Transició energèticaL’allau de macroprojectes d’energia solar en terrenys agrícoles alarma les poblacions valencianes afectades

La Vall d’Aiora, o de Cofrents, com també és coneguda, és una comarca valenciana amb tan sols 10.000 habitants. És coneguda per ser la ubicació d’una central nuclear, però a més també té 191 aerogeneradors i tres centrals hidroelèctriques que aprofiten els salts d’aigua del Xúquer, que té un dels seus naixements secundaris a la zona. Ara, a més, la modificació normativa a tres municipis –Aiora, Xarafull i Zarra- facilitarà la implantació de plantes solars a àrees on ara mateix es cultiven cereals.

Hi ha fins a 19 projectes interessats a situar-se allí, tres dels quals són molt grans, de més de 200 MW. Tots sumats suposarien –si tots s’acaben realitzant- la producció de 1.311 MW i l’ocupació de 1.835 hectàrees de terrenys agrícoles, a més dels 13 quilòmetres de línies d’alta tensió i l’espai ocupat per les subestacions de transformació i altres infraestructures.

"Si sumem totes les fonts, la Vall d’Aiora acabarà produint més de 4.000 MW d’electricitat, molt més de la que la comarca necessita i fins i tot suficient per abastir totes les llars valencianes", explica Carmela Cerdá, membre de la plataforma contra els macroprojectes en renovables que s’ha creat a la zona. Per a Cerdá, aquests projectes "destruiran el nostre paisatge, impossibilitant altres activitats com l’agrícola o la turística, a més de posar en risc la recàrrega dels aqüífers que alimenten el Xúquer. Podrien buscar terrats o zones urbanes per ubicar-les, però llavors no en podrien posar tantes i no seria tan rendible".

La Coordinadora Valenciana per la Implantació Racional d’Energies Renovables ja ha fet les primeres mobilitzacions

El cas d’Aiora és un dels més cridaners, però no és l’únic. L’allau de projectes per crear grans parcs de plaques solars ha alarmat els municipis afectats i ja són 39 –més dos altres que s’hi poden afegir ben aviat- els que han creat la Coordinadora Valenciana per la Implantació Racional d’Energies Renovables. El diumenge 6 de febrer van convocar concentracions simultànies a 23 municipis, inclosos Alzira, Borriol, Bunyol, Carcaixent, Catadau, Xella, Xiva, la Vall d'Uixó, Monòver, Montesa, Requena, Setaigües, Utiel, Vilafamés o Villar, situades al llarg de tot el territori valencià.

La mobilització va ser un èxit i Julio Rodrigo, de la plataforma de Xiva, assegura que tenen preparades noves accions, encara que per ara prefereix no avançar-ne detalls. Al seu poble hi ha un projecte de parc solar que ocuparà 420 hectàrees de zona agrícola, amb un alt valor paisatgístic i una gran concentració de garroferes centenàries. "En el nostre cas, l’ajuntament s’oposa al projecte, però el Decret 4/2020 de la Generalitat no dóna possibilitat d’opinar als ajuntaments i limita la participació ciutadana".

Precisament ha estat el Decret 4/2020 el que ha generat aquesta onada de projectes. Es calcula que ara mateix n’hi ha vora 200 –la xifra creix dia a dia- ja presentats a les diferents conselleries –Economia, Territori i Medi Ambient- encarregades de la seua aprovació. El Decret respon a les necessitats del País Valencià d’assolir els reptes europeus de produir un 70% de la seua electricitat per fonts renovables per al 2030. Això suposa multiplicar per 16 la potència solar instal·lada i per quatre l’eòlica. I en només vuit anys.

"Anem tard. Molt tard en la lluita contra el canvi climàtic. L’any passat s’han instal·lat 45 MW d’energia solar i haurien d’haver estat 550. Això implica que aquest any haurien de ser 950 –explica el Director general de Transició Ecològica, Pedro Fresco.- I les renovables tenen moltes coses bones, però tenen un problema: i és que ocupen molt territori".

"Anem tard. Molt tard en la lluita contra el canvi climàtic. L’any passat s’han instal·lat 45 MW d’energia solar i haurien d’haver estat 550"

Amb tot, Fresco vol tranquil·litzar el veïnat dels municipis afectats i afirma que "una cosa és anunciar un projecte, i l’altra és dur-lo a terme. Moltes d’aquestes plantes no es faran mai, bé perquè no presentaran els papers, bé, perquè no els donarem els permisos per no complir els requisits, sobretot ambientals, o perquè no aconseguiran el capital suficient. Al final s’aprovaran aquells que siguen racionals". Segons els seus càlculs, el 75% d’aquestes plantes mai arribaran a instal·lar-se.

Eva Tudela, activista d’Acció Ecologista Agró, que assessora moltes de les plataformes locals a l’hora de presentar al·legacions als projectes, defensa que "el problema de la manca de temps no és nostre. Han estat anys sense fer res, quan nosaltres demanàvem implantar renovables i ara ho volen fer corrents i destruint el territori". Per a Tudela, el problema no és la generació elèctrica, sinó "el moviment especulatiu que s’ha creat. La majoria de projectes són de fons d’inversió internacional que especulen amb futurs. Per això cal un canvi de model, més local i que vaja a cobrir les necessitats i no incrementar beneficis".

En la mateixa línia, Rodrigo, demana "un estudi de la capacitat de generació elèctrica en les zones urbanes, de major consum", a més d’una moratòria en l’aprovació dels projectes i una modificació del decret 4/2020 per tal de poder fer un pla d’implantació racional de les energies renovables, tal com defensa la coordinadora en el seu mateix nom.

Des de la conselleria d’Agricultura i Transició Ecològica alerten que "açò no és possible", ja que el decret ja està aprovat i modificar-lo implicaria "tornar a començar el procés de zero, i tot s’aturaria per un temps indeterminat". També recorden que el decret prioritza la creació de comunitats energètiques i l’aprofitament de terrats i zones urbanes per a instal·lar plaques solars. "A la Comunitat Valenciana s’han instal·lat 99 MW de potència, que està molt bé i que n’han de ser més, però implicaria multiplicar aquesta xifra per cinc. No pot ser l’única forma", insisteix Fresco, que, a més, assegura, que la capacitat de generació energètica de les teulades està xifrada en un 25% de la demanda valenciana. "Cal pensar que les plaques en terrats són menys eficients i, a més, no es poden situar a tot arreu".