"Tots hem acceptat la imposició, però això no és il·limitat"

La crisi del coronavirus ha situat el criteri dels sanitaris en el centre de la presa de decisions que afecten la vida quotidiana de la gent: quan sortir al carrer, com anar a comprar, fins a on et pots desplaçar… Perquè la realitat no superi la ciència-ficció, els dilemes filosòfics que es deriven d'aquest encreuament entre la medicina i la política són avaluats per persones que es troben a cavall entre un món i un altre, els comitès de bioètica. Núria Terribas, vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC), no recorda un escenari en el qual aquesta institució hagi hagut d'intervenir tant com ho està fent durant aquesta pandèmia: "La lluita contra la Covid-19 està sent una qüestió molt invasiva sobre la ciutadania en tots els nivells, també en les limitacions dels seus drets".

Un dels exemples més recents és el plantejament del passaport immunològic, una de les propostes de l'epidemiòleg Oriol Mitjà que ja va ser descartada per la Generalitat en el comitè del Pla Territorial de Protecció Civil de Catalunya, el PROCICAT: "Era una mesura desproporcionada i discriminatòria. A més, tampoc està demostrada la seva validesa, ja que avui pots estar immunitzada i dies després, deixar d'estar-ho, ja que es desconeix quant temps duren els anticossos", explica Terribas.

"El passaport immunològic era una mesura desproporcionada i discriminatòria"

Així i tot, aquesta especialista en el camp de la bioètica entén que s'haurà d'aplicar alguna fórmula per diferenciar aquella població que ja hagi superat el coronavirus: "A Andorra, s'han fet test a tota la població. Però clar, són 77.000 habitants. Aquí som 7,5 milions, i no tenim ni els recursos ni la velocitat per processar proves per a fer-ho en un termini curt".

Per això, Terribas aposta perquè aquests testos es facin des d'institucions més petites per poder segmentar la població: "Haurem de pensar altres maneres, ja sigui des de les empreses als seus treballadors, o des de segments poblacionals diversos, però no es poden aplicar mesures tan generalitzades com el passaport". Tampoc creu que la solució passi per una identificació via telèfon mòbil: "És que totes aquestes mesures poden generar ciutadans de primera i de segona".

Defensa un "pacte social"

"En cap moment s'està preguntat fins on està disposada a arribar la gent"

Fins i tot entenent la situació d'emergència sanitària, es mostra crítica amb una tendència a imposar verticalment el pla d'acció: "En cap moment s'està preguntant fins a on està disposada a arribar la gent. Des del decret d'estat d'alarma, tot ha estat imposició. I de moment, tots hem acceptat l'argumentació, però això no és il·limitat". Terribas creu que fa falta arribar a un "pacte social" per continuar alterant la vida de la gent, buscant un equilibri entre la tornada a la normalitat i la prevenció contra el coronavirus: "És lògic que s'emprenguin mesures per normalitzar la vida de les persones que no siguin de risc".

Per a la vicepresidenta del CBC, la gestió centralitzada des del Govern espanyol no ajuda a arribar a intervencions que la ciutadania senti pròximes. Com a exemple, Terribas cita l'establiment de les províncies com a marc territorial de desconfinament, que finalment va ser modificat pel de les regions sanitàries a proposta de la Generalitat: "Les realitats dins de l'Estat són molt diverses, no es pot fer un café para todos amb aquest tema. No és el mateix Barcelona que la Seu d'Urgell. S'han d'aplicar mesures ajustades al territori, amb la justícia que li correspon, i explicant-les bé, sobretot".

Blindar les dades dels pacients

La gestió del desconfinament no és l'únic aspecte que preocupa en el camp de la bioètica. Des de Catalunya, una de les apostes més noves per monitorar i controlar els casos de coronavirus ha estat la posada en marxa de l'aplicació mòbil COVID19 CAT, amb la qual els serveis sanitaris han pogut seguir els possibles positius i comptabilitzar-los. Aquesta aplicació, a més de funcionar només amb la ubicació activada, demana el número de la targeta sanitària, un telèfon mòbil i registra simptomatologia que indiqui si l'usuari podria estar en el sac dels positius.

La vicepresidenta del CBC creu que caldrà blindar aquesta informació: "Fa falta garantir que aquestes dades no van a les mans que no toquen. Tothom confia al màxim en l'app perquè es tracta de l'administració sanitària, i tothom té voluntat de col·laborar, per això cal assegurar-se bé de la seguretat digital de la ciutadania". Terribas tem que les dades poguessin arribar a empreses, per exemple, que poguessin perjudicar els treballadors que hagin estat contagiats, o a asseguradores privades, que podrien no donar pòlisses segons els contagis.

Presses en la investigació

El comitè també té la vista posada en la recerca que s'ocupa de trobar la cura contra el coronavirus en temps rècord: "Les presses en la recerca sempre són males conselleres, i és clar que en aquest cas ens corre pressa", indica Terribas, qui recorda que ja hi ha previst un modus operandi per a situacions d'emergència. Per exemple, quan no es pot acceptar formar part d'una recerca perquè no s'està conscient: "Es pot recórrer a familiars o representants, o fins i tot es pot anar a un comitè en el cas que no es compti amb cap representant. Però no podem saltar-nos-ho tot", indica.

"Les presses en la investigació sempre són males conselleres, i està clar que en aquest cas ens corre pressa"

A part de l'àmbit del laboratori, els sanitaris estan fent provatures a peu de llit, ja que encara no hi ha un tractament específic per a la Covid-19, un fet que també té implicacions sobre la vida de les persones: "Treballem a assaig i error, cosa que comporta un risc, sobretot en pacients que poden patir les interaccions d'aquests medicaments, i la persona l'ha de saber. No saps si el tractament que arregla una cosa pot espatllar-ne una altra. Tots estem d'acord que en temps d'incertesa cal investigar, i que si poses en una balança els riscos i els beneficis ens surt a compte a tots tirar cap endavant, sempre que les persones ho sàpiguen".

El Comitè també va intervenir per posar el focus en la importància del dol, un aspecte que va quedar en un segon pla quan la corba de contagi i de defuncions no parava de pujar: "El primer criteri era que els malalts havien de morir sols per no contagiar a ningú", recorda Terribas. Gràcies a la intervenció del CBC, això va canviar: "Vam poder recomanar que es permetés l'accés d'un familiar per a acompanyar-los, per tal que la mort no fos tan inhumana i d'evitar-los a les famílies un dol molt difícil d'assumir".

D'altra banda, Terribas valora positivament que la Generalitat intervingués la sanitat privada per recaptar el material disponible i posar-lo a la disposició del sistema públic: "Els laboratoris privats ja no poden vendre les PCR i ara són els hospitals públics els que les gestionen. Ara bé, cada hospital té el seu criteri per gestionar-los". Preguntada sobre si hi ha diferències entre l'accés de recursos per cada hospital, valora que els professionals puguin intervenir des de la realitat de cada centre: "Hi ha centres que necessiten repetir més les proves, entre els sanitaris, per exemple. Això no vol dir que altres centres tinguin menor accés a proves PCR, cal garantir una certa equitat entre tots". En les pròximes setmanes, el CBC publicarà un informe recollint totes les deliberacions motivades per la crisi del coronavirus, així com tots els futurs debats que s'obrin una vegada s'avanci en el pla de desconfinament.