Público
Público
sobirania alimentària

En transició cap a un consum d'aliments més local i ecològic?

Del camp a la taula: el model de consum que afavoreix la relació igualitària entre productors i consumidors i que advoca per la justícia social, el cooperativisme i la conservació del territori.

L'Alfred a La Rural de Collserola. LA RURAL
L'Alfred a La Rural de Collserola. LA RURAL

La Covid-19 ha impactat en tots els àmbits de la vida quotidiana, també en la manera en la qual ens alimentem. L'actual crisi sanitària i econòmica ha posat sobre la taula els problemes ja existents en la producció i la distribució alimentàries, al mateix temps que ha sacsejat la consciència dels consumidors, cada vegada més preocupats per saber quin camí recorren els aliments que cada dia posen sobre la taula.

"L'estratègia multicanal, la diversificació de canals de comercialització i la intercooperació com a mecanisme de solidaritat entre productors ha possibilitat que molts d'ells continuessin amb la seva activitat durant el confinament", afirma Ana Correro, responsable de comunicació a la cooperativa Arran de Terra. Compartir les estructures de compra-venda, com per exemple el transport per al repartiment de productes, o eines digitals com les plataformes de pagament, ha estat clau per al sector. Els grups de consum i les botigues cooperativistes també han col·laborat en aquest sentit.

Més conscients i crítics

La reconversió a la qual s'han vist sotmesos els productors i els distribuïdors durant el confinament és per a molts el punt de partida d'un canvi de model en el consum alimentari. La relocalització de l'economia i el renfortiment de les xarxes de distribució ja existents en el territori són dos dels reptes més urgents. Però, ha augmentat de veritat el consum de productes ecològics i de proximitat? "La percepció general és que sí, sobretot entre consumidors que no formen part dels canals de militància o de consum organitzat", afirma Correro. Aquest interès respon, segons la tècnica, a diversos factors, entre ells la disponibilitat de les famílies per a dedicar-se a cuinar, la qual cosa els animava a comprar "més producte fresc i menys precuinats".

El "sobreesforç" del sector agroecològic ha quedat palès en la flexibilització i l'adaptació per part dels productors davant un repunt de consum inesperat i la patacada d'altres sectors, com el de la restauració i el dels menjadors escolars. En alguns casos, s'han augmentat les jornades laborals sense que per això la facturació es veiés incrementada. "Ara la reflexió de fons passa per saber com construir condicions laborals i de vida més sostenibles i respectuoses amb l'entorn", conclou Correro.

La Clara, a la formatgeria del Pallars. CASA MATEU
La Clara, a la formatgeria del Pallars. CASA MATEU

Canvi de dinàmiques

Per a Clara Ferrando, fundadora de Casa Mateu –una formatgeria situada a la petita localitat de Surp, al Pallars Sobirà–, el confinament ha fet que superés el rècord de vendes, especialment a particulars. Ferrando insisteix que va mantenir en tot moment el mateix "ritme productiu", ja que l'objectiu era no "deixar penjats" als ramaders als quals compra la llet amb la qual elabora els seus productes. "La població va prendre consciència que la llet i el formatge fresc s'espatllarien si no se'ls donava una sortida comercial", afegeix.

Una situació similar va experimentar la cooperativa La Rural de Collserola, fundada el 2014 al parc natural de la Serra de Collserola (Barcelona). El confinament va ser "un gran esglai, sobretot a l'inici", quan es van tancar les escoles públiques de Sant Cugat del Vallès amb les quals treballen, segons explica Alfred March, un dels socis fundadors de la Rural. No obstant això, passades les setmanes, veu amb un cert optimisme el que va passar, ja que el coronavirus els va ajudar a créixer molt en la venda directa al consumidor final. "Han estat dos mesos de molt de creixement, però també de molta feina i d'una certa improvisació", agrega.

Tant Ferrando com March han invertit temps i esforç en els seus respectius projectes per a així donar una resposta ajustada a l'auge de la demanda. "Espero que aquesta consciència de consumir productes de proximitat es mantingui en el temps", comenta Ferrando, qui està redissenyant la seva pàgina web per a facilitar als consumidors les compres en línia. Per part seva, March afirma que "estan preparats" per a un nou confinament, ja que han invertit més del 50% dels guanys en el propi projecte, amb l'objectiu de diversificar les vendes i tenir un pla B de cara a un possible rebrot del coronavirus.

