TREBALL Altes laborals per "racionalitzar la despesa"

Patir una malaltia que obliga a una llarga baixa laboral pot ser un calvari. No només per la malaltia en sí, sinó per les pressions que sovint exerceixen les mútues sobre el pacient per donar-lo l'alta. Un mecanisme que s'ha denunciat repetidament com a pervers en què hi participen les pròpies mútues, l'administració catalana i l'estatal. I que, també sovint, obté el seu objectiu: fer més curtes les baixes -tot i l'opinió en contra del metge que l'ha concedit-, amb els greus perjudicis que això pot comportar pel malalt.

És el cas de Natividad López, la treballadora que va acampar dos mesos davant l'organisme de la Generalitat que gestiona les baixes laborals per protestar contra una alta que considerava indeguda, a qui la Justícia ha donat la raó. I és el cas de Maria (nom fictici), diagnosticada pel sistema públic de salut d'un quadre d'ansietat i angoixa d'origen laboral, que va haver de tornar a la feina durant sis mesos en contra del parer de la seva metgessa de família, cosa que va agreujar els seus símptomes.

'Mobbing', ansietat, baixa i alta

Els problemes de la Maria van començar la primavera del 2016, quan, després de ser mare, va demanar a l'empresa la reducció de jornada a què tenia dret. L'empresa no va respectar el nou horari reduït, i la treballadora va començar a ser objecte d'assetjament laboral, segons afirma en la demanda judicial que va interposar aleshores. Un assetjament que li va provocar un quadre d'ansietat que va ser degudament diagnosticat per la seva metgessa de família, que li va concedir la baixa per incapacitat temporal (IT) a començaments de juny del 2016. Una baixa que va durar menys de dos mesos.

A tot l'Estat, les mútues de la Seguretat Social -nom amb què des del 2014 es denominen les antigues 'Mútues d'Accidents de Treball i Malalties Professionals'- tenen la potestat de fer el seguiment de les baixes laborals dels treballadors. Aquest seguiment es fa en forma de controls periòdics -paral·lels a les visites al metge del sistema públic- als quals el treballador ha d'acudir-hi obligatòriament. Maria relata que, després de només dues d'aquestes visites "de seguiment", i "amb molt bones paraules, perquè deien tota l'estona que em volien ajudar en el meu problema", va accedir que un facultatiu designat per la mútua l'avalués. Només tres dies després li comunicaven que havia de tornar a la feina.

Qüestió de diners

"Creiem que hi ha criteris econòmics", explica Tarragón. L'activista recorda que l'import de les baixes per incapacitat laboral les paga el ministeri, però que la seva gestió depèn de la Generalitat. I que, segons un conveni signat entre les dues administracions el 2013 -i que s'ha anat renovant anualment-, la quantia que rep la Generalitat -prop d'uns 60 milions d'euros- per aquest concepte depèn en un 40% del "grau de compliment dels objectius de racionalització de la despesa", segons resa el BOE. "Aquesta racionalització de la despesa vol dir reduir el nombre de baixes i el temps que dura cada baixa", denuncia l'activista.

Les pressions

Passats aquests sis mesos, en què la situació d'ansietat "no només no havia desaparegut sinó que s'havia agreujat", la metgessa de família de Maria va tornar a donar-li la baixa, el passat mes de gener, ja sense haver de passar per l'ICAM. I aleshores va començar una segona part de l'odissea de la treballadora: les pressions de la mútua.

Menys temps de baixa a Catalunya

Tarragón reparteix les culpes d'aquestes situacions que viuen molts malalts entre l'INSS, l'ICAM i les mútues. Especialment, per part dels primers, perquè "la Seguretat Social és qui paga i contracta l'ICAM perquè gestioni les baixes a Catalunya, i qui imposa el seu pla de racionalització de la despesa". Però apunta que alguna responsabilitat hi deu haver també per part de l'administració catalana, perquè "la mitjana de dies d'incapacitat laboral a Catalunya, que és del voltant de 26 dies, està molt per sota de la mitjana a la resta de l'Estat, que és de prop de 40, i això s'ha d'atribuir, evidentment, al paper que hi juga l'ICAM"

Cartell de suport a Natividad López

L'activista recorda també que "més de la meitat d'aquests casos d'altes indegudes s'acaben guanyant quan arriben als jutjats". És exactament el que li ha passat a la Natividad López, una jove catalana que va patir un ictus el 2014, que li va deixar greus seqüeles. No obstant això, des de l'ICAM es va avalar la seva alta el 2015, i la dona va respondre acampant davant la seu de l'organisme durant dos mesos. La seva lluita, de fet, va originar la creació de la PAICAM, en agrupar-se altres treballadors en situació similar. El periple de Natividad va acabar el passat dia 29 de maig, quan un jutjat va reconèixer la seva situació d'incapacitat permanent per a la seva professió habitual, i va sentenciar que l'INSS li ha de pagar una pensió equivalent al 55% de la base cotitzada.