Reduir la jornada laboral s'ha situat a l'agenda mediàtica, amb la reivindicació de la setmana de quatre dies com una de les propostes més vistoses. La precarietat, la manca de temps per cuidar i els límits del planeta són factors que pesen en aquesta balança que es decanta cap a guanyar qualitat de vida pels treballadors.

Un dels resultats d'aquest debat ha sigut l'acord subscrit per PSOE i Sumar de rebaixar de 40 a 37,5 hores la jornada màxima setmanal durant la legislatura que tot just arrenca. Això beneficiaria prop d'11 milions de treballadors a l'Estat que encara treballen la jornada màxima, situada en les 40 hores, segons un càlcul de CCOO.

Malgrat les crítiques de poc ambiciosa -Sumar aposta al seu programa per la jornada de 32 hores- si aquesta reducció tira endavant trastocarà un ordre de les coses establert des de fa 40 anys, els que fa que la jornada màxima està fixada en les 40 hores setmanals.

Perquè tingui un impacte visible en la vida de les persones hauríem de parlar de la jornada de 35 o 32 hores

Sandra Ezquerra, sociòloga i directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Vic

Més enllà de la llei

A nivell diari, fa un segle que la jornada màxima són vuit hores. "És un primer pas i benvingut sigui. Però no n'hi ha prou amb la llei, cal acord social i negociació col·lectiva", apunta Marc Andreu, director de la Fundació Cipriano García i autor de l'informe de CCOO Treballar menys, repartir els treballs i viure millor.

Andreu assenyala el cas francès, on malgrat la jornada setmanal està establerta en 35 hores, això no s'ha traduït de manera eficient a la realitat. "Si només està fixat per llei no es garanteix que tingui èxit", afegeix.

"És millor que res, però perquè sigui més tangible i tingui un impacte visible en la vida de les persones hauríem de parlar de les 35 hores o les 32 hores", afegeix Sandra Ezquerra, sociòloga i directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Vic.

Redirigir els beneficis cap els treballadors

L'informe de CCOO posa el focus en la "corresponsabilitat" de les empreses i parla de redirigir els beneficis no només cap al propi capital sinó cap el treball. "Ni el sistema, ni la vida ni el planeta necessiten que treballem tant; això només funciona així per augmentar les plusvàlues dels qui en tenen", sosté el text.

La reducció que proposa el sindicat, fins les 32 hores, mantindria el salari intacte i significaria cert retorn de l'increment de la productivitat cap als propis treballadors. La digitalització ha afavorit principalment els empresaris, ja que no ha implicat treballar menys hores: "Els avenços tecnològics han beneficiat majoritàriament el capital", constata Andreu.

4 dies vs. 6,5 hores al dia

Però com es repartiria aquesta jornada més curta? Per a Andreu, reduir els temps de treball "és una reivindicació històrica que no es pot reduir a l'eslògan d'una simple consigna o horari", en referència a la volada que ha agafat la proposta de la setmana de quatre dies.

Els dos experts consultats expressen dubtes sobre com s'implementaria, especialment per l'afectació a d'altres sectors com l'oci i la restauració. "És una mesura molt efectista, pot semblar molt racional però quan entres en el detall de la complexitat del món del treball veus que no és una solució única", afirma Andreu.

A més, no contribuiria a generar canvis més profunds, com en el repartiment de les tasques de la llar, encara marcades per un fort biaix envers les dones. "Tenir un dia lliure et genera un cap de setmana més llarg però no altera el que passa la resta de dies de la setmana", sosté Ezquerra.

Quan entres en el detall de la complexitat del món del treball veus que [la setmana de quatre dies] no és una solució única

Marc Andreu, autor de l'informe de CCOO 'Treballar menys, repartir els treballs i viure millor'

Treballar 6 o 6,5 hores diàries sí que generaria "jornades més viables i sostenibles" i provocaria canvis en la "quotidianitat" que la setmana de quatre dies no permetria.

Les 35 hores, un pas intermig

L'informe de CCOO es marca com a objectiu les 35 hores en el curt termini i les 32 en el mitjà, acceptant les diferències entre sectors que fan que no es tracti d'una proposta "universalitzable". Mentre que al sector públic ja hi ha més d'un 80% de treballadors que fan 37,5 hores o menys i això afavoreix anar cap a una reducció més profunda, al privat encara prevalen jornades més llargues.

"Per a alguns sectors arribar a les 35 és una fita i fins les 32 és possible, per altres les 37,5 ja és un gran assoliment", reconeix Andreu. La "pluralitat i complexitat" del mercat de treball fa que no es pugui parlar de proposta única, ni de jornada màxima ni tampoc de com repartir-la.

Una oportunitat per la redistribució de les cures

Treballar menys podria afavorir cert "canvi cultural", tant pel que fa a l'organització social com pels usos de temps, per exemple. D'una banda, es podria avançar cap a horaris més racionals en els àpats que també contribuirien a millorar el dret al descans.

De l'altra, podria ser una oportunitat per redistribuir els treballs de cures entre homes i dones. Ells encara dediquen la meitat de temps al dia a qüestions com cuinar, rentar la roba o tenir cura dels fills, segons dades de la Generalitat del 2020.

Els homes encara dediquen la meitat del temps que les dones a les tasques de la llar

"El document insisteix en la reivindicació de repartir els treballs productius i reproductius, perquè pugui treballar tothom i tothom faci treballs de cures", sosté Andreu.

En aquest sentit, reduir la jornada diària tindria més efecte que imposar la setmana de quatre dies. "Si reduïm la setmana però no la jornada, no equilibrem en benefici de les dones", remarca Andreu. Una percepció que Ezquerra comparteix, tot i que remarca que el repartiment entre homes i dones depèn de més factors.

El que té clar és que ara "la principal necessitat per proveir cures és el temps, i això només se soluciona amb canvis en el mercat laboral".

El relleu generacional provocarà canvis que poden impulsar aquestes dues propostes. Per a Andreu és positiu que els més joves tinguin una concepció diferent del treball que els seus pares o avis. "Això pot ajudar a la reducció, però alhora la reivindicació de treballar menys posa al centre que el treball va més enllà del que ens ha venut el sistema capitalista o de consum".

Per a Ezquerra és clau que el moviment feminista remi conjuntament després d'anys de dissensos per avançar cap a propostes com la transformació de les jornades laborals.