Transició energètica L’allau de macroprojectes d’energia solar en terrenys agrícoles alarma les poblacions valencianes afectades

La Vall d’Aiora, o de Cofrents, com també és coneguda, és una comarca valenciana amb tan sols 10.000 habitants. És coneguda per ser la ubicació d’una central nuclear, però a més també té 191 aerogeneradors i tres centrals hidroelèctriques que aprofiten els salts d’aigua del Xúquer, que té un dels seus naixements secundaris a la zona. Ara, a més, la modificació normativa a tres municipis –Aiora, Xarafull i Zarra- facilitarà la implantació de plantes solars a àrees on ara mateix es cultiven cereals.

La Coordinadora Valenciana per la Implantació Racional d’Energies Renovables ja ha fet les primeres mobilitzacions

El cas d’Aiora és un dels més cridaners, però no és l’únic. L’allau de projectes per crear grans parcs de plaques solars ha alarmat els municipis afectats i ja són 39 –més dos altres que s’hi poden afegir ben aviat- els que han creat la Coordinadora Valenciana per la Implantació Racional d’Energies Renovables. El diumenge 6 de febrer van convocar concentracions simultànies a 23 municipis, inclosos Alzira, Borriol, Bunyol, Carcaixent, Catadau, Xella, Xiva, la Vall d'Uixó, Monòver, Montesa, Requena, Setaigües, Utiel, Vilafamés o Villar, situades al llarg de tot el territori valencià.

Precisament ha estat el Decret 4/2020 el que ha generat aquesta onada de projectes. Es calcula que ara mateix n’hi ha vora 200 –la xifra creix dia a dia- ja presentats a les diferents conselleries –Economia, Territori i Medi Ambient- encarregades de la seua aprovació. El Decret respon a les necessitats del País Valencià d’assolir els reptes europeus de produir un 70% de la seua electricitat per fonts renovables per al 2030. Això suposa multiplicar per 16 la potència solar instal·lada i per quatre l’eòlica. I en només vuit anys.

"Anem tard. Molt tard en la lluita contra el canvi climàtic. L’any passat s’han instal·lat 45 MW d’energia solar i haurien d’haver estat 550"

Amb tot, Fresco vol tranquil·litzar el veïnat dels municipis afectats i afirma que "una cosa és anunciar un projecte, i l’altra és dur-lo a terme. Moltes d’aquestes plantes no es faran mai, bé perquè no presentaran els papers, bé, perquè no els donarem els permisos per no complir els requisits, sobretot ambientals, o perquè no aconseguiran el capital suficient. Al final s’aprovaran aquells que siguen racionals". Segons els seus càlculs, el 75% d’aquestes plantes mai arribaran a instal·lar-se.

Eva Tudela, activista d’Acció Ecologista Agró, que assessora moltes de les plataformes locals a l’hora de presentar al·legacions als projectes, defensa que "el problema de la manca de temps no és nostre. Han estat anys sense fer res, quan nosaltres demanàvem implantar renovables i ara ho volen fer corrents i destruint el territori". Per a Tudela, el problema no és la generació elèctrica, sinó "el moviment especulatiu que s’ha creat. La majoria de projectes són de fons d’inversió internacional que especulen amb futurs. Per això cal un canvi de model, més local i que vaja a cobrir les necessitats i no incrementar beneficis".

En la mateixa línia, Rodrigo, demana "un estudi de la capacitat de generació elèctrica en les zones urbanes, de major consum", a més d’una moratòria en l’aprovació dels projectes i una modificació del decret 4/2020 per tal de poder fer un pla d’implantació racional de les energies renovables, tal com defensa la coordinadora en el seu mateix nom.