Tornada als orígens

"Oferir veu a un col·lectiu que cada vegada demanda una relació més solidària i igualitària amb els productors, l'economia i el territori". Així defineix Joan Sucurrats l'existència d'Arrels, un projecte que ell mateix dirigeix juntament amb la cooperativa Som i la Unió de Pagesos de Catalunya, i que pretén convertir-se en un mercat online en xarxa que posi en contacte a productors i consumidors de tota Catalunya. "Arrels és un mercat virtual que incorpora l'estratègia dels mercats tradicionals i ancestrals", manté.

Sucurrats explica que el model de Arrels s'allunya completament del funcionament de les grans empreses o de marketplaces com Amazon. "Quan fas una compra i en poques hores la reps a casa, saps que el preu que estàs pagant no té en compte la cadena de distribució i, en molts casos, s'especula amb el preu final", comenta. És per això que Arrels treballa per a crear sinergies i col·laboracions amb altres iniciatives que ja estan en funcionament. Una de les possibilitats que es contemplen és la d'establir punts de recollida en llocs estratègics de la ciutat, una aposta que també comparteixen des d'Arran de Terra. "La nostra intenció no és competir amb altres projectes ja existents", afegeix Sucurrats.

Sota el lema "El mercat que torna", aquest "ecosistema", en paraules de Sucurrats, permetrà crear una comunitat de consumidors crítica i organitzada entorn d'un portal web, una revista trimestral i una ràdio que difondrà els millors continguts sobre la producció agroalimentària. Al tancament d'aquesta edició, el projecte compta amb 1.556 fundadors i més de 250 productors adherits. Entre ells, la formatgeria Casa Mateu. "Em va semblar que havia de col·laborar, no ho vaig dubtar ni un moment", afirma Clara Ferrando, entusiasta.

Reforçar les xarxes de distribució

Una de les demandes principals que es recullen en l'informe Xarxes alimentàries locals en temps de Covid-19, elaborat conjuntament entre Arran de Terra, L’Aresta, la Escola de Pastors de Catalunya i la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris per a la Transformació Social de la UVic, és la de reforçar les xarxes de distribució existents més enllà del node que suposa l'àrea metropolitana de Barcelona. Una anàlisi qualitativa basada en entrevistes a productors dels diferents subsectors agroecològics: horta, fruita, cereal, ramaderia, pesca i elaboració. També reclamen un rol més actiu de les administracions públiques per a fomentar el consum de productes agroalimentaris, així com una major flexibilització i simplificació dels tràmits burocràtics.

Democratitzar el consum ecològic i sostenible

Els supermercats cooperativistes com el SuperCoop de Manresa i el FoodCoop de Barcelona busquen fer-se un forat davant del model de consum capitalista

Contribuir col·lectivament a una major democratització del consum és un dels objectius dels supermercats cooperativistes. Una aposta per la sostenibilitat i la salut la fórmula de la qual no és nova: a Catalunya, tant el SuperCoop de Manresa com el FoodCoop de Barcelona s'inspiren en Park Slope, el mític supermercat de Nova York fundat en 1973. I el visionat del documental Food coop (Tom Boothe, 2016) és el punt de partida de tots dos projectes, pioners a Catalunya i que es troben en procés de creació.

La creixent demanda de consum de producte local i la dificultat de mantenir oberts els establiments de barri expliquen la viabilitat d'aquestes iniciatives, segons apunta Alba Rojas, sòcia de la cooperativa Frescoop SCCL, gestora de SuperCoop. "El canvi de consciència passa per empoderar les persones per a liderar un projecte propi que faciliti l'intercanvi de productes en situació de corresponsabilitat", afirma Rojas.

En aquesta mateixa línia, el "salt d'escala" que busquen des de FoodCoop implicaria passar dels grups de consum tradicionals, basats en productes alimentaris en la seva majoria, a un supermercat on poder "omplir la cistella de la compra de manera completa", segons Esther Bermejo, sòcia i membre de la comissió de comunicació de FoodCoop.

Tots dos supermercats proposen un model de cooperativa integral autogestionada, en la qual la participació estigui en mans dels consumidors, els productors, els treballadors i també de les persones voluntàries. En el cas de SuperCoop, ha estat clau el suport municipal per a aconseguir el mercat de Puigmercadal, l'espai on finalment s'instal·larà el supermercat. A Barcelona, l'alt preu dels lloguers és el principal impediment per als membres de FoodCoop, que han decidit ampliar el radi de cerca de local més enllà de l'eix Meridiana.

"Necessitem ser 500 sòcies com a mínim perquè el projecte es materialitzi", insisteix Bermejo, qui reconeix que el coronavirus ha alentit bastant l'activitat. A l'octubre tenen previst llançar una campanya de micromecenatge per a donar major difusió al projecte. Encara que sense data concreta d'obertura, tots dos supermercats esperen ser una realitat més aviat que tard.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?