeu conèixer les històries clíniques dels primers 99 pacients que van arribar a l'hospital de Wuhan.

Per què es diu "coronavirus"?

Per la forma que tenen. Mirats al microscopi electrònic, sembla que tenen una espècie de "corona" al voltant.

Mireu aquesta fotografia:

És aquest el primer "coronavirus" que coneixem?

No. Fins ara coneixíem 6 coronavirus més. De tots ells, només 2 han causat malalties a l'ésser humà: el "virus del SARS" i el "virus del MERS".

El virus del SARS va causar 774 morts entre 8.098 persones infectats. (Una taxa de mortalitat del 10%).

Sabem que el SARS va sortir de les ratapinyades, de les ratapinyades va saltar a les civetes que es venien a un mercat d'animals vius a la Xina i d'aquí a l'ésser humà.

Un equip de científics va estudiar milers de coves de ratapinyades a la Xina fins a trobar la cova original de la qual va sortir el virus.

Ho podeu llegir en aquest article de la revista Nature.

El virus del MERS va causar 449 morts entre 1.227 persones infectades. (Una taxa de mortalitat del 37%).

Però, espera. Què és un virus? Com funciona?

Els virus són éssers microscòpics "estranys": no poden reproduir-se per si mateixos.

L'única cosa que tenen és material genètic, el seu "manual d'instruccions". Per això han de ficar-se dins de les cèl·lules per a aprofitar la seva maquinària i multiplicar-se.

En el cas del nou coronavirus, s'introdueix dins de les cèl·lules de l'aparell respiratori

Quina forma tenen els coronavirus?

Són una espècie de càpsula "amb espines" (la corona), que tanca dins el material genètic (l'ARN). Aquí teniu un excel·lent esquema fet per @NakedCapsid

Podem llegir el material genètic del virus?

Sí, ja s'ha seqüenciat l'ARN dels virus agafats de diversos pacients malalts.

Són 30.000 "lletres". En aquest enllaç podeu consultar-lo complet. Coneient el genoma del virus, hem après que s'assembla molt a alguns coronavirus que ja coneixíem als ratpenats.

A aquest estudi podeu veure "l'arbre genealògic" del virus.

S'assembla molt als virus de ratpenats ja coneguts, però encara no sabem si va saltar directament dels ratpenats a l'ésser humà o si va passar per algun altre animal abans de saltar a l'ésser humà.

Comparar el coronavirus entre pacients

Mentre es transmet, el coronavirus va patint petites "mutacions, així que també podem comparar el genoma del virus d'un malalt amb el genoma del virus d'un altre malalt.

Amb aquesta eina podeu veure la comparació de l'ARN de diferents pacients de coronavirus. Així podem saber també que l'epidèmia va començar al voltant de mitjans de desembre de 2019.

La malaltia es contagia d'humà a humà?

Sí, durant els primers dies no estava clar, però ara ja sabem que hi ha contagis d'humà a humà.

Quant de temps passa d'ençà que "enganxes" el virus fins que comences a sentir els primers símptomes?

Segons aquest estudi, el període d'incubació seria al voltant de 5 dies, molt semblant a uns altres coronavirus que ja coneixem (el MERS i el SARS).

Es pot transmetre la malaltia a una altra persona mentre no té símptomes?

Aquesta és una de les grans preguntes que falta per respondre definitivament. Algunes malalties provocades pel virus es poden transmetre abans de sentir símptomes, d'altres no.

Quina és la taxa de mortalitat de la malaltia? Quants moren entre els que estan afectats?

Encara és molt aviat per a conèixer exactament la taxa de mortalitat. Però segons la informació que proporciona l'OMS estaria al voltant del 2%.

Segons aquesta nota de premsa de l'OMS, "el 20% dels pacients infectats desenvolupa la malaltia.

Segons aquest altre estudi, "moren el 10% dels pacients que desenvolupen la pneumònia associada al nou coronavirus.

Tot plegat ens donaria una taxa de mortalitat d'un 2%

Tenim vacuna contra el coronavirus?

No. Hi ha diversos equips científics que estan buscant una vacuna, però es trigarà mesos a tenir-la disponible. En aquest article de la revista Science hi ha més detalls sobre la recerca.

Per què es triga tant en desenvolupar una vacuna?

Primer cal trobar algun mecanisme que desactivi el virus. Després cal fer assajos clínics per assegurar-se que funciona correctament i no causa més problemes dels que resol i, finalment, cal produir-la massivament.

És un procés que requereix anys, o de molts mesos en el cas més optimista.

Hi ha part de la població que té un major risc?

Sí, segons aquest estudi clínic dels primers 99 pacients que van arribar a l'hospital de Wuhan i van ser diagnosticats amb pneumònia pel coronavirus, la majoria eren majors de 50 anys, i més de la meitat tenien malalties cròniques